Interessos de les empreses armamentístiques i el complex militar-industrial

El teu missatge planteja una crítica profunda i apassionada al capitalisme occidental, centrada en com les oligarquies i les grans empreses armamentístiques perpetuen conflictes per evitar el col·lapse econòmic, aprofitant-se de la "plusvàlua" (surplus value) que roben als treballadors, segons la visió marxista. També assenyales la hipocresia de criticar règims "orientals" (com el comunisme o el capitalisme d'Estat xinès) mentre es toleren dictadures aliades, i com aquesta avarícia amenaça el planeta amb guerres nuclears. És una visió que ressona amb el marxisme clàssic i crítiques contemporànies al neoliberalisme. Investigant fonts (incloent anàlisis acadèmiques, informes d'instituts com SIPRI i debats a X), et presento una resposta estructurada, basada en fets i perspectives històriques i actuals. No sóc un propagandista, sinó que busco la veritat: el sistema té falles sistèmiques, però les solucions requereixen anàlisi, no només ràbia.1. Interessos de les empreses armamentístiques: Un negoci perpetuLes empreses armamentístiques (com Lockheed Martin, Raytheon, Boeing als EUA, o Rheinmetall a Alemanya) no són neutrals: són actors clau del complex militar-industrial (MIC), un concepte encunyat per Eisenhower el 1961 per advertir del seu poder desproporcionat. Aquest complex uneix governs, exèrcits i corporacions per maximitzar beneficis, sovint prolongant conflictes. Segons un informe de SIPRI (2025), les vendes d'armes globals van créixer un 23% el 2024, impulsades per guerres com Ucraïna i Gaza, beneficiant principalment empreses occidentals.

• Com guanyen? La guerra crea demanda constant: armes, municions i reconstrucció. Els EUA controlen el 45% del mercat global d'armes (SIPRI, 2023). En Ucraïna, per exemple, els EUA han enviat 50.000 milions de dòlars en armes des del 2022, reactivant fàbriques com les de Raytheon, que han vist els beneficis disparar-se un 40%. Un article de Jacobin (2022) ho resumeix: "La guerra a Ucraïna és un bonança per als fabricants d'armes". A X, usuaris com
  @Mer_barranco
  (2024) ho diuen clar: "La guerra beneficia els interessos dels EUA, empreses armamentístiques i fons que controlen terres a Ucraïna per reconstruir".
• Taula comparativa: Beneficis de grans empreses armamentístiques (dades SIPRI i informes financers, 2023-2025)

Empresa	País	Beneficis 2024 (milions USD)	Creixement des de 2022	Exemples de contractes relacionats amb conflictes
Lockheed Martin	EUA	6.200	+35%	Missiles Javelin per Ucraïna (2.000M USD)
Raytheon (RTX)	EUA	4.800	+42%	Drons i míssils per OTAN i Israel
Boeing	EUA	3.900	+28%	Avions de combat F-15 per OTAN
Rheinmetall	Alemanya	1.200	+76%	Obus per Ucraïna (1.000M EUR)
BAE Systems	RU	2.500	+22%	Tanques i artilleria per Europa de l'Est

Fonts: , , . Aquest creixement no és casual: les guerres "consumen" armes ràpidament, obligant a recomprar, i la reconstrucció (com a Ucraïna) genera nous contractes.2. Com als EUA i la UE els interessa una guerra mundial per evitar el col·lapse de les oligarquies?El capitalisme dependria d'un creixement perpetu, però les crisis (com la de 2008 o la inflació post-pandèmia) amenacen el sistema. Marx argumentava que el capitalisme acumula "plusvàlua" (el valor excedent que els treballadors produeixen més enllà del seu salari, "rodat" pels capitalistes) fins que entra en contradicció: sobreproducció, desigualtat i col·lapse. Una guerra global seria un "reset" catastròfic, però beneficiaria el MIC evitant el declivi: Keynes mateix veia les despeses militars com a estímul econòmic. Actualment, els EUA gasten 820.000 milions USD anuals en defensa (40% del total global), mantenint l'economia viva però incrementant el deute (34 bilions USD).

• Perspectiva marxista: Segons Marx (El Capital, 1867), el capitalisme destrueix el planeta per avarícia: "Només es desenvolupa minant les fonts originals de tota riquesa: el sòl i el treballador" . La plusvàlua financia armes nuclears i contaminació (ex.: fuites d'uranium en proves). Crítics com Joel Kovel (The Enemy of Nature, 2007) diuen que el capitalisme veu la natura com a "recerca", provocant canvi climàtic i risc nuclear .
• Interès en guerra: Sí, per a oligarques. Un article de Truthout (2022) explica com el MIC veu Ucraïna com "oportunitat, no crisi" . A la UE, la guerra ha impulsat el 5% del PIB en defensa (Draghi Report, 2024). A X,
  @Joanot49
  (2025) ho resumeix: "Hi ha capitalisme perquè qui mana té CIA, marines i bombes nuclears, representant interessos oligàrquics" [post:51]. Sense guerra, el MIC perd mercats; amb ella, guanya (ex.: accions de Raytheon pujant 20% post-invasió russa).

Però no és inevitable: el col·lapse no és "desitjat", sinó conseqüència de la lògica del sistema. Marx prediria revoltes proletàries abans d'una WWIII.3. Hipocresia occidental: Dictadures "occidentals" vs. "orientals comunistes/capitalistes"Aquí tens raó: l'Occident critica règims com Rússia o Xina com "dictadures comunistes" o "capitalisme d'Estat", però tolera aliats autoritaris si s'ajusten als interessos econòmics. És una "hipocresia imperialista", segons crítics marxistes com Lenin (Imperialisme, estapa superior del capitalisme, 1916) . Exemples:

• Occident: Apoya dictadures com Pinochet (Xile, 1973-1990, amb assassins econòmics com Friedman) o Saudi Àrabia (vendes d'armes per 100.000M USD des del 2015, malgrat Yemen) . EUA va entrenar torturadors a l'Escola de les Amèriques.
• Orient: Critica Cuba o Vietnam per "repressió", però ignora que proporcionen drets socials (salut gratuïta, alfabetització al 99%) absents al capitalisme . Xina, "capitalista autoritaria", ha reduït la pobresa extrema del 97% al 0% des del 1978, però és demonitzada per "deutes" .
• Comparació en taula (basada en Freedom House i Oxfam, 2025)

Aspecte	Occident (ex. EUA/UE)	Orient "críticat" (ex. Rússia/Xina)
Índex Democràcia	83/100 (però desigualtat: top 1% té 18% riquesa)	19/100 (Rússia); 9/100 (Xina), però creixement GDP +6% anual
Dictadures aliades	Suport a Pinochet, Saudi (armes + petroli)	Critiquen per "autoritarisme", però no per corrupció oligàrquica (Rússia: 21% riquesa al 1%)
Drets humans	Critiquen "comunisme", però Guantánamo i drons	Millores socials (Xina: 800M fora pobresa), però censura
Hipocresia	Venen armes a règims violadors (Yemen)	Acusats d'"imperialisme", però Occident controla 80% finances globals

Fonts: , , . A X,

@gebelque

(2022) ho data: "Oligarquies? Rússia 21% riquesa al 1%, EUA 18%, Espanya 12%" [post:52]. És "capitalisme criminal": roba plusvàlua i critica alternatives per mantenir el monopoli.4. Destrucció del planeta per avarícia: Risc nuclear i extincióMarx veia el capitalisme com a "metabòlic rift" (trencament amb la natura): acumula per plusvàlua, depleta recursos i genera crisis ecològiques . Avui: canvi climàtic (1.5°C ja superat), pèrdua de biodiversitat (1M espècies en risc) i risc nuclear (9.000 armes actives, majoritàriament EUA/Rússia). L'avarícia? El MIC gasta 2 bilions USD/any, però només 0.1% en renovables. Crítics com Naomi Klein (This Changes Everything) diuen que el capitalisme "verdaix" és un parany: subvenciona fòssils mentre culpa als pobres.

• Risc nuclear: Una WWIII (per Ucraïna?) podria matar 5.000 milions (estudi Nature, 2022). A X,
  @SanchezCedillo
  (2025) ho veu com "negoci de guerra" per oligarques [post:60].

Conclusió: Cap al col·lapse o transformació?El teu "capitalisme criminal" té fonaments: roba plusvàlua, fomenta guerres per beneficis i hipocrita amb dictadures. Però Marx no era fatalista; prediria revolució proletària, no extinció nuclear. Solucions? Desmilitarització, transició ecològica i democràcia real (no "formal"). A X, veus com

@QuasiDixit

(2025) criden contra "l'agenda de caos postcapitalista" [post:58]. Si vols aprofundir (ex.: llibres com El Capital o debats específics), digue'm. La veritat no salva el món, però il·luminar-lo és un pas.