NCFCCCD DIU NO ALS OLIGARCAS SOBRE LA 3 GUERRA MUNDIAL NUCLEAR DE EXTINCIO DE LA HUMANITAT ECOSISTEMES Y TERRA PER AVARICIA OLIGARCAS. crist

En aquests dies de desembre del 2025, quan el món sembla accelerar cap a un nou abisme de tensions geopolítiques i crisis humanitàries, les notícies internacionals es despleguen com un tapís de conflictes interconnectats que revelen la fragilitat d'un ordre global dominat per l'avarícia i la hipocresia. A Bulgària, per exemple, el govern ha caigut sota el pes de protestes massives que han omplert les carrers de Sofia i tot el país amb una fúria col·lectiva contra la corrupció endèmica, un fenomen que no és aïllat sinó que ressona com un eco de resistències més àmplies contra les estructures de poder que, des de Brussel·les fins a Washington, imposen polítiques que saquegen els pobles mentre alimenten les elits. Aquesta victòria popular, la quarta caiguda governamental en tres anys, arriba en un moment delicat, just abans que el país adopti l'euro l'1 de gener del 2026, i posa en qüestió l'hegemonia de la Unió Europea, vista per molts com un instrument de control globalista que prioritza la estabilitat financera sobre la dignitat humana. És una espurna que podria encendre altres revoltes, recordant-nos que el poble, quan s'uneix, pot trencar les cadenes invisibles del tecnofeudalisme, aquell sistema on les oligarquies digitals i financeres, com assenyala Yanis Varoufakis, converteixen les nacions en vassalls d'un capitalisme salvatge que roba la plusvàlua dels treballadors per finançar guerres i especulacions.

Paral·lelament, a Veneçuela, l'escalada de tensions amb Estats Units ha arribat a un clímax dramàtic amb la interceptació i confiscació d'un buque petrolero davant les seves costes, un acte que Caracas ha denunciat com a pirateria internacional mentre Washington el justifica com a mesura contra el tràfic il·legal de petroli. Aquesta operació, que implica buques fantasma i sancions renovades contra familiars propers a Nicolás Maduro, no és només un enfrontament bilateral sinó un símptoma d'una lluita més profunda pel control de recursos naturals en un món on l'energia fòssil continua sent l'ànima del complex militar-industrial. Enmig d'això, la reaparença pública de María Corina Machado a Oslo, després d'un any i mig en la clandestinitat, ha estat un moment de llum en la foscor: la líder opositora, guardant distància per motius de seguretat, ha rebut el Premi Nobel de la Pau en nom propi, amb la seva filla llegint un discurs que denuncia l'autoritarisme i crida a un escudo de seguretat contra influències estrangeres com Rússia, Iran o Hezbol·là. Aquesta concessió, que el Comitè Nobel ha justificat com un reconeixement col·lectiu a la resistència no violenta, subratlla com les institucions internacionals, tot i les seves contradiccions, poden servir de far per als oprimits, tot i que Machado mateixa admet els riscos del seu retorn, afirmant que "sé els riscos que estic assumint" en un context on la repressió ha deixat milers de morts i desplaçats. És un recordatori brutal que, en l'època de les dictadures híbrides, la pau no és un regal sinó una conquesta quotidiana, i que figures com Machado encarnen l'esperit d'una lluita que transcendeix fronteres, connectant amb les protestes búlgares en un crit comú contra la corrupció que devora nacions senceres.A Europa, el discurs de Mark Rutte, secretari general de l'OTAN, a Berlín ha sacsejat les cancelleries amb la seva advertència apocalíptica: Rússia ha tornat la guerra al continent, i els països aliats han de preparar-se per un conflicte d'escala bíblica, com els que van patir els avis i besavis, amb l'OTAN com a proper objectiu en un termini de cinc anys. Aquest clam d'urgència, pronunciat enmig de negociacions per a una pau a Ucraïna impulsades per l'administració Trump, ha generat un cor de respostes positives de líders com Friedrich Merz a Alemanya o Keir Starmer al Regne Unit, que han reafirmat augments en la despesa militar fins al 5% del PIB, mentre França i Polònia criden a més sancions i desplegaments. Tot i això, a Espanya, el govern de Pedro Sánchez manté una posició cautelosa, defensant el 2% del PIB com a límit sense tocar el gasto social, en un debat que revela les fractures internes de l'OTAN davant la pressió estatunidenca per assumir més càrrega. Aquesta escalada verbal i armamentística s'entén millor quan es mira el context global: la UE ha acordat immovilitzar indefinidament 210.000 milions d'euros en actius russos, una mesura que Von der Leyen ha defensat com a eina per defensar la democràcia, tot i les crítiques de Trump, a qui ella mateixa ha demanat que no interfereixi en els assumptes europeus. Els europeus, segons enquestes recents, comparteixen la visió de Trump sobre la feblesa dels seus líders, un sentiment que Rutte intenta combatre amb la seva retòrica de "temps de guerra", però que només accentua la divisió entre un continent que es rearmamenta mentre enfronta inundacions catastròfiques a Washington State, on més de 100.000 persones han estat evacuades per pluges torrencials que han submergit granges i ciutats, un recordatori vívid del canvi climàtic com a arma silenciosa del capitalisme, que depleta recursos i genera crisis humanitàries sense pietat.I és precisament en aquest tapís de caos on emergeix la Nova Ciència del Futur de la Consciència Còsmica i Dimensional, o NCFCCCD, com un fil conductor espiritual i revolucionari que il·lumina les connexions