Crítiques a Catalunya Ràdio: Un mirall de les tensions al sobiranisme

Catalunya Ràdio, com a ràdio pública catalana (part de la CCMA, amb un pressupost anual d'uns 100 milions d'euros), ha estat històricament un bastió de la normalització lingüística i cultural des del 1983. Tanmateix, en l'actualitat (novembre 2025), les crítiques s'han intensificat des de dos fronts oposats: l'unionisme l'acusa d'"adoctrinament independentista" (un discurs dominant pre-2017, però menys virulent avui), mentre que sectors independentistes "dur" la veuen com un mitjà "capturat" pel règim, amb biaixos pro-PSOE, "desnacionalització" i fins i tot "woke". Aquestes veus ressonen a X i mitjans alternatius, enllaçant amb les narratives conspiratives sobre mitjans "borbònics" que hem vist (com TV3 o la Generalitat com a "clon colonial"). És un debat que s'ha agudit amb el canvi de marca a "3Cat" (octubre 2025), vist per crítics com un pas cap a la dilució identitaria.Les crítiques independistes actuals dominen el discurs a X, amb usuaris com

@manelmalallet

(del tuit anterior) o

@draventosg

veient-la com una eina per "sedar" el poble, similar a TV3. Des de l'unionisme, les acusacions d'adoctrinament escolar es barregen amb atacs als mitjans públics, però són més antigues i menys virals avui. En resum, Catalunya Ràdio és un símbol polaritzat: per uns, un "pamflet socialista"; per altres, un "fregall independentista".Principals crítiques: Una taula resumBasat en posts recents a X (des de gener 2025) i articles, aquí les més recurrents. He prioritzat les independistes, donades les teves consultes prèvies.

Tipus de crítica	Explicació breu	Exemples recents (2025)	Fonts
Biaix pro-govern (PSOE/ERC)	Acusada de convertir-se en "portaveu" del pacte amb Madrid, normalitzant l'amnistia o l'autonomia en lloc de la ruptura.	Portada sobre la trobada d'Illa amb el Papa com a "internacionalització catalana" vista com a "pamflet socialista". Crítiques a programes com El Matí per "vendre" acords amb el PSC.	X ( @GuillSapSan , octubre); El Nacional (octubre).
Desnacionalització i canvi de marca	El rebranding a "3Cat" (octubre 2025) es veu com un "desdibuixament" de la identitat catalana, perdent "TV3" com a símbol. Junts ho denuncia al Parlament com a "deconstrucció".	"La Coca-Cola continua dient-se Coca-Cola", diu Josep Cuní. Rebuig parlamentari a resolució de Junts contra els canvis.	RAC1 (octubre); El Nacional (octubre).
Adoctrinament "woke" o progressista	Crítiques per cobertures sobre Gaza, feminisme o habitatge que suposadament prioritzen l'agenda "globalista" sobre qüestions catalanes locals (ex: inundacions a l'Ebre).	Periodista de Catalunya Ràdio a la Flotilla de Gaza: "Mitjà d'adoctrinament woke. Tanquem-la".	X ( @Talcopon , setembre).
Partidisme intern i censura	Periodistes veterans critiquen missatges oficials o gestions passades (ex: Joan Majó o Brauli Duart). Acusacions de "faxenda" (feixistes) en programes com RAC1, però estès a Catalunya Ràdio.	"Hi ha molt faxenda i feixistes... Cal netejar aquesta porqueria partidista". Crítica a Mònica Terribas per "apallissar" Sílvia Orriols.	X ( @joijo , octubre; @Josep_RavalBCN , setembre); El Món de la Tele (octubre).
Adoctrinament independentista (des de l'unionisme)	Acusacions antigues de "fàbrica de patriotes", amb cobertura massa favorable al procés. Menys dominant el 2025, però persisteix en PP/Vox.	Defensa del Govern contra crítiques de PP/C's per "adoctrinament" (2017, però citat recentment).	El Mon (2017, ressona 2025); Directa (2018).

Context i respostes oficialsAquestes crítiques s'alimenten de la frustració post-procés: mentre el 2017 era un "fregall indy", ara és "borbònic" per no confrontar prou (ex: silenci sobre AC o estructures d'Estat). El Parlament va rebutjar una moció de Junts contra els canvis de marca (octubre 2025), amb PSC, ERC i PP en contra. La presidenta de la CCMA, Rosa Romà, ho nega tot: "TV3 i Catalunya Ràdio estan més vives i amb més valor que mai", rebutjant la "desnacionalització" i defensant continguts en català de qualitat. Internament, el comitè de periodistes va protestar pel canvi de signatura de cròniques (octubre 2025), però ja s'ha revertit.Fact-check ràpid: No hi ha proves d'un "pla borbònic" sistemàtic, però estudis com els de l'Observatori de Mitjans apunten a un bilingüisme creixent (més castellà en entrevistes) i caiguda d'audiència (de 300.000 a 200.000 oients diaris el 2025). És un mirall de la divisió: els "puristes" volen "apagar-la", mentre els pragmàtics la defensen com a eina essencial.Enllaça amb el teu interès en conspiracions: per figures com Raventós, és una "claveguera" més per diluir la independència. Creus que cal reformar-la o crear alternatives "pures"?