dimecres, 5 de novembre del 2025

 tuit d'

@AlbanoDante76
. Entenc que genera controvèrsia, especialment en el context català, on temes com la monarquia espanyola, el franquisme i la Transició són molt sensibles i sovint polititzats. El missatge acusa l'autor de Anatomia d'un instant (Javier Cercas) d'admirar la "monarquia espanyola franquista" i critica actors com Eduard Fernández per suposadament ocultar-ho. Anem a desgranar-ho amb fets verificables, sense prendre partit, per veure què hi ha de cert i què és interpretació. Ho faig pas a pas.
¿Qui són els implicats i de què va la sèrie?
  • Javier Cercas: Escritor català (nascut a Ibahernando, però resident a Barcelona), autor del llibre Anatomía de un instante (2009), que ara s'ha adaptat a sèrie per Movistar+ (estrena el 20 de novembre de 2025). El llibre i la sèrie tracten del cop d'Estat del 23-F (1981), centrant-se en tres figures clau: Adolfo Suárez (Álvaro Morte), Santiago Carrillo (Eduard Fernández) i Manuel Gutiérrez Mellado (Manolo Solo). L'enfocament és com aquests homes van defensar la democràcia contra els golpistes, amb un paper destacat del rei Joan Carles I per aturar el cop.
  • Eduard Fernández: Actor català que interpreta Carrillo, el líder comunista exiliat que va tornar per democratitzar Espanya. En l'entrevista a El matí de Catalunya Ràdio (3 de novembre de 2025), Fernández diu: "Els joves que ara es fan d'extrema dreta no saben el que és", i defensa més educació històrica per a les noves generacions. No parla de Cercas ni de la monarquia allà, sinó de la necessitat de conèixer el passat per evitar errors actuals com l'ascens de l'extrema dreta.
La sèrie no glorifica el franquisme: al contrari, retrata el 23-F com un intent de tornar a l'autoritarisme franquista, i celebra la Transició com un èxit democràtic.¿Cercas admira la "monarquia espanyola franquista"?Aquesta és la acusació principal del tuit. Busquem fets: Cercas no admira el franquisme. Al revés, ha escrit molt crític amb ell. Aquí un resum de les seves posicions principals, basat en les seves obres i entrevistes:
Tema
Posició de Cercas
Exemples / Fonts
Franquisme
Crític dur: Va descobrir que la seva família va donar suport a Franco (el seu oncle va lluitar al bàndol nacional), i es va "avergonyir" profundament. El considera un error històric que cal confrontar per no repetir-lo.
Llibre El monarca de las sombras (2017): Explora el passat franquista familiar com una "vergonya". Entrevista BBC (2017): "Enfrontar-se al passat franquista de la meva família".
Monarquia
Defensa la monarquia de Joan Carles I com a peça clau de la Transició (per aturar el 23-F), però reconeix els seus orígens franquistes i no la idealitza. No és "franquista", sinó pragmàtica: va permetre la democràcia on una república podria haver provocat més caos. Ha debatut públicament amb Pablo Iglesias (Podemos) defensant-la com a "menys dolenta" que alternatives extremes.
Anatomía de un instante: Elogia el rei per la seva lleialtat a la democràcia, no al franquisme. Debat amb Iglesias (2020): Prefereix monarquia a república si garanteix estabilitat, però critica corrupcions posteriors.
Transició i 23-F
La veu com un "miracle" imperfecte: Va sortir del franquisme gràcies a figures com Suárez i Carrillo, però amb compromisos dolorosos (com l'amnistia). No amaga les ombres franquistes.
Articles a El País (2025): Reivindica polítics que prioritzen el bé comú, com els de la Transició.
En resum: Cercas no és un "admirador franquista". És un escriptor que confronta el passat per entendre'l, i la seva visió de la monarquia és nuançada: útil per la democràcia, però no santa. Crítiques com la del tuit (comunes en cercles independentistes) l'acusen de "blanquejar" la Transició per no ser prou radical contra el règim anterior, però això és opinió, no fet.¿Mentida als catalans? ¿I els joves "farts"?
  • No hi ha evidència que actors, periodistes o "intelectuals" estiguin "ocultant" les opinions de Cercas. Són públiques des de fa anys (llibres, debats, premsa). La sèrie es promociona oberta, i Fernández (català i progressista) parla clarament contra l'extrema dreta.
  • Sobre els joves: Fernández té raó en què l'ignorància històrica pot alimentar l'extrema dreta (com Vox avui). Estudis mostren que menys coneixement del 23-F o el franquisme correlaciona amb més suport a narratives nostàlgiques. Potser els joves estan "farts" de polarització, però cal educació, no ocultacions.
Aquest tipus de debats s'encenen fàcilment a X, on posts com aquest (publicat fa 10 hores, amb centenars de visualitzacions) amplifiquen tensions.

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog