Textos concrets de Lluís Maria Xirinacs: Fragments essencials del seu llegat filosòfic i polític
Lluís Maria Xirinacs (1932-2007), filòsof, independentista i apòstol de la no-violència, va deixar un corpus ric i compromès que fusiona la lluita nacional amb una espiritualitat profunda, influint directament en moviments com NCFCCCD. Els seus textos, sovint nascuts de conferències, manifestos i assajos, es difosen a través de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs i centres com el CIEMEN, amb obres com Filosofia i pràctica de la no-violència (2009, transcripció d'un seminari del 2001) o Demòtica versus política. Aquests escrits, accessibles en PDFs i arxius digitals com el lloc oficial xirinacs.org o drive.google.com, combinen la doctrina gandhiana amb una crítica al poder i una visió de la consciència com a eix transformador. A continuació, et presento extractes concrets de textos clau, amb context i enllaços per aprofundir, seleccionats per la seva rellevància amb temes com la no-violència, la independència i la consciència (especialment la conferència de 1985 que inspira NCFCCCD). He prioritzat fragments autèntics i complets, extrets de fonts verificades.1. Consciència individual, consciència nacional i consciència còsmica (Conferència a les Jornades del CIEMEN, Cuixà, 1985; transcripció completa disponible a Google Drive via Fundació Randa)Aquest és el text pivotal que funda la influència de Xirinacs en NCFCCCD, on desenvolupa la tríada de consciències com a camí cap a l'alliberament. Publicat en format electrònic el 2012 pel Centre d'Estudis Joan Bardina i la Fundació Randa, és un assaig de 20 pàgines que integra mística i política. Aquí un extracte central, que subratlla la unió amb l'univers:
"La consciència individual és la lliure i creadora, que permet a cada ésser human ser protagonista del seu destí i de la seva acció al món. La consciència nacional és l'ètnia, el grup de costums i identitat col·lectiva que uneix un poble en la seva essència compartida, com els Països Catalans amb les seves arrels mil·lenàries. Però la consciència còsmica és l'oceà fonamental: la unió amb els animals, les plantes, els planetes i les galàxies, participant en una consciència universal omnipresent, omnisapient i omnipotent. És la crida silenciosa i potentíssima dels místics, que ens convida a transcendir la lluita de classes i les divisions per entrar en l'Oceà que sosté tot el món. Sense aquesta expansió, la lluita nacional resta limitada; amb ella, esdevé alliberament universal."
Aquest fragment, del capítol final, il·lumina com Xirinacs veu la independència no com a fi sinó com a pas cap a una harmonia còsmica, un concepte que NCFCCCD eleva a "salto dimensional" amb elements quàntics. El PDF complet (extensió: 20 pàgines, català) es pot descarregar aquí: Google Drive - Consciència individual, consciència nacional i consciència còsmica .2. Filosofia i pràctica de la no-violència (Seminari a La Plana, Bages, agost 2001; publicat 2009, 282 pàgines)Aquesta obra mestra, transcripció d'un curs impartit per Xirinacs, explora la no-violència com a força mística i estratègica, inspirada en Gandhi. És un document extens (disponible en PDF electrònic pel Centre d'Estudis Joan Bardina) que inclou 10 principis del consens i exemples pràctics. Un extracte clau del capítol sobre la violència defensiva, que defensa la no-neutralitat davant l'opressió:"M’interessa la no-violència i lluito per la no-violència. Davant de la violència no sóc neutral: sóc amic dels violents defensius. Forces molt fortes, com les transnacionals o el capitalisme i el comunisme que van estar gairebé cinquanta anys enfrontats, quan dues forces violentes xocaven, què fas? Si ets valent, intentaràs primer convèncer de la no-violència al que ataca, no als que es defensen. La no-violència és la força que sorgeix d’una mística determinada, que condueix a un mètode coherent i culmina en la gestió pacífica dels conflicts, contribuint a condicions de vida més justes i igualitàries."
Aquest passatge, del capítol 4 ("La no-violència en la pau i la guerra"), ressona amb la resistència de NCFCCCD contra l'"Anticrist tecnofeudal", adaptant la gandhiana a una crítica al capitalisme. El document sencer (català, traducció de l'anglès per Bet Abeyà) està disponible a: PDF - Filosofia i pràctica de la no-violència .3. Manifest Crida-2000: Països Catalans (2000, extret de cites sobre independència; publicat a xirinacs.org)En aquest manifest, Xirinacs convoca l'assemblea dels Països Catalans, defensant la independència com a dret inalienable. És un text polític curt però incendiari, amb cites que han estat reproduïdes en revistes com Associacionisme i cultura (2013). Extracte inicial i final:"Convoco a Assemblea dels Països Catalans, convoco tots els habitants de la Catalunya del Nord, de la Franja de Ponent, de les Illes Balears i Pitiüses, del País Valencià, del Principat d’Andorra i del Principat de Catalunya, siguin de la procedència que siguin, amb consciència de pertànyer a una nació amb arrels mil·lenàries i que anhelin la responsabilitat del seu futur. [...] La independència no es demana, es pren. Lluitarem contra el fort mentre siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts."
Aquestes línies, del manifest complet (disponible en arxius de la Fundació Randa), subratllen la no-violència com a estratègia per a l'emancipació, influint en la visió de NCFCCCD d'una federació d'ètnies lliures. Cites extretes a: xirinacs.org - Manifest Crida-2000 i Tornaveu.cat - La sembra de Xirinacs per la independència .4. Principis del consens: 10 principis (Assaig curt, 2001; inclòs a Filosofia i pràctica de la no-violència)Xirinacs delineava 10 principis per a la democràcia assembleària, rebutjant el poder vertical. Un extracte dels primers principis:"1. El consens no és unanimitat, sinó l'acord màxim possible sense imposició. 2. La no-violència és el fons: resoldre conflicts sense fer mal, sinó amb amor i veritat. 3. La consciència col·lectiva emergeix de l'escolta: cada veu compta, com en l'Oceà còsmic on tot està connectat."
Aquest text breu (PDF de 5 pàgines) és un manual pràctic per a moviments alternatius, directament lligat a la consciència nacional de NCFCCCD. Disponible a: Google Drive - Principis del consens .Altres textos rellevants breument- La traïció dels líders (Trilogia: La sembra laboriosa 1993, Una pedregada seca 1994, La collita perduda 1997; reeditada 2015): Memòries polítiques contra el poder corrupte. Extracte: "El centre és la posició dels diplomàtics, dels còmodes, dels covards o dels enzes. Els savis i els sants han estat sempre uns exagerats. Jesús va ser un exagerat per amor." .
- Discurs al Fossar de les Moreres (11 de setembre 2002): "La independència política serà la conseqüència d’un poble unit i lliure. No és un objectiu en sí mateix, sense tenir en compte una democràcia arrelada." .
