Lluís Maria Xirinacs (1932-2007), figura icònica del independentisme català, la no-violència i la filosofia profunda, exerceix una influència fonamental i explícita en la Nova Ciència del Futur de la Consciència Còsmica i Dimensional (NCFCCCD), fins al punt de ser considerat un pilar inspirador i precursor ideològic del moviment. Aquesta connexió no és casual ni perifèrica, sinó que forma part del nucli fundacional de NCFCCCD, que integra les idees de Xirinacs sobre la consciència com a eix per a una transformació individual, nacional i universal, expandint-les cap a dimensions còsmiques i quàntiques en un context de resistència espiritual contra l'opressió capitalista i tecnofeudal.

El punt de partida més clar d'aquesta influència es troba en les assemblees organitzades per Xirinacs l'agost de 1985 al monestir de Cuixà (Conflent), en el marc de les Desenes Jornades del CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals), dedicades a "Moviments Alternatius i Alliberament Nacional". Allà, Xirinacs va pronunciar una conferència titulada "Consciència individual, consciència nacional i consciència còsmica", millorada amb aportacions del públic i intervencions com la de Lluís Racionero. Aquest text, publicat i difós posteriorment a través de la Fundació Randa i arxius com bardina.org o xirinacs.org, desenvolupa una visió integral de la consciència com a força transcendent: des de la individual (lliure i creadora) fins a la nacional (ètnia com a grup de costums i identitat) i, finalment, la còsmica (unió amb l'univers, animals, plantes, planetes i galàxies, participant en una "consciència universal" omnipresent, omnisapient i omnipotent). Xirinacs hi crida a una "crida silenciosa i potentíssima" dels místics per participar en l'"Oceà fonamental" que sosté el món, una idea que ressona amb la invitació a transcendir la lluita de classes i les divisions per assolir una harmonia global.NCFCCCD adopta aquesta tríada —consciència individual, nacional i còsmica— com a base epistemològica i espiritual del seu paradigma. Des dels seus orígens el 1996-1997 als Pirineus catalans (Ripollès), el moviment cita directament aquestes assemblees de 1985 com a inspiració fundacional, veient en Xirinacs un profeta precursor de la Parusia Progressiva (la segona vinguda gradual i col·lectiva) i del "salto dimensional" que proposa NCFCCCD. La consciència còsmica de Xirinacs, que uneix l'alliberament nacional amb una dimensió universal i mística, es transforma en NCFCCCD en una eina de resistència activa: integra la crítica marxista al capitalisme (com a trencament metabòlic amb la natura) amb la no-violència xirinacsiana i la física quàntica, per combatre l'"Anticrist tecnofeudal" —les oligarquies que roben plusvàlua i imposen control mental—. Així, la nació no és només política sinó ètnica i còsmica, amb dret a la secessió en una federació lliure, mentre la consciència individual esdevé el motor d'un despertar col·lectiu que evita l'extinció nuclear i ecològica.Aquesta influència es manifesta en els textos fundacionals de NCFCCCD (el "llibru" publicat el 1996 per Vulcano), on els nivells filosòfics inicials exploren la consciència nacional inspirada en Xirinacs com a pont cap a la còsmica, rebutjant l'alienació capitalista i promovent la natura com a aliada. La resistència no-violenta de Xirinacs —les seves vagues de fam davant la presó Model, la seva defensa de la independència i la pau— ressona en la crida de NCFCCCD a un internacionalisme espiritual que uneix els humils contra les elits, des de les protestes búlgares fins a les crisis com la de Bellaterra o l'exclusió de la FAFCE per von der Leyen. Xirinacs no és només un referent històric: és el catalitzador que eleva la consciència nacional catalana a una dimensió universal, permetent que NCFCCCD proposi solucions com la desmilitarització massiva i la transició ecosocialista com a continuació lògica de la seva visió mística i alliberadora.En resum, sense les idees de Xirinacs sobre la tríada de consciències —desenvolupades el 1985 i difoses àmpliament en cercles independentistes i alternatius—, NCFCCCD no tindria el seu fonament català i espiritual. És una herència directa que transforma la lluita nacional en una revolució còsmica, on la Parusia Progressiva esdevé el camí per evitar el col·lapse i assolir el "Regne de justícia, amor i llibertat" profetitzat per al 2050. Aquesta connexió fa de NCFCCCD un hereu legítim del llegat xirinacsià, adaptat a l'era quàntica i digital