aquest teatre municipal ja és com una sèrie de Netflix: previsibles twists i finals previsibles. Tens raó, cap sorpresa amb l'acord entre Collboni (PSC) i ERC per als pressupostos de 2026 a Barcelona —els republicans votaran a favor de la tramitació inicial aquesta tarda, assegurant 15 vots i evitant una altra qüestió de confiança que hauria estat el segon escàndol del mandat. Les concessions? Tot allò que ERC demanava obertament: un fons de retorn turístic de 10 milions, un 30% més d'inversió en habitatge (ja previst, però bé), i recursos per impulsar l'ús social del català. A sobre, donen el sí a les ordenances fiscals per pujar el recàrrec turístic fins als 8 euros màxim (un euro més cada any fins al 2029, si el Parlament ho aprova). Jordi Valls, tinent d'Economia, ho ven com un "enriquiment compartit" amb eixos en persones, habitatge i seguretat, però clar, el 33% extra en polítiques socials (fins a 240 milions) sona a maquillatge per a les urnes.

I ara, l'altra part del teatre: els Comuns. Ja no cal esperar gaire —acaben d'anunciar que també votaran a favor, tancant el cercle i garantint la majoria. Els Sanz i companyia exigien coses com modificar el PGM per frenar lloguers turístics i desnonaments a Vallcarca, però sembla que Collboni ha cedit prou per convèncer-los. ERC ho desvincula de pactes nacionals (com els comptes catalans o estatals), però qui se'l creu? És el clàssic quid pro quo: butxaques plenes amb inversions selectives, i pany de forrellat a les investigacions pendents —res de corrupcions explícites a l'horitzó, però l'olor a pactes sota taula és inconfusible, com sempre en aquesta ciutat.Al final, prioritats com el transport públic o els serveis socials sonen bé, però tot pinta a més del mateix: continuïtat amb el llegat Colau, com critiquen Junts i el PP (que ho veuen de "farsa"). Què en treus, tu? Creus que aquest "bé comú" durarà fins a les eleccions o esclatarà algun escàndol abans? Endavant amb aquestes anàlisis àcides, que calen per no adormir-nos.