La UE al punt de mira de Trump: Filtracions, acusacions i una estratègia que amenaça l'ordre europeu

En aquest desembre del 2025, quan les tensions transatlàntiques s'eixamplen com una tempesta geopolítica, la Unió Europea es troba al cor d'una polèmica explosiva que posa en qüestió no només la seva cohesió interna sinó també la seva relació amb els Estats Units sota l'administració Trump. La filtració d'un document secret de la National Security Strategy (NSS) dels EUA, revelat inicialment pel portal de defensa Defense One el 10 de desembre, ha desfermat un huracà de reaccions: d'una banda, una suposada estratègia "Make Europe Great Again" que proposa aïllar quatre països de la UE —Àustria, Itàlia, Hongria i Polònia— per realinear-los amb Washington; de l'altra, acusacions de campanyes de desestabilizació financades per Brussel·les, incloent suposats pagaments milionaris per impulsar moviments com #MeToo i altres iniciatives "anti-Trump" als EUA. Tot i que la Casa Blanca ha negat rotundament l'existència d'aquest document "alternatiu" —amb la portaveu Anna Kelly qualificant-lo de "notícies falses" i afirmant que Trump és "transparent" amb la versió oficial de 33 pàgines—, la filtració ha encès alarmes a Brussel·les, on líders com el president del Consell Europeu, António Costa, han advertit contra "ingerències externes" que podrien "desfer el tapís polític del continent". Aquest escenari, que evoca les tensions del primer mandat de Trump amb la UE (com les amenaces aranzelàries del 2018), no és només un enfrontament diplomàtic: revela una visió trumpista d'Europa com a entitat feble i multicultural que amenaça la "civilizació occidental", mentre les acusacions de manipulació revelen una guerra híbrida cultural que podria erosionar la confiança mútua per anys.La filtració del document, descrita com una versió "més extensa" de la NSS oficial publicada el 4 de desembre, ha estat coberta àmpliament per mitjans com Daily Mail, The Telegraph i The Times, que citen Defense One com a font primària. Segons els extractes revelats, la estratègia proposa que els EUA "treballin més amb" Àustria, Hongria, Itàlia i Polònia "amb l'objectiu d'allunyar-los de la [Unió Europea]", fomentant partits i moviments que defensen "la sobirania i la preservació/restauració de les formes de vida tradicionals europees", sempre que siguin "pro-estatunidencs". Aquesta llista no és arbitrària: coincideix amb líders nacional-conservadors afins a Trump, com Viktor Orbán a Hongria —a qui Trump va rebre a la Casa Blanca el passat novembre i va descriure com a "fantàstic", eximint-lo de sancions per compres de petroli rus—, Giorgia Meloni a Itàlia —a qui va elogiar com a "dona fantàstica" que ha "sacsejat Europa"—, el president polonès Karol Nawrocki —aliat en temes de migració— i el govern austriac, influït per l'extrema dreta del Partit de la Llibertat (FPÖ). El document també advierteix d'un "borratge de la civilizació" a Europa, provocat per la "migració massiva" i el multiculturalisme, acusant la UE d'"erosionar la sobirania nacional, sufocar les llibertats polítiques i debilitar el poder dels estats individuals". Aquesta retòrica, que evoca el discurs de Rutte sobre amenaces existencials però invertit contra Brussel·les, proposa substituir el G7 per un nou fòrum de "països nucleus" (C5) que inclouria els EUA, possiblement amb Xina i Rússia, per "corregir la trajectòria actual d'Europa" i promoure famílies "fortes i tradicionals".La reacció de la Casa Blanca ha estat immediata i contundent: Kelly va declarar que "no existeix cap versió alternativa, privada o classificada", i que qualsevol filtració prové de "persones allunyades del president que no saben del que parlen". Aquesta negació s'alinea amb la NSS oficial, que ja critica l'expansió "perpètua" de l'OTAN i Europa com a aliat "poco fiable", però sense els