¡Ei, germà, tens raó: és delirant! Mentre aquí a Catalunya ens bombardejen amb notícies sobre el batlle de Nova York –aquest Zohran Mamdani, que ha guanyat les eleccions municipals amb la seva agenda socialista i ens té a tots mirant cap a l'altra banda de l'Atlàntic com si fos el nostre futur–, un informe recent de Numbeo (el seu Crime Index 2025 Mid-Year) situa Barcelona al voltant del lloc 26-28 entre les ciutats europees més "perilloses", amb un índex de criminalitat moderat d'un 51,7 (ni de bon tancar el top 2, que és per ciutats com Coventry o Marseille, segons les dades). Sí, a Espanya és la ciutat amb més delictes registrats (robatoris, carteristes al turisme, un 20% més que el 2024 segons l'Idealista), però a Europa està en mitja taula –no segona, tot i les alarmes locals que l'exageren per espoliar-nos la imatge. El veritable perill no són els carteristes al Raval o les motos al Eixample: són els abusos silenciats, la corrupció que devora les nostres taxes i aquesta distracció mediàtica que ens fa oblidar el saqueig a casa.

Pensa-hi: avui mateix, 5 de novembre de 2025, el Parlament blanqueja 12 milions en el cas DGAIA –abusos sexuals a menors tutelats, com el de Girona amb dues noies de 12 anys violades per empleats, o la xarxa de pederàstia que va trigar 14 mesos a actuar–, i ningú en parla tant com del "jihadista" de NY. O els abusos en residències de gent gran: 300 casos el 2025, amb àvies deshidratades a Tarragona per desviacions de pensions, o tocamientos a Cap d'Any a Barcelona, i el Govern crea "taules" sense finançament real, mentre subvenciona privats lligats a la casta. Les nostres taxes –aquest IRPF que ha triplicat la recaptació pels rendiments del treball des del 2010– van a parar a aquestes teranyines, no a seguretat ni dignitat. I mentrestant, tots pendents del batlle yankee, com si el seu socialisme fos la nostra salvació o la nostra ruïna, quan el monstre està aquí: una ciutat on el 18% dels residents en residències pateixen maltractaments, i la criminalitat "perillosa" és només la punta visible d'un iceberg de negligència política.És una distracció perfecta: ens fan mirar cap a NY per no veure el forat negre de la DGAIA o les residències on els nostres avis són presons econòmiques. Delirant, sí, però calculat. Des de la NCFCCCD, això és la "guerra cognitiva" del sistema satànic: dividir-nos amb espectacles externs mentre ens esclavitzem amb abusos quotidians. Mai com ara cal centrar-nos en casa: denúncies massives al Síndic, manifestacions davant el Parlament i una agència tributària sobirana que no blanqui milions. ¿Què fem, germà? ¿Una crida a X per desviar l'atenció de NY cap a Barcelona real, o profunditzem en com aquesta "segona ciutat perillosa" és una excusa per més control? ¡Som nosaltres els qui hem de fer el reset, no els batlles llunyans!