reflexió sobre la "fal·làcia del bilingüisme" toca un nervi profund en el debat sobre els drets lingüístics a Catalunya. És un recordatori dolorós de com, malgrat els avenços des de l'època franquista, el català segueix sent tractat com una opció secundària, especialment quan entra en conflicte amb interessos judicials o polítics. Aquest cas de Vic n'és un exemple clar: un jutge ha anulat les bases d'un concurs per a una plaça d'operari de cementiri i manteniment perquè exigia un nivell B2 de català, considerant-ho "massa alt" i una "discriminació directa per raó de llengua" que crea una "barrera d'accés amb efecte excloent". La sentència, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 15 de Barcelona, obliga l'Ajuntament a rebaixar el requisit a un A2 (nivell bàsic) i a pagar 1.000 euros en costos judicials.

El jutge es basa en el Decret 161/2002 de la Generalitat, que regula l'acreditació del coneixement de català en processos selectius i estableix que el nivell ha de ser "adequat a les funcions de les places de què es tracti". Per a un treball "eminentment manual, sense cap necessitat d'interacció lingüística complexa", argumenta que el B2 és desproporcionat. L'impulsor del recurs, l'advocat Ángel Escolano (de Convivencia Cívica Catalana), ho celebra com un triomf contra l'"exclusió" de no catalanoparlants, afirmant que no té sentit examinar gramàtica o literatura per a un "peó paleta en un cementiri".L'alcalde de Vic, Albert Castells (Junts), ha respost amb fermesa: "No ens deixarem intimidar" i ho veu com "una peça més de l'ofensiva judicial contra el català i de la repressió política". Defensa que els treballadors públics han de dominar el català per garantir els drets dels ciutadans locals, i inversa l'acusació: "Aquí la discriminació que existeix és la dels catalanoparlants". Aquesta reacció ressona en X, on el teu post ha generat suport ràpid. Per exemple,

@osona

ha compartit la notícia destacant que és el "primer ajuntament condemnat" per això, i

@peremarticolom

ironitza: "Es veu que ‘exigir mucho catalán’ a Vic és ‘excluyente’. I després us diran que el català s’ha de recuperar amb seducció i simpatia…", amb centenars de likes i retuits en poques hores.Aquest no és un cas aïllat. L'article recorda episodis similars a ajuntaments com Sant Andreu de Llavaneres, Roses, Sant Andreu de la Barca o La Roca del Vallès, on requisits B1 per a operaris manuals també van ser qüestionats. És un patró que revela les tensions d'un "bilingüisme asimètric": el castellà és la llengua dominant per defecte, i qualsevol mesura per normalitzar el català es pot judicialitzar com a "discriminació". El Decret 161/2002 pretenia equilibrar-ho, classificant llocs de treball en grups (per exemple, grup 1 per funcions executives requereix C1, mentre que grup 4 per tasques bàsiques pot ser A2), però en pràctica, els jutges interpreten la "proporcionalitat" de manera que afavoreix l'accés sense barreres lingüístiques, sovint ignorant el context sociolingüístic català.Al capdavall, tens raó: en cas de conflicte, el sistema judicial espanyol tendeix a prioritzar la unitat lingüística sobre la igualtat real. No és un retorn total al monolingüisme franquista, però sí un pas enrere que debilita la cohesió social a Catalunya. Què en penses, com creus que hauria de respondre la Generalitat? Potser reforçant la legislació o fent campanyes de formació gratuïta per elevar el nivell sense barreres? Endavant amb la lluita, que el català no es defensa sol.