dimecres, 5 de novembre del 2025

 Dossier Ampli: Operacions d'Estat, Falses Banders, Infiltrats, Espionatge i Sabotatges contra Catalunya (1714-2025)

IntroduccióAquest dossier ofereix una visió històrica i analítica de les operacions d'estat, accions repressives, espionatge i sabotatges alegats o documentats contra el poble català, des de la caiguda de Barcelona el 1714 fins a l'actualitat (2025). El focus es centra en les accions atribuïdes a l'Estat espanyol, però també explora possibles implicacions internacionals (França, EUA, OTAN, ONU i Europa).La narrativa històrica catalana sovint interpreta aquests esdeveniments com una continuïtat de repressió cultural, política i lingüística per mantenir la unitat de l'Estat espanyol. Tanmateix, cal distingir fets verificats (com la repressió borbònica o l'espionatge del CNI) d'alegacions conspiratives (com falses banderes en atacs terroristes), que manquen de proves judicials sòlides. Fonts principals inclouen arxius històrics, informes oficials i investigacions periodístiques. Aquest document no pretén ser exhaustiu, sinó un punt de partida per a la reflexió crítica.1. Context Històric: La Repressió Borbònica (1714 i Segles Següents)La Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) va culminar amb la derrota catalana el 11 de setembre de 1714, quan les tropes borbòniques (aliades amb França) van assetjar i conquerir Barcelona. Aquesta data marca l'inici d'una repressió sistemàtica contra les institucions catalanes, vista com un "genocidi cultural" per alguns historiadors independentistes.
  • Accions principals:
    • Abolició dels furs i institucions catalanes (Decrets de Nova Planta, 1716): S'eliminen les Corts, la Generalitat i el sistema fiscal autònom.
    • Construcció de la Ciutadella de Barcelona (1715): Fortalesa militar que va enderrocar el barri de la Ribera, símbol de control territorial.
    • Repressió lingüística i cultural: Prohibició del català en administració i educació, amb execucions i exilis (ex.: Rafael Casanova, heroi de la resistència).
  • Implicació internacional: França, sota Lluís XIV, va proporcionar suport militar als Borbons, veient en la victòria una aliança estratègica contra Àustria i Anglaterra. No hi ha evidències d'espionatge organitzat, però sí de sabotatges diplomàtics (Tractat d'Utrecht, 1713, que va abandonar Catalunya).
Fonts: Viquipèdia (Guerra dels Catalans) i estudis sobre la repressió civil.2. Època Franquista: Repressió Totalitària (1939-1975)Després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), el règim de Franco va intensificar la repressió contra Catalunya com a símbol de resistència republicana. S'estima que més de 8.000 catalans van ser executats o empresonats en els primers anys.
  • Operacions d'estat:
    • Maquinària repressiva: Tribunals militars, camps de concentració (com el de Miranda de Ebro) i la Brigada Político-Social (precursora del CNI).
    • Sabotatge cultural: Prohibició absoluta del català (Decret de 1939), bombardejos de símbols (ex.: bombardeig de Barcelona, 1938, amb suport italià i alemany).
    • Infiltrats i espionatge: Xarxa d'informadors en entitats com Òmnium Cultural o el PSUC, amb col·laboracionisme forçat.
  • Implicació internacional: EUA i Europa Occidental van tolerar el règim franquista per motius anticomunistes (Pacte de Madrid, 1953, amb EUA). L'OTAN no va incloure Espanya fins al 1982, però hi va haver suport logístic. França va tancar la frontera als exiliats catalans (1939), sabotatjant la resistència.
3. Transició i Estat de les Autonomies (1975-2010)Amb la mort de Franco (1975), la Transició va promoure la descentralització, però amb límits: l'Estat espanyol va mantenir control sobre competències clau (ex.: Hisenda, Defensa).
  • Accions documentades:
    • Infiltració en moviments culturals: El CESID (antecessor del CNI) va vigilar associacions com el Casal de l'Exili.
    • Sabotatges polítics: Recort de l'Estatut de 1979 i bloqueig de transferències (ex.: Mossos d'Esquadra, 1983).
  • Alegacions: Alguns crítics apunten a operacions com la "Guerra Sucia" contra ETA (amb possibles extrems a Catalunya), però sense lligams directes amb el sobiranisme.
4. El Procés Sobiranista (2010-2025): Espionatge, Infiltrats i Sabotatges ModernsEl ressorgiment independentista (Consultes 2010-2014, Referèndum 2017) va desencadenar una resposta estatal intensa, coneguda com "Operació Catalunya" (CNI, 2012-actualitat): un pla per desarticular el moviment mitjançant espionatge i desinformació.
