declaració de José Manuel Villarejo (4 de novembre de 2025)

Gràcies per la pregunta! La declaració de Villarejo com a testimoni en la causa andorrana sobre l'Operació Catalunya va tenir lloc ahir, dimarts 4 de novembre de 2025, davant la jutgessa Stéphanie Garcia (Secció d’Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia d'Andorra). Va durar unes dues hores i mitja, i Villarejo va ratificar la seva versió dels fets, insistint que va dir "la veritat" i que espera "una altra forta" a Espanya per això. Va declarar sota obligació de dir la veritat (com a testimoni, no com a investigat), a diferència dels casos a la Audiència Nacional on està implicat.A continuació, un resum estructurat amb els punts clau, cites directes i context, basat en les fonts més recents. L'operació es refereix a les suposades pressions del Govern de Rajoy (PP) per intervindre la Banca Privada d’Andorra (BPA) i el seu filial Banco Madrid el 2015, amb l'objectiu de trobar comptes bancaris inexistents de líders independentistes catalans (com Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras) i la família Pujol. Això va causar un "cataclisme bancari" a Andorra, amb milers de clients afectats.1. Ratificació principal: Implicació del Govern de Rajoy

• Villarejo va afirmar "sense dubte" que el Govern de Mariano Rajoy va estar darrere de la intervenció i liquidació de la BPA, com a represàlia perquè el banc no va col·laborar a "ensorrar" els líders del procés sobiranista.
• Va descriure l'operació com a "d'alt nivell", on van intervenir "des de la presidència del Govern d'un país i d'un altre" (Espanya i Andorra). No va ser cosa d'un simple comissari o coronel del CNI, sinó una acció coordinada des de la Moncloa.
• Citació clau a la sortida dels jutjats: "És una operació d'alt nivell, on des de la presidència del Govern d'un país i d'un altre intervenen en el tema, com ja apareix en les meves notes d'intel·ligència. Com he declarat sempre i com és de cajó."

2. Evidències que va mencionar

• Va al·ludir a correus electrònics que figuren en causes de l'Audiència Nacional, que demostrarien la participació de la Moncloa i el CNI en l'Operació Catalunya.
• Va parlar de les seves notes d'intel·ligència, on documenta irregularitats a Andorra. Va dir que el seu empresonament (2017-2023) va ser precisament per alertar sobre aquestes: "Precisament per dir tot el que estava passant a Andorra em van ficar a la presó, per assenyalar que el rei i els Pujol no podien tenir el mateix compte als mateixos llocs."
• Va reconèixer que ell mateix, com a part de la "policia patriòtica" (unitat informal contra l'independentisme), va suggerir investigar el patrimoni dels Pujol a través de Andbank (no BPA), però no li van permetre perquè allà hi havia comptes del rei emèrit Joan Carles I i familiars (com la "Soleado").

3. Context de l'operació i motius

• L'objectiu era obtenir dades bancàries de la família Pujol (després de la filtració del 2014 sobre diners transferits de Andbank a BPA) i de líders com Mas i Junqueras. Les dades eren "inexistents", segons la investigació.
• Va admetre contactes amb el Govern dels EUA (FinCEN) per ordre d'Espanya, per filtrar informació falsa sobre blanqueig de capitals a la BPA (relacionada amb mafies veneçolanes, mexicanes, russes i xineses). Això va portar a la prohibició de BPA d'operar en dòlars el 2015, i posteriorment a la seva intervenció i tancament.
• Va ironitzar sobre el seu risc de fuga: "Haureu vist que jo no em vull anar. En tot cas hauran d'anar ells, els delinqüents que m'han organitzat tot això." I va afegir: "He contestat a tot. Imagino que quan vagi a Espanya em caurà una altra grossa, perquè obviousment he dit la veritat."

4. Altres declaracions el mateix dia i implicats

• Exministers andorrans: Al matí, van declarar Jordi Cinca (exFinances) i Gilbert Saboya (exExteriors), cadascun durant 1,5 hores. Van negar pressions espanyoles per actuar contra la BPA. Les seves declaracions són "reservades". Cinca va defensar que hi havia "altes sospites de blanqueig massiu" que amenaçaven el sistema financer andorrà.
• Investigats principals (segons la querella de 2020, impulsada per l'Institut de Drets Humans d'Andorra, el col·lectiu Drets i Higini Cierco, exaccionista de BPA):

  Nom	Càrrec	Acusacions principals
  Mariano Rajoy	Expresident	Coaccions, pressió per intervenció BPA
  Cristóbal Montoro	Exministre d'Hisenda	Coordinació amb Rajoy
  Jorge Fernández Díaz	Exministre d'Interior	Direcció de la "policia patriòtica"
  Francisco Martínez	Exsecretari d'Estat d'Interior	Implicació en operació
  Ignacio Cosidó	Exdirector de la Policia	Brigada política
  Eugenio Pino	Exdirector adjunt operatiu	Brigada política
  Bonifacio Díez	Inspector	Extorsió i filtracions

• Altres: Va mencionar l'entrevista del 2014 al CEO de BPA, Joan Pau Miquel, per l'ambaixador espanyol Celestino Barroso, que va amenaçar amb un "hachazo" si no col·laboraven. També, el disc dur de BPA portat al consolat espanyol sense resultats.

5. Implicacions i estat de la causa

• Aquesta declaració reactiva la investigació, que inclou sis delictes andorrans (coaccions, amenaces, xantatge, extorsió, etc., amb penes de fins a 10 anys). Espanya ha rebutjat col·laborar prèviament, però Andorra ha enviat noves comissions rogatories.
• És significativa perquè confirma abusos de poder contra la sobirania andorrana i el moviment català. Elisa Muxella (presidenta de l'IDHA) va dir: "Hem de saber la veritat del que va passar. Es va fer molt de mal a moltíssima gent, i aquí no passa res! Va ser un atac a la nostra sobirania."
• La causa podria portar a més citacions; el cas dels Pujol arriba a judici a l'Audiència Nacional aquest mes.