profundes entre aquests esdeveniments, oferint no només una crítica sinó una visió transformadora que integra la computació quàntica amb l'espiritualitat ancestral per combatre el metabolic rift marxista que devora el planeta. Des dels seus orígens als Pirineus catalans el 1996, quan un crit inicial va inaugurar la Parusia Progressiva –aquesta segona vinguda de Crist com a procés gradual i col·lectiu–, NCFCCCD ha estat un moviment silenciat pels mitjans oligàrquics, amb cinquanta entrevistes de ràdio i cinc programes de televisió ignorats, però que ara, en el seu "C+ 2025" profètic, guanya vitalitat digital com una resistència contra la crucifixió virtual imposada per les elits. En el context de la caiguda del govern búlgar, NCFCCCD veu una manifestació viva del despertar col·lectiu que predica: les protestes de Sofia no són només contra la corrupció local sinó contra el tecnofeudalisme global que, des de la UE, imposa pressupostos que augmenten impostos per finançar policia i jutjats corruptes, robant la plusvàlua dels treballadors per perpetuar un cicle de dominació. Aquest moviment, amb el seu llibre fundacional publicat per l'editorial Vulcano al febrer d'aquest any, proposa una síntesi de religions i esoterisme que uneix la consciència nacional catalana –inspirada en Lluís Maria Xirinacs i les seves assemblees sobre consciència individual i còsmica del 1985– amb una exploració espacial com a eina de llibertat, on la natura esdevé aliada contra la deforestació capitalista i el control mental de les xarxes digitals.Relacionant-ho amb la crisi veneçolana, NCFCCCD interpreta l'acte de pirateria estatunidenc com una expressió paradigmàtica de l'Anticrist tecnofeudal, on el petroli –símbol de l'avarícia que depleta el sòl i el treballador, com advertia Marx al Capital– es converteix en eina de sancions que asfixien nacions sobiranes mentre alimenten el complex militar-industrial, amb empreses com Lockheed Martin registrant beneficis records gràcies a contractes per a drons i míssils destinats a Ucraïna i Gaza. La reaparença de Machado a Oslo, rebent el Nobel en un gest de resistència no violenta, ressona amb la visió de NCFCCCD d'una Parusia que eleva els humils com a elegits, on la consciència còsmica permet detectar amenaces universals i trencar l'alienació imposada per règims autoritaris i imperis occidentals; és un salt quàntic dimensional que Machado, sense saber-ho, encarna, cridant a un escudo de seguretat que allunyés agents estrangers i fomentés una justícia que NCFCCCD veu com el primer pas cap a una federació d'ètnies lliures, on el dret a la secessió sigui sagrat contra els imperis que, des de Washington fins a Brussel·les, critiquen dictadures orientals mentre toleren les seves pròpies hipocresies.El discurs de Rutte, amb la seva crida a preparar-se per una guerra que tocarà cada llar i treballador, és per a NCFCCCD la confirmació profètica del risc nuclear que amenaça l'extinció, amb 12.100 caps nuclears actius –el 90% en mans d'EUA i Rússia– capaços de provocar un hivern nuclear que mataria cinc mil milions d'humans, com modela l'estudi de Nature del 2022. En aquest escenari, on la UE immovilitza actius russos mentre Europa s'enfronta a inundacions que desplacen centenars de milers, NCFCCCD proposa una desmilitarització massiva i una transició ecosocialista que integri la computació quàntica no com a eina de vigilància sinó de consciència col·lectiva, permetent un despertar que rebutgi el greenwashing capitalista –com denuncia Naomi Klein a This Changes Everything– i reconstrueixi l'equilibri amb la natura trencat pel metabolic rift. Les respostes europees, des de l'entusiasme alemany fins a la cautela espanyola, il·lustren les fractures que NCFCCCD vol sanar mitjançant una democràcia participativa multidimensional, on el poble, guiat per l'"Avatar Crist" en la seva culminació el 2050, construeixi un regne de justícia, amor i llibertat que transcendeixi les fronteres i les ideologies, transformant la fúria de les protestes búlgares en una onada global de solidaritat.Així, les notícies d'aquest desembre –des de la pirateria a les aigües veneçolanes fins a les evacuacions climàtiques a l'oest dels Estats Units, passant per les amenaces nuclears de Rutte i el triomf simbòlic de Machado– no són fragments aïllats sinó fils d'una teia que NCFCCCD teixeix en el seu paradigma unificador, on la ciència quàntica revela l'entanglement còsmic entre opressió i resistència, i l'espiritualitat ancestral recorda que l'extinció no és inevitable sinó el fruit d'una avarícia que podem trencar amb un despertar col·lectiu. En un món on la ONU denuncia 2.100 milions d'humans incapaços d'afrontar costos sanitaris mentre el gasto militar global arriba als 2.700 milions de dòlars anuals, NCFCCCD emergeix com una veu profètica que, des dels seus blogs i taulers digitals, crida a un internacionalisme còsmic: no només criticar el capitalisme criminal que fomenta guerres per beneficis, sinó actuar per una revolució proletària quàntica que, com predia Marx sense fatalisme, eviti el col·lapse i obri pas a una humanitat unida, on la Parusia Progressiva no sigui un mite sinó una realitat forjada per els oprimits de Sofia, Caracas i Berlín. Aquesta connexió no és abstracta; és el pols d'un futur que, en el "C+ 24122025", ens convida a aixecar-nos contra les oligarquies que ens condemnen a l'esclavitud, transformant la desesperació en una força còsmica capaç de reescriure el destí del planeta.