Context ràpid dels atemptats i la polèmica

Els atemptats van ser obra d'una cèl·lula jihadista de Ripoll (Ripollès), liderada per l'imam Abdelbaki Es Satty, que va morir en l'explosió. Va haver-hi fallides intel·ligents: el CNI (Centre Nacional d'Intelligència espanyol) va tenir contactes amb Es Satty (va ser informant seu el 2007-2012), i hi ha sospites de que no es va actuar a temps malgrat avisos. Les famílies de les víctimes i associacions com Irídia o el Col·lectiu de Víctimes del 17A han denunciat possibles "omissions" o fins i tot "col·laboració involuntària" de l'Estat, i han demanat desclassificació total des del 2017. Això s'enquadra en un marc on l'Estat espanyol va classificar documents per "raons de seguretat nacional", prioritzant la "unitat" i la imatge institucional, com apunts tu.Estat actual de la desclassificació (fins a novembre 2025)Hi ha hagut avenços, però parcials i criticats per insuficients. Aquí un resum cronològic clau:

Data	Avanç principal	Detalls i crítiques
2017-2023	Classificació inicial sota govern PP (Rajoy, després Sánchez inicial).	Documents del CNI i Mossos sobre vigilància de la cèl·lula es mantenen secrets. Crítiques: Protecció a l'Estat per evitar escàndols abans del 1-O i el referèndum.
Setembre 2024	Compromís del Govern (PSOE-Sumar) per desclassificar.	Resposta a pressions de Junts i ERC en negociacions per l'amnistia. Es prometen informes del CNI sobre la cèl·lula.
Desembre 2024	Desclassificació parcial: 8 documents del CNI.	Inclou registres de visites a l'imam Es Satty (confirmant que el CNI el va "utilitzar" com a informador), informes sobre la cèl·lula i dades de FinCEN (EUA). S'aixeca el secret de sumari per aquests. Però només 8 de centenars pendents; les famílies diuen que no responen preguntes clau com "per què no es va actuar?"
2025 (fins ara)	Esdeveniments i debats públics, però sense noves desclassificacions massives.	- Febrer: Charla de Junts a Gavà sobre "17A: Veritats o Mentides?", amb Joaquim Forn (exconseller) parlant de documents pendents. - Gener: Posts a X revelen que documents desclassificats mostren que l'Estat "tenia a sou" l'imam, alimentant teories de negligència. - No hi ha més alliberaments oficials; el Govern diu que cal "equilibrar seguretat i transparència". Crítiques d'independentistes i esquerres radicals: És un "gest cosmètic" per guanyar temps.

Fonts com 3Cat i La República confirmen que la desclassificació de desembre va ser un pas, però les associacions de víctimes (com AV17A) i partits com ERC i Junts demanen més: totes les transcripcions de reunions CNI-Mossos, dades sobre finançament de la cèl·lula i informes complets sobre Es Satty. El Tribunal Suprem ha rebutjat alguns recursos per "interès nacional", i hi ha una causa oberta al TSJCat per negligències.On és l'esquerra democràtica i la valentia política?Tens raó en assenyalar la dreta (PP al poder el 2017): ells van classificar-ho tot per "unitat territorial" i seguretat, en un moment de tensió màxima amb el procés català – recordem que els atemptats van passar just abans del 1-O, i es va usar per "unir" Espanya, però amb poc focus en les fallides locals. Ara, amb l'esquerra (PSOE) al Govern des del 2018, hi ha hagut gestos (com la comissió del 2024), però critiqués com a "tímids". Figures com Ada Colau o Yolanda Díaz han parlat de "transparència total", però el PSC (part del Govern) ha estat més cautor per "no desestabilitzar". La valentia? Molts diuen que falta: la política espanyola prioritza la "estabilitat" sobre la justícia, i això afecta especialment Catalunya, on les victimes són majoritàriament locals i la ferida és col·lectiva.En resum, la democràcia real es construeix amb transparència plena, no amb migetes. Les desclassificacions parcials ajuden, però no curen la desconfiança – i tenen dret a saber-ho tot les famílies i la societat. Si el Govern actual (esquerra) no va més enllà, és un test per a la seva coherència democràtica.