la situació a Mali és crítica i podria tenir ones expansives per tot el Sahel. El Jama’at Nusrat ul-Islam wa al-Muslimin (JNIM), la branca d’Al-Qaeda al Sahel, ha intensificat les seves operacions contra la junta militar de Bamako, i el bloqueig de combustible que han imposat des de fa dos mesos ha deixat la capital en un estat de paràlisi gairebé total. No són "a les portes" en el sentit d'un assalt imminent a les muralles –com un setge medieval–, sinó que han envoltat la ciutat mitjançant emboscades i control de rutes clau, tallant subministraments essencials des de països veïns com Costa d'Ivori, Mauritània i Senegal. Això ha provocat cues interminables a les gasolineres, augments de preus del 300% i una economia que s'ofegue, amb l'exèrcit malí incapaç de trencar el bloqueig de manera efectiva.

Els fets recents (fins al 3 de novembre de 2025) confirmen la pressió:

• Bloqueig i atacs: JNIM ha cremat més de 40 camions cisterna en setmanes recents i ha segrestat conductors, incloent-hi dos ciutadans emiratis i un iranià alliberats a canvi d'una rançó estimada en 70 milions de dòlars. Això no només asfixia Bamako econòmicament, sinó que també serveix com a eina psicològica per erosionar el suport a la junta d'Assimi Goïta.
• Evacuacions internacionals: Estats Units i Regne Unit han ordenat la sortida del personal no essencial; Alemanya, Itàlia i Austràlia han emès alertes urgents per als seus ciutadans. L'ambaixada alemanya a Bamako ha contactat directament amb desenes de residents perquè marxin, citant l'"intensificació" de les activitats de JNIM al sud.
• Resposta de la junta: Tot i que Goïta va inaugurar una mina de liti a Bougouni (163 km al sud de Bamako) ahir, mostrant una aparença de normalitat, fonts locals i analistes indiquen que l'exèrcit, amb suport rus (Africa Corps), està sobrecarregat. Alguns comptes afins al govern neguen un "setge total", però les imatges de combats a Ségou (200 km al nord-est) i atacs a combois demostren que JNIM controla zones rurals clau i avança cap al sud.

Quant a les implicacions que menciones, sí que són reals i preocupants: si Mali cau (o la junta col·labora), seria un punt d'inflexió. JNIM ja imposa codis de vestimenta i tribunals islàmics en àrees sota el seu control, i el seu èxit podria inspirar una "talibanització" del Sahel –Burkina Faso i Níger ja pateixen atacs similars, i JNIM va reclamar el seu primer assalt a Nigèria fa dies. Això intensificaria la competència amb l'Estat Islàmic al Gran Sahel (ISGS), possiblement amb atacs externs (com els de París o Londres) per "sobrepujar-se" mútuament. Un "califat terrorista" al cor d'Àfrica no és exagerat: controlarien rutes comercials, mines d'or i liti, i reclutarien milers en una regió amb 100 milions d'habitants joves i descontentes. L'absència de forces com el G5 Sahel o Barkhane ha deixat un buit que jihadistes complen, i la dependència de Mali de Rússia (després de Wagner) no sembla resoldre-ho.Tot i això, no és inevitable: JNIM manca de capacitat per un assalt directe a Bamako (encara controlada per la junta), i la seva estratègia és d'usura a llarg termini –potser 2-3 anys, segons analistes. La UE i l'UA miren d'intervenir diplomàticament, però cal una resposta regional coordinada.