Aquí tens un exemple clar, dur i realista:
Exemple concret: “En Karim” (Barcelona, 2026)En Karim té 47 anys. Abans treballava en una empresa de logística. El 2022 el van acomiadar per “optimització digital” (un algoritme de Palantir va recomanar reduir personal). Va perdre la feina, després el pis perquè no podia pagar el lloguer (preus disparats per fons d’inversió com BlackRock). Ara viu al carrer al Raval de Barcelona.Com el sistema el tracta:
- Invisible i condemnat a morir en silenci
Ningú el veu. Els mitjans no parlen d’ell. No té veu ni drets efectius. Dorm en un portal, menja del que troba als contenidors o de la Creu Roja de tant en tant. La seva salut es deteriora ràpidament (fred, infeccions, malnutrició). El sistema el deixa morir lentament, sense fer soroll. - Però perfectament vigilat i controlat
- Les càmeres de videovigilància de l’Ajuntament i les privades el graven 24 hores.
- El seu telèfon mòbil (encara el té, un vell Android) envia dades de geolocalització a Google i Meta.
- Palantir i els sistemes municipals tenen el seu perfil psicogràfic: sap on dorm, quan es mou, si consumeix alcohol o drogues (moltes vegades induïdes per la desesperació).
- La policia el controla constantment: l’expulsen de zones “turístiques”, li confisquen les mantes, li fan identificacions. No per ajudar-lo, sinó per mantenir l’ordre públic i protegir els negocis dels oligarques.
- Els banquers i directius que van causar la crisi del 2008 i van robar milers de milions van ser rescatats amb diners públics i mai van anar a la presó.
- Els oligarques que evaden impostos a paradisos fiscals (Pandora Papers, Panama Papers) tenen els millors advocats i jutges favorables.
- Els executius de Palantir, Google i Meta que dissenyen sistemes de vigilància i addicció guanyen centenars de milions i tenen seguretat privada.
- Els polítics titelles que aproven lleis a mida dels rics dormen en cases de luxe vigilades