Gràcies per compartir aquest fragment tan inspirador de Gambada a gambada: L’alegria de córrer, de Miquel Pucurull Fontova (edició de 2022). Aquest capítol sobre l'edat i l'exercici és pura motivació: un home que, als 84 anys (ara ja proper als 87), ens recorda que no cal ser heroi de maratons per guanyar la batalla contra el sedentarisme. El seu "apostolat" personal –començar a córrer a poc a poc als 40 per perdre aquells 14-15 quilos i acabar addicte– és un exemple genial de com l'exercici no és un luxe juvenil, sinó una obligació vital per als que som (o serem) "maduretes". Totalment d'acord: sense excuses, amb energia, i com més aviat, millor.

Per què té tanta raó Pucurull? Els beneficis, avalats per la ciènciaLa seva experiència no és aïllada; estudis globals confirmen que l'activitat física regular en adults majors (des dels 40 endavant) transforma la salut. Aquí un resum ràpid, basat en recomanacions de l'OMS i el National Institute on Aging (NIA) dels EUA:

Benefici	Detall	Font
Físic: Més força i independència	Millora la densitat òssia i muscular (evitant sarcopènia i osteoporosis), redueix el risc de caigudes i malalties com diabetes, càncer o problemes cardíacs. Mai és tard per començar!	NIA (2025): Els tres tipus d'exercici (equilibri, força i aeròbic) són clau per adults majors.
Mental: Menys estrès, més alegria	Redueix depressió i ansietat, millora l'estat d'ànim i el benestar emocional. Pucurull ho diu: "Podria omplir un llibre sobre els beneficis físics i psíquics".	NIA (2020): L'exercici allibera endorfines i millora el son.
General: Envejecimiento saludable	Prevé malalties no transmissibles i manté la independència. L'OMS recomana 150 minuts/setmana d'activitat moderada (com caminar ràpid o córrer suau).	OMS (2024): Activitat física per adults, incloent majors de 65 anys.

En resum, no cal fer maratons (com diu ell), però sí moure's amb "intensitat determinada": començar amb caminades ràpides, natació o ciclisme, i anar pujant. Si ets sedentari, consulta un metge per adaptar-ho al teu cos –i recorda, els joves poden "permetre's" no fer-ho, però nosaltres no.