Migració de les Grus Comunes (Grus grus)

Les grus comunes, conegudes pel seu vol majestuós en forma de "V" i els seus crits trompetejadors, són un símbol icònic de la migració aviar a Europa. Aquestes aus realitzen desplaçaments de llarga distància des dels seus llocs de cria al nord d'Euràsia fins a zones més temperades al sud, com la península Ibèrica, on passen l'hivern. A continuació, et detallo els aspectes principals de la seva migració, basant-me en dades actualitzades i estudis recents. El context del 2025 destaca per l'arribada massiva d'aquestes aus, tot i els reptes sanitaris com la grip aviar.Rutes PrincipalsLes grus europees segueixen dues rutes principals:

• Ruta Occidental: Des d'Escandinàvia (Suècia, Finlàndia), Alemanya i països bàltics cap al sud-oest, passant per colls de muntanya com el Pirineu i aterrant a la península Ibèrica (principalment Extremadura i Castella-La Manxa) o França. Algunes continuen cap al nord d'Àfrica (Marroc).
• Ruta Central: Des de Rússia i Europa de l'Est cap a Hongria, Turquia i, finalment, Àsia Central o el subcontinent indi.

Les distàncies poden superar els 4.000 km, amb parades intermedies en zones humides com la Llacuna de Gallocanta (Aragó) o les dehesas extremeñes, on es reuneixen milers d'individus per descansar i alimentar-se.Períodes de MigracióLa migració està estretament lligada a les estacions, amb canvis recents deguts al canvi climàtic (com un avançament de la primavera).

Període	Descripció	Dates aproximades (Europa Occidental)
Migració otoñal	Desplaçament cap al sud per evitar el fred. Bandades de fins a 400 individus.	Agost-octubre (inici) a octubre-desembre (arribada).
Estada hivernal	Període de descans i alimentació en camps cerealistes i humedales.	Novembre-febrer.
Migració primaveral	Retorn al nord per criar. S'ha avançat des dels anys 70 per temperatures més altes.	Febrer-març (inici en Espanya).

Durant la muda postnupcial (estiu), les aus adultes perdem la capacitat de volar durant 5-6 setmanes, cosa que les fa vulnerables.Nombres i Poblacions

• Població mundial: Uns 600.000 individus (dades de 2014, amb tendència a l'estabilització o lleu augment a Europa).
• A Europa Occidental: Al voltant de 300.000 grullas migren anualment cap a Espanya, representant el 30-40% de la població total de la ruta. Per al hivern 2025, s'espera l'arribada de més de 232.700 exemplars, segons estimacions recents.
• A Espanya: Més de 135.000 grullas (la meitat de les hivernants) han començat ja el retorn al nord a principis de 2025. Els pics es concentren a zones com Extremadura, on es poden veure concentracions de fins a milers en un sol dia.

Llocs Clau a EspanyaEspanya és un dels principals refugis hivernals gràcies als seus humedals i dehesas. Alguns punts destacats:

• Llacuna de Gallocanta (Aragó): Parada obligatòria; fins a 50.000 grullas en pics.
• Dehesas d'Extremadura: Àrees principals d'hivernada, amb més del 30% de les grullas europees.
• Parc Nacional de Las Tablas de Daimiel i Cabañeros (Castella-La Manxa): Zones humides ideals per descansar.
• La Janda (Cádiz): Històricament important, tot i la seva dessecació parcial el 1954.
• Camps cerealistes interiors: Arribades recents el 2025, com a zones d'alimentació.

Amenaces i Reptes ActualsTot i la recuperació de poblacions (triple augment des de 2005 en algunes rutes), les grullas enfronten riscos:

• Pèrdua d'hàbitat: Drenatge de humedals, agricultura intensiva i urbanització.
• Grip aviar (H5N1): Un brot des del 2021 ha causat milers de morts a la ruta occidental, amb focus a Alemanya (més de 150.000 aus afectades el 2025). A Espanya, s'han detectat casos a Aragó, Navarra i Salamanca, amb centenars de cadàvers reportats a humedals. Organitzacions com SEO/BirdLife monitoren la situació.
• Altres: Col·lisions amb línies elèctriques, caça il·legal, plaguicides i conflictes amb l'agricultura (danys a collites).

Aquestes migracions no només són un espectacle natural, sinó un indicador de la salut dels ecosistemes.