Què és el salafisme?
El salafisme és un moviment revivalista dins de l'islam sunnita que busca retornar a les pràctiques "pures" dels primers musulmans (els salaf, avantpassats piadosos dels segles VII-VIII). És caracteritzat per una interpretació literal del Corà i els hadits (tradició profètica), rebutjant innovacions modernes o adaptacions contextuals. Hi ha variants: el salafisme "quietista" (apolític i centrat en la devoció personal), el "polític" (que busca influir en l'estat) i el "jihadista" (més extrem, associat a la violència). A Europa, sovint es critica per promoure segregació de gèneres, visió estricta de la xaria i resistència a la integració secular, tot i que no tots els salafistes són radicals.La Comunitat Islàmica Ibn Hazm i el seu vincle amb el salafismeLa Comunitat Islàmica Ibn Hazm de Lleida és una associació sense ànim de lucre fundada el 2010, la més gran de la ciutat amb uns 5.000-6.000 fidels (principalment immigrants del Marroc, Pakistan i Síria). Pren el nom d'Ibn Hazm (994-1064), un erudit andalusí zahirita (escola literalista) que defensava una lectura estricta del text religiós, rebutjant analogies o interpretacions raonades —un precedent ideològic del salafisme modern. L'associació es presenta oficialment com a moderada, dedicada a activitats comunitàries com oracions col·lectives i comunicats via Facebook, però crítics la qualifiquen de proper a corrents salafistes radicals i literalistes.Ideologia i pràctiques
- Literalisme rigorista: Segueix l'estil d'Ibn Hazm, prioritzant el control estricte de la vida quotidiana segons la xaria, amb segregació de gèneres (per exemple, dones separades i tancades darrere de tanques durant el Ramadà recent, mentre els homes menjaven). Això ha alimentat debats sobre valors contraris a la societat catalana, com la segregació i la resistència a l'adaptació.
- Influència salafista: Fonts polítiques i mediàtiques la descriuen com "la comunitat musulmana més rigorista i radicalitzada de la ciutat", amb membres anomenats "salafistes de l'associació Ibn Hazm". El seu ideari rebutja ajudes de "infidels" per construir llocs de culte (basat en una interpretació estricta del Corà 9:18), tot i acceptar la concessió municipal —un punt de crítica. No hi ha proves d'activitats il·legals o jihadistes, però el seu enfocament exclou pràctiques "espirituals" flexibles, influint en temporers i immigrants de països amb islam més obert.
- Oracions i espais: Des de fa 13 anys, realitzen oracions en espais públics (com el Palau de Vidre o la Fira de Lleida) per manca d'espai adequat. Actualment, construeixen un oratori provisional al barri de Cappont per 200 persones, però pressionen per una gran mesquita (capacitat >1.000 fidels).
- Negociacions amb l'Ajuntament: Han rebutjat concursos oberts (com el d'abril 2025, desert) per preus "excessius" i han obtingut una adjudicació directa d'un solar de 8.000 m² al polígon Camí dels Frares per 50 anys a 50.000 € total —veure conversa anterior per detalls.
- Altres: Tenen una llibreria islàmica (Maktabat Ibn Hazm) que ven llibres, roba i productes halal, i emeten comunicats sobre festes com el Ramadà.
- Crítiques polítiques: Oposició (ERC, PP, Vox) acusa el PSC de "cedir a pressions" i "regalar" béns públics a una entitat "radicalitzada" que afavoreix l'"expansió de l'islamisme". Empresaris del polígon rebutgen la ubicació per problemes de mobilitat i pèrdua de valor industrial.
- Protestes veïnals: Tensions per l'oratori de Cappont (2024), amb manifestacions contra "molèsties" i "islamització". Veïns senten "privilegis" per musulmans, en un context de 45.000 fidels a Lleida (augment del 20% en 10 anys).
- Defenses: L'Ajuntament ho veu com a "dret religiós" per evitar "rezos al carrer" i promoure "convivència", però el debat polaritza: uns veuen segregació, altres integració.
