La jutgessa d'Andorra reactiva la pressió contra Rajoy i el seu govern per l'Operació Catalunya

Gràcies per compartir aquesta actualització tan rellevant! És una novetat fresca d'avui mateix (5 de novembre de 2025), publicada per

@elnacionalcat

i comentada per

@mayte_piulachs

. Et faig un resum clar i estructurat de l'article principal, amb context històric i les implicacions, basant-me en la informació més recent. Tot en català, com la teva consulta.Què ha passat exactament?

• L'acció de la jutgessa: La jutgessa andorrana Stéphanie Garcia (Secció d’Instrucció Especialitzada 2) ha enviat una Comissió Rogatòria Internacional (CRI) més detallada al Jutjat d’Instrucció 32 de Madrid. Aquesta sol·licitud, datada d'octubre de 2024, busca notificar formalment que Mariano Rajoy (expresident del Govern espanyol), Cristóbal Montoro (exministre d'Hisenda) i Jorge Fernández Díaz (exministre de l'Interior) continuen sent investigats en una causa oberta a Andorra (núm. 9000043/2020).
• Motiu del rebuig anterior: El juliol de 2024, Espanya va rebutjar una CRI prèvia per "defecte de forma" (manca de detalls en les imputacions). Ara, amb més concreció, els investigats tenen 15 dies per personar-se amb advocat o assignar-ne un d'ofici.
• Delictes acusats: Falsificació documental i coaccions a òrgans constitucionals (pena de fins a 10 anys de presó). S'ls acusa d'haver utilitzat informació financera falsa per pressionar el Govern andorrà i forçar la intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA) i la seva filial Banco Madrid, amb l'objectiu de descobrir comptes bancaris de polítics catalans independentistes.

Citació clau de la jutgessa Garcia:
"Mariano Rajoy juntament amb Cristóbal Montoro s'hauria reunit durant la visita al Principat amb el cap de Govern amb l'objectiu de coordinar l'operació BPA/Banco Madrid amb l'esperança de trobar els comptes bancaris dels polítics catalans independentistes."
Afegeix que van "esgrimir la informació financera falsa enviada al FinCEN [xarxa financera dels EUA] [...] per tal que intervinguessin i liquidessin l'entitat BPA, ja que en cas contrari tota la plaça bancària andorrana quedaria afectada i bloquejada."Antecedents: Què és l'Operació Catalunya?Aquesta investigació s'enquadra en una suposada estratègia del Govern de Rajoy (PP, 2011-2018) per vigilar i desestabilitzar el moviment independentista català, especialment després del 9N de 2014. Els punts clau:

• Origen: El 2014-2015, agents espanyols (policia i CNI) van filtrar dades falses sobre blanqueig de capitals a la BPA, amb l'objectiu de trobar fons ocults de figures com Jordi Pujol, Artur Mas o Oriol Junqueras.
• Conseqüències: La pressió va portar a la intervenció i liquidació de la BPA (2015), afectant milers de clients i la plaça financera andorrana. També va tancar el Banco Madrid.
• Altres implicats: Inclouen Francisco Martínez (exsecretari d'Estat de l'Interior), comissaris com Ignacio Cosidó, Eugenio Pino i Bonifacio Díez (acusat d'extorsió). Recentment, el comissari jubilat José Manuel Villarejo va declarar com a testimoni (dimarts 4 de novembre de 2025) i va confirmar que l'operació era "ordenada des de la Moncloa" per controlar rivals polítics catalans. Va dir: "La meva vida és la més transparent del món", però va admetre amenaces per no declarar.
• Querelles relacionades: Presentades pels germans Cierco (amos de la BPA), l'Institut de Drets Humans d'Andorra i l'entitat Drets. També s'integra una querella de 2017 de Jordi Pujol Ferrusola contra Díez.

Estat actual de la investigació

• Avanços recents: La CRI permet notificar els investigats i avançar en declaracions. Alguns policies espanyols ja tenen advocats d'ofici, però Espanya ha protegit figures com Díez (al·legant que actuava com a diplomàtic).
• Desafiaments: Només un implicat (Marcelino Martín Blas) ha declarat des d'Espanya (2018). La jutgessa demana col·laboració espanyola, però hi ha tensions històriques (Espanya ha rebutjat sol·licituds prèvies).

Per què és significatiu ara?Aquest moviment reactiva un escàndol que exposa possibles abusos de poder del PP contra institucions estrangeres, en el context del procés català. És un cop a la imatge de Rajoy i el seu govern, i podria obrir la porta a més revelacions (com les de Villarejo). A més, subratlla la independència de la justícia andorrana i les dificultats de cooperació judicial UE en casos polítics sensibles. Si Espanya col·labora, podria haver declaracions explosives; si no, Andorra podria demanar detencions internacionals.