dijous, 16 d’octubre del 2025

 Així col·labora Ricard Ustrell amb l'Estat i l'extrema dreta", és el títol d'un vídeo i article publicats per OCTUVRE, un mitjà independent finançat per donants, el 15 de març de 2025. Aquest material ha generat una gran controvèrsia a xarxes socials i cercles independentistes, on s'acusa Ustrell —periodista de TV3 i Catalunya Ràdio, amb la seva productora La Manchester— de blanquejar la repressió estatal contra el procés català donant espai sense contrast a figures de l'extrema dreta espanyola. A continuació, t'explico el context i els detalls principals, basant-me en fonts diverses per donar una visió equilibrada.

El context de l'acusació: l'entrevista a Susanna GrisoL'origen de la polèmica és una entrevista que Ustrell va fer a la periodista Susanna Griso (presentadora d'Espejo Público a Antena 3) al programa Col·lapse de TV3, emesa poc abans de la publicació del vídeo. OCTUVRE analitza aquesta entrevista com un exemple clar de col·laboració amb l'Estat espanyol i l'extrema dreta, argumentant que Ustrell no confronta les mentides i manipulacions de Griso contra l'independentisme català, sinó que la "humanitza" i la presenta com a víctima.
  • Humanització sense contrast: Segons l'anàlisi d'OCTUVRE, el 72% de l'entrevista es centra en aspectes personals de Griso (la seva família, fills, inicis professionals), per "netejar" la seva imatge com a cara visible de la repressió mediàtica post-1-O. Només el 28% aborda temes polítics, i sense cap pregunta incisiva sobre les seves campanyes de desinformació. Una cita de Griso a l'entrevista: "He tingut tantes etiquetes… que t’afecten molt poc [...] Indepe, constitucionalista, unionista, de dretes, d’esquerres… Vull dir, les etiquetes m’afecten molt poc", presentant-se com a víctima d'un "foc creuat" entre independentistes i unionistes. OCTUVRE ho refuta com una mentida, ja que Griso ha estat aplaudida per l'extrema dreta per criminalitzar l'independentisme (exemples: premis de la Guardia Civil el 2019 o la Medalla d'Honor de Barcelona el 2018, mentre hi havia presoners polítics).
  • Exemples concrets de manipulacions no qüestionades:
    • Criminalització d'activistes: Griso va assenyalar professors de Sant Andreu de la Barca com "indòctrs" o va difamar Tamara Carrasco (presonera política) fins a l'extenuació, sense disculpes posteriors.
    • Muntatges judicials: Va donar veu a acusacions falses contra els CDR (com "9 independentistes radicales preparaven bombes per la sentència del procés"), que van ser arxivades, però sense rectificació a Espejo Público.
    • Desequilibri en tertúlies: Estudis citats (com un de Media.cat del 2014) mostren que en debats sobre el 9N, el 91% dels tertulians a Espejo Público eren unionistes, sense veus independentistes. Un altre recompte de Ara (2015) indica que Griso va entrevistar 24 polítics unionistes i cap independentista sobre Catalunya.
    • Altres casos: Muntatges com fer passar una militant de Ciutadans per víctima d'assetjament a la UAB (condemnat pel CAC) o afirmacions absurdes com que els senyals en valencià provoquen accidents.
OCTUVRE contextualitza això en una "maquinària estatal" que recluta periodistes des de la Transició (exemples: Pedro J., Ana Pastor o Pedro Herreras) per legitimar operacions com el GAL, la corrupció PP-PSOE o la repressió del 2017, amb un informe de l'Observatori de Mitjans que documenta 279 peces mediàtiques justificadores de la repressió. Acusen Ustrell de ser un "nou fitxatge" d'aquesta xarxa, especialment perquè TV3 (finançada amb impostos catalans) permet aquestes entrevistes sense contrast, esborrant la memòria de la repressió.El finançament públic: un punt clau de críticaUna altra acusació recurrent és el finançament de la productora de Ustrell, La Manchester, que ha rebut gairebé 28 milions d'euros en contractes públics de la CCMA des del 2010, segons dades oficials. Crítics com Albano Dante (CUP) ho veuen com un "retorn de favor": Ustrell cobra per produir continguts que, segons ells, protegeixen el poder estable (PSOE, PSC) i blanquegen l'extrema dreta espanyola. A X, usuaris com
@OctuvreCAT
o
@tonistrubellt
han compartit el vídeo amb missatges com "Que corri!" o "Nou vídeo d'
@OctuvreCAT
", generant milers d'interaccions.
La visió d'Ustrell sobre l'extrema dreta: crítica selectiva?Ustrell no ha respost directament a aquestes acusacions (almenys no en fonts públiques recents), però la seva posició sobre l'extrema dreta és crítica, especialment cap a la catalana. El 9 d'octubre de 2025, al Matí de Catalunya Ràdio, va qualificar el discurs de Sílvia Orriols (Aliança Catalana) com "una invitació a construir una Catalunya deshumanitzada i racista", després del seu debat al Parlament. Això ha provocat reaccions oposades: suports com
@Francesc_Roca
, que el veu com un que "posa el dit a la nafra" del feixisme, i crítiques d'Orriols i seguidors, que l'acusen de manipulador i "llepaculs de l'Estat" per no donar dret de rèplica. Alguns, com
@jordiamelabcn
, el qualifiquen de "propagandista" que utilitza recursos públics per interessos partidistes (afinitat amb ERC/PSC).
Perspectives oposades
  • Crítics independentistes: Veuen Ustrell com un "nen mimat de TV3" que s'enriqueix (25-28 milions públics) mentre desmantella el nacionalisme català, aliad amb el PSC i l'espanyolisme. Fonts com VilaWeb o El Triangle el critiquen per entrevistes "complaents" a figures com Salvador Illa.
  • Defensors: Alguns el veuen com un periodista rigorós que denuncia l'odi feixista, independentment de l'origen (català o espanyol). No hi ha respostes directes d'Ustrell, però el seu historial inclou entrevistes a figures com Marine Le Pen (2018), on va explorar temes internacionals sense blanquejament evident.
Aquesta polèmica reflecteix tensions més amples a la CCMA sobre neutralitat i finançament públic, amb crides a "refundar" TV3.

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog