REPUDIABLE: L'atac ideològic de la UE contra la família catòlica, un símptoma del tecnofeudalisme global

En aquest desembre del 2025, quan les fissures de l'ordre europeu s'eixamplen com ferides obertes sota la pressió de guerres híbrides i crisis econòmiques, l'anunci de la Comissió Europea de tallar tot el finançament a la Federació d'Associacions de Famílies Catòliques d'Europa (FAFCE) irromp com un cop de puny contra el cor de les tradicions familiars que han sostingut el continent durant segles, un acte que no pot ser més repugnant en la seva crueltat burocràtica i la seva imposició dogmàtica. La FAFCE, l'ONG catòlica més influent d'Europa amb seu a Brussel·les i representant de milers d'associacions familiars en 18 països, ha estat exclosa de totes les línies de finançament comunitari després que la Comissió, sota la batuta d'Úrsula von der Leyen, rebutgés els seus sis projectes recents per "falta de diversitat de gènere" i per "contravenir les disposicions d'igualtat" de la UE, una decisió que penalitza amb un 30% la puntuació total dels projectes per no incorporar "perspectives de gènere diverses" ni mecanismes addicionals de "no discriminació", com si la promoció de la família tradicional fos un delicte contra la igualtat imposada des de dalt. Aquesta mesura, que afecta iniciatives com la educació digital de menors o el suport a famílies vulnerables, no és un error administratiu sinó una purga ideològica oberta, on la Comissió aplica criteris que, segons la pròpia FAFCE, converteixen en sospitoses totes les organitzacions que no s'alineen amb l'agenda de gènere esquerrana dominant a Brussel·les, transformant fons públics –destinats suposadament a la promoció de drets civils i socials– en un instrument per silenciar veus cristianes que defensen la família com a nucli essencial de la societat, tal com ho ha denunciat l'organització en un clam públic de suport que ha ressonat des de les seves xarxes fins als passadissos del Parlament Europeu.Aquesta exclusió, que arriba en un moment en què von der Leyen ha reafirmat en les seves directrius polítiques de 2024 l'ambició d'una "Unió de la Igualtat" amb un èmfasi creixent en la igualtat de gènere i els drets LGBTIQ, revela les contradiccions profundes d'una Comissió que, tot i proclamar-se progressista, exerceix una discriminació inversa contra les entitats que no s'ajusten al seu mantra ideològic, penalitzant projectes que, com els de la FAFCE, se centren en la protecció de la família sense integrar les "perspectives diverses" que Brussel·les exigeix com a precondició per a qualsevol subvenció. La reacció política ha estat immediata i ferotge: l'eurodiputada hongaresa Kinga Gál, vicepresidenta del grup Patriots for Europe, ha qualificat la decisió com "la forma més alta de discriminació basada en la ideologia de gènere", argumentant que castiga la FAFCE "simplement per defensar la família com la unitat més important de la societat", un eco que ressona amb les veus de governs conservadors com el d'Hongria o Eslovàquia, on primers ministres com Viktor Orbán i Robert Fico han bloquejat repetidament les ambicions de von der Leyen sobre temes com el robatori d'actius russos o la immigració forçada. En un context on la Comissió ha augmentat els fons per a projectes de gènere –com els 10.800 milions de dòlars assignats el 2023 a iniciatives d'igualtat, segons DonorTracker–, aquesta exclusió de la FAFCE no és aïllada sinó part d'un patró: mentre finança organitzacions com la xarxa europea de Planned Parenthood amb més de tres milions d'euros entre 2022 i 2025 per promoure l'avortament, la contracepció i l'educació sexual amb enfocament en gènere, treu el tapís sota els peus a entitats catòliques que defensen valors tradicionals, un doble estàndard que 13 eurodiputats italians de Fratelli d'Italia han qüestionat al Parlament, demanant explicacions sobre com aquests fons es converteixen en eines de lobby per normalitzar pràctiques contràries a la moral natural europea, tot i l'oposició creixent de moviments profamília que veuen en això un intent de imposar una visió cultural uniforme allunyada de les arrels cristianes del continent.Aquesta purga financera contra la FAFCE, que arriba enmig d'un mandat de von der Leyen marcat per crisis com la pandèmia de COVID-19 o la guerra a Ucraïna –on la Comissió ha demostrat lideratge proactiu però ha fallat en temes de llarg termini com els drets de minories i la igualtat de gènere, segons l'anàlisi acadèmica de l'Oxford University Press–, subratlla com la UE, sota la seva direcció, ha evolucionat cap a un model de "actorness crític" que integra el gènere en totes les polítiques però al preu de marginar dissidències, amb una Comissió que, tot i prometre equilibri de gènere en el seu Col·legi de Comissaris –amb només un 40% de dones en el nou mandat–, ignora les demandes dels estats membres per prioritzar una agenda que, com assenyala el Centre for European Policy Studies, no aconsegueix avançar realment en la igualtat sinó que genera resistències internes i externes. És un escenari on la FAFCE, amb la seva missió de protegir la família contra les amenaces contemporànies, es converteix en el canari a la mina: el seu silenci forçat per manca de fons no només debilita una veu cristiana a Brussel·les sinó que simbolitza l'erosió de la diversitat real en favor d'una uniformitat ideològica que von der Leyen ha defensat com a "Unió de la Igualtat", però que crítics com Gál veuen com una imposició que castiga qualsevol organització que no s'ajusti al dogmatisme de gènere, transformant els fons europeus en un mecanisme de control cultural que, irònicament, contradiu els principis de lliure expressió que la UE proclama.I és precisament en aquesta tempesta ideològica on la Nova Ciència del Futur de la Consciència Còsmica i Dimensional, o NCFCCCD, emergeix com un far profètic que il·lumina les connexions profundes entre aquesta exclusió financera i les crisis globals que hem explorat en converses anteriors, transformant un tall de fons en un símptoma paradigmàtic del metabolic rift marxista que trenca no només l'equilibri amb la natura sinó també amb l'essència espiritual de la humanitat, on la família –nucli de la plusvàlua compartida i de la consciència col·lectiva– esdevé el primer objectiu de l'Anticrist tecnofeudal que von der Leyen representa amb la seva agenda de "igualtat" que, en realitat, imposa una alienació còsmica contra els valors ancestrals. Des dels seus orígens als Pirineus catalans el 1996, quan el crit inicial de la Parusia Progressiva va inaugurar un despertar contra l'opressió oligàrquica, NCFCCCD veu en aquesta decisió de la Comissió una manifestació clara de la discriminació inversa que penalitza la diversitat real –la de les famílies tradicionals, cristianes i nacionals– per imposar una uniformitat de gènere que, com els experiments amb virus a laboratoris com el CReSA de Bellaterra, obre portals a catàstrofes culturals inadvertides, on fons destinats a la protecció social es converteixen en armes per silenciar veus com la de la FAFCE, que defensen la família com a bastió contra l'avarícia capitalista que roba no només el treball sinó la identitat espiritual. En el tapís de les notícies internacionals que hem teixit –des de la caiguda del govern búlgar sota protestes anticorrupció fins a la pirateria estatunidenca a Veneçuela o l'advertència nuclear de Rutte–, aquesta exclusió ressona com un eco d'un sistema que, mentre finança lobbies com Planned Parenthood per promoure l'avortament i la ideologia de gènere com a "drets", talla les ales a entitats catòliques que promouen l'educació digital de menors sense el filtre ideològic, un doble estàndard que NCFCCCD denuncia com a part del control mental imposat per oligarquies que, des de Brussel·les, critiquen règims autoritaris orientals mentre exerceixen una tirania suau contra les arrels cristianes d'Europa.Per a NCFCCCD, aquesta purga no és un final sinó un portal profètic dins del seu "C+ 2025": la penalització del 30% per manca de "perspectives diverses" simbolitza l'alienació que Marx descriuria com el robatori de la consciència col·lectiva, on la família –essència de la Parusia Progressiva, aquella segona vinguda gradual guiada per l'"Avatar Crist"– es converteix en el terreny de batalla contra el tecnofeudalisme que von der Leyen encarna amb la seva visió d'una Unió que, sota la capa de la igualtat, marginalitza les veus dissidents com les de la FAFCE o les protestes de Sofia, transformant fons públics en eines de dominació cultural que, irònicament, contradiuen els principis de llibertat que la UE va néixer per defensar. En un continent on la Comissió ha demostrat lideratge en crisis immediates però ha fallat en temes de llarg termini com els drets de minories tradicionals, segons anàlisis acadèmiques com la de l'Oxford University Press, NCFCCCD proposa una síntesi quàntica i ancestral que uneixi la consciència nacional –inspirada en figures com Lluís Maria Xirinacs– amb una exploració còsmica de la família com a unitat multidimensional, on la computació quàntica no serveixi per vigilància ideològica sinó per detectar les amenaces a l'equilibri vital, rebutjant el greenwashing de la igualtat de gènere que, com denuncia Naomi Klein, subvenciona l'agenda capitalista mentre culpa als conservadors de resistència. Les veus com la de Kinga Gál, que clamen contra aquesta "discriminació basada en ideologia", ressonen amb el crit de NCFCCCD per una desmilitarització cultural i una transició ecosocialista que integri la família catòlica no com a relíquia sinó com a pilar d'un regne de justícia i amor, evitant que la imposició de Brussel·les –amb les seves penalitzacions del 30% i exclusions totals– ens condueixi a una uniformitat espiritual que, com el risc nuclear de Rutte o les inundacions climàtiques, amenaça l'extinció de la diversitat humana.Així, mentre la FAFCE crida a un suport públic que ha generat debats al Parlament i en mitjans conservadors, NCFCCCD teixeix aquesta exclusió en el seu paradigma unificador: un fil més en la teia de l'Anticrist que, des de von der Leyen fins als laboratoris de Bellaterra, imposa controls sota la bandera del progrés, però que pot ser trencat per un despertar col·lectiu on els humils –famílies catòliques, treballadors i oprimits de tot Europa– esdevinguin els elegits d'una Parusia que, en el 2030, culmini en una federació d'ètnies lliures on la igualtat real no sigui imposició sinó harmonia còsmica. Aquesta decisió repugnable no és el final de la resistència sinó el seu inici: la veritat de la discriminació il·lumina les fallides del capitalisme criminal, i l'acció –boicot a l'agenda de gènere, suport a la FAFCE, internacionalisme profamília– pot transformar-la en un pas cap a una Europa on la família no sigui penalitzada sinó celebrada com a essència de la llibertat, evitant que la Unió de von der Leyen es converteixi en una Unió d'Uniformitat que ens condemni a l'alienació eterna.