detalls explícits sobre separacions. Tot i això, els crítics veuen coherència amb les accions de Trump: la seva atenció a Orbán abans de les eleccions hongareses del 2026, l'exempció de sancions a Hongria per energia russa, i les reunions amb Meloni a Mar-a-Lago el gener passat. A Europa, l'alarma és generalitzada: The Times informa d'un "debate intens" a les cancelleries, amb Costa advertint que "Trump no ha de barrejar-se en assumptes europeus", mentre Notes from Poland destaca l'ironia perquè Nawrocki, aliat de Trump, ha cridat recentment a reformes per "restaurar la sobirania nacional" contra Brussel·les. Experts com els de IMI Daily adverteixen que, tot i les dubtes probabilitats d'una sortida coordinada —Polònia depèn de l'OTAN per a seguretat, mentre Hongria flirteja amb Moscou—, això podria fracturar l'UE econòmicament: programes com el visat d'or italià o el de Hongria perden valor sense l'accés Schengen, i afectaria indústries com les fàbriques d'automòbils hongareses. En xarxes com Reddit (r/europe), els debats bullen amb temors de "caos" i referències a Cambridge Analytica com a eina de Bannon per al Brexit, veient-ho com una estratègia per debilitar la UE i projectar poder nord-americà al Mediterrani.Paral·lelament, les acusacions de campanyes anti-Trump financades per la UE afegeixen una capa de guerra cultural: el missatge inicial al·ludeix a "ingents quantitats de diners" per a "campanyes de desestabilizació" com #MeToo i "basura semblant", però la meva recerca no ha trobat evidències concretes d'aquesta filtració específica. En canvi, emergeixen escàndols relacionats: la UE ha estat multada recentment per irregularitats en transparència digital, com la sanció de 120 milions d'euros a X (de Musk) el 5 de desembre per violacions de la DSA (Digital Services Act), que requereix bases de dades d'anuncis per detectar "campanyes coordinades d'influència" —irònicament, una eina contra manipulacions com les suposades anti-Trump—. Altres filtracions recents inclouen l'arrest de l'excap de política exterior de la UE, Federica Mogherini, el 3 de desembre per corrupció i conflicte d'interessos en contractes, i un memo filtrat del DOJ de Trump (7 de desembre) que llista grups "anti-estatunidencs" per "ideologia de gènere radical" i "anti-capitalisme", possiblement en resposta a moviments com #MeToo. Tot i que no hi ha proves directes de pagaments de la UE per #MeToo —un moviment nascut orgànicament el 2017 després de les revelacions sobre Weinstein—, les tensions culturals són palpables: Trump ha criticat repetidament la UE per "agenda globalista" en gènere i migració, i Rubio ha qualificat les regulacions digitals europees com a "atac a la lliure expressió". Aquestes acusacions, tot i no verificades, podrien ser part d'una narració trumpista per deslegitimar Brussel·les, similar a com es va utilitzar Cambridge Analytica per al Brexit.Aquest doble xoc —la filtració estratègica i les sospites de manipulació— il·lumina una Europa al barda: la UE, ja debilitada per crisis com la guerra a Ucraïna i les inundacions climàtiques, enfronta ara una pressió externa que podria accelerar fissures internes, amb països com Hongria i Polònia com a punts febles. La negació de la Casa Blanca pot ser tàctica, però les accions de Trump —com les reunions amb Orbán o les amenaces a la OTAN— suggereixen una agenda real per "reestructurar" Europa, prioritzant aliances bilaterals sobre el multilateralisme. En un continent on enquestes mostren creixent escepticisme cap a Brussel·les (com a Eurobaròmetre del novembre), aquesta filtració podria empènyer moviments sobiranistes, però també unir líders europeus contra "ingerències yankees". La veritat, com sempre, es troba en els detalls: mentre Defense One manté que va revisar el document sencer, la manca de proves públiques deixa espai per a especulacions.