  • Espionatge i infiltrats:
    • Pegasus i programari il·legal: El CNI va espiar 63 líders independentistes (2019-2022) amb el software Pegasus (NSO Group), sense autorització judicial en 18 casos. Inclou president Artur Mas i exiliats com Carles Puigdemont.
    • Infiltrats policials: Casos com "Maria" (agent CNP infiltrada a moviments socials de Girona, 2025) , o un policia a Lleida (2020-2022). El Parlament va crear una comissió el 2025 per investigar 4 casos d'infiltració en entitats com la CUP i ERC.
    • Sabotatges: Bloqueig financer (ex.: 1-O 2017, amb intervenció del Tribunal de Comptes) i judicialització (judicis del Procés, 2018-2019).
  • Implicació internacional: Europa (UE) va avaluar la repressió com "desproporcionada" (Resolució Parlament Europeu, 2018), però no va intervenir. EUA van criticar l'espionatge Pegasus (informe Departament d'Estat, 2022). França ha extradit activistes (ex.: Tako, 2020), i l'OTAN/ONU no tenen rols directes, tot i peticions d'asil rebutjades.
5. Alegacions de Falses Banders i Operacions de DesinformacióLes teories de falses banderes són recurrents en cercles independentistes, però rares vegades verificades. Exemples:
Esdeveniment
Alegació
Evidències/Contrapunts
Atacs 17-A (2017)
Operació espanyola per desacreditar Ripoll i el sobiranisme, amb infiltrats jihadistes.
Reivindicats per ISIS; investigació judicial confirma cèl·lula autònoma. Sense proves d'estatalitat. (PDFs relacionats amb narratives sobiranistes).
Protestes post-1-O (2017-2019)
Provocadors policials per justificar repressió (ex.: CDR infiltrats).
Casos confirmats d'infiltrats, però no com a "falses banderes" totals.
Procés d'Orriols (2019-2025)
Sílvia Orriols (Aliança Catalana) com a "operació" per dividir l'independentisme.
Ascens orgànic per frustració anti-immigració; sense documents.
Aquestes narratives circulen en mitjans alternatius, però l'Audiència Nacional ha rebutjat investigacions per manca de proves.6. Implicació Internacional: França, EUA, OTAN, ONU i Europa
  • França: Aliada històrica dels Borbons (1714); moderna, repressió d'activisme (extradició de militants, 2020s). Va rebutjar l'asil català durant el franquisme.
  • EUA: Suport indirecte al franquisme (bases militars, 1950s); crítica recent a l'espionatge (2022), però sense intervenció en el Procés.
  • OTAN: No implicada directament; Espanya s'hi integra el 1982, usant-la per justificar control territorial. Alegacions conspiratives lliguen l'OTAN a "operacions antiterroristes" contra sobiranistes, sense fonament.
  • ONU: Peticions de mediació rebutjades (ex.: Resolució 2018); Comitè de Drets Humans ha criticat la repressió lingüística.
  • Europa (UE): Tolera la repressió espanyola per preservar la integritat territorial, tot i resolucions crítques (2017-2019).
Fonts generals: Informes de La Directa i El Temps.Taula Cronològica: Principals Esdeveniments de Repressió (1714-2025)
Any/Període
Esdeveniment
Actors Principals
Tipus d'Acció
1714
Caiguda de Barcelona
Borbons/França
Repressió militar i abolició furs
1716
Decrets de Nova Planta
Felip V
Sabotatge institucional
1939
Fi Guerra Civil
Franco
Prohibició català i execucions massives
1953
Pacte de Madrid
EUA/Franco
Suport logístic a règim
1979
Estatut recortat
Estat espanyol
Sabotatge polític
2012
Inici "Operació Catalunya"
CNI
Espionatge sistemàtic
2017
Referèndum 1-O
Govern espanyol
Repressió policial (1.066 ferits)
2019
Espionatge Pegasus
CNI/NSO Group
Vigilància il·legal
2022
Informe EUA sobre repressió
Departament d'Estat
Crítica internacional
2025
Comissió Parlament infiltrats
CNP/CNI
Investigació en curs
Fonts: Cronologia repressió català i estudis històrics.ConclusióDes de 1714, la repressió contra Catalunya ha evolucionat d'accions militars a eines sofisticades com l'espionatge digital, amb Espanya com a actor principal i suport tàcit internacional. Mentre els fets com Pegasus són irrefutables, les teories de falses banderes requereixen més investigació. Aquest dossier subratlla la resiliència catalana, però insta a una perspectiva no partidista: la veritat emergeix de proves, no de narratives. Per aprofundir, recomano arxius com el Museu d'Història de Catalunya o informes d'Amnistia Internacional.

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog