Connexió entre els atemptats del 17A i el referèndum de l'1-O: Una ferida oberta i sospites de desestabilització
Bona pregunta! La connexió entre els atemptats jihadistes del 17 i 18 d'agost de 2017 (16 morts, més de 130 ferits a la Rambla de Barcelona i Cambrils) i el referèndum d'independència català de l'1 d'octubre (1-O) és un tema carregat de tensió política, sospites d'omissions intel·ligents i teories de conspiració que apunten a una possible estratègia de l'Estat espanyol per frenar el procés sobiranista. No hi ha proves concloents d'un "pla orquestrat", però els fets temporals, les revelacions sobre el CNI i l'explotació política fan que molts vegin els atemptats com un "gir de guió" que va alterar el context pre-1-O. Et faig un resum estructurat, amb fets verificats i fonts recents (fins a novembre 2025), per claredat.Context històric: El timing, clau de la connexióEls atemptats van esclatar 45 dies abans del 1-O, en un moment de màxima escalada: el Govern de Puigdemont preparava el referèndum malgrat l'oposició ferotge del PP de Rajoy, amb amenaces d'intervenció i operacions com l'Operació Catalunya (com vam parlar abans). Aquest lapse temporal va crear un "efecte de pausa" en el independentisme: la societat catalana es va unir en el dol, i l'Estat espanyol va aprofitar per projectar una imatge de "unitat nacional" que va suavitzar temporalment les tensions sobiranistes. Rajoy va visitar Barcelona, va abraçar Puigdemont i va promoure missatges de "tots som Espanya", cosa que va ajudar a desmobilizar part de la mobilització independentista just abans del 1-O.Però això va tenir conseqüències: les relacions entre Mossos d'Esquadra i policies espanyoles es van deteriorar, amb acusacions creuades de manca de coordinació, i setmanes després (durant el 1-O), cadascun va actuar "per la seva banda", agreujant la repressió policial. Alguns analistes, com a CIDOB, parlen d'un "canvi de guió" a Barcelona: els atemptats van transformar la ciutat d'epicentre independentista en símbol de vulnerabilitat compartida.Punts principals de connexió
Desenvolupaments recents (2024-2025)
- Fallides intel·ligents i rol del CNI: Negligència o "susto" calculat?
- L'imam Abdelbaki Es Satty (cervell de la cèl·lula de Ripoll) era confident del CNI des del 2007, cobrant fins a 500€/mes, i el servei el tenia controlat fins al dia de l'atemptat. Documents desclassificats (desembre 2023-2024) revelen que el CNI va descartar el seu radicalisme com a "no risc" i no va alertar els Mossos, malgrat saber dels viatges de la cèl·lula i el xalet d'Alcanar (on es preparaven bombes).
- José Manuel Villarejo (en declaracions del 2022 i recents) va afirmar que el CNI va "calcular malament les conseqüències" d'un "petit susto a Catalunya" per desestabilitzar el procés. Un supervivent, Mohammed Houli, va declarar el febrer 2025 a la comissió del Congrés: "El CNI coneixia les intencions de l'imam i va permetre que vingués i em mengés el cap". Això enllaça amb sospites que l'omissió va ser per "distreure" o debilitar el Govern català abans del 1-O.
- Prediccions sospitoses d'alts càrrecs espanyols
- José Manuel García-Margallo (exministre d'Exteriors) va dir l'11 de setembre de 2016: "Un atemptat terrorista se supera, però la dissolució d’Espanya és irreversible". I el 10 de juliol de 2017 (38 dies abans del 17A): "A mitjan d’agost passaran coses a Catalunya". Aquestes frases s'interpreten com a indicis de coneixement previ o intenció de crear caos per aturar el 1-O, en un context on l'Estat veia el referèndum com una amenaça existencial.
- Xavier García Albiol (PP) va urgir una reunió Rajoy-Puigdemont abans del 16 d'agost per "aturar" el 1-O, just abans dels atemptats.
- Explotació política i teories de "terror d'Estat"
- L'Estat va pressionar per declarar l'alerta 5 antiterrorista (amb exèrcit al carrer), rebutjada per Rajoy, però que hauria militaritzat l'espai públic pre-1-O. Vicent Partal (VilaWeb) argumenta que els atemptats formen part d'un "pla de terror d'Estat" amb diverses cares: violència policial (20-S), judicial (lawfare) i possible omissió intel·ligent per desestabilitzar.
- Teories conspiratives (com les de La República o posts a X) parlen de "falsa bandera" o complicitat passiva per sabotear el 1-O, similar a l'11-M. No són majoritàries, però guanyen força amb revelacions: el PSOE i PP han vetat comissions d'investigació al Congrés fins al 2024, prioritzant "raons d'Estat".
Data | Esdeveniment | Connexió amb 1-O |
|---|---|---|
10 jul 2017 | García-Margallo: "Passaran coses a mitjan agost". | Predicció sospitosa, 38 dies abans del 17A. |
17-18 ag 2017 | Atemptats a Barcelona i Cambrils (16 morts). | Crea "unitat" que pausa mobilització independentista; CNI oculta info als Mossos. |
Agost 2017 | Pressió per alerta 5; Villarejo parla de "susto". | Intent de militaritzar Catalunya pre-referèndum. |
20 set 2017 | Assalts policials a conselleries (registre de l'1-O). | Deterioro coordinació post-17A agreuja repressió. |
1 oct 2017 | Referèndum: 43% participació, 92% sí; 1.066 ferits. | Atemptats van "suavitzar" imatge repressora de l'Estat temporalment. |
27 oct 2017 | Declaració unilateral d'independència (suspendida). | Context de dol facilita aplicació 155 (oct-nov). |
- Comissió del Congrés: Arrançà al novembre 2024 (exigida per Junts al PSOE), amb compareixença de Félix Sanz Roldán (ex-CNI). Desclassificacions parcials confirmen negligències, però les víctimes critiquen l'"obstinació de l'Estat" per ocultar la veritat. Al vuitè aniversari (17 ag 2025), El Nacional destaca que les famílies se senten "desateses" i demanen respostes sobre la radicalització de la cèl·lula (estudi Mossos: influència de l'imam des del 2014-15).
- A X: Debats vius, com posts de febrer 2025 acusant el CNI de "complicitat" per "aturar el 1-O", o records d'octubre 2024 que enllacen amb l'amnistia i Pegasus com a continuïtat repressiva. Molts criden "Espanya, estat terrorista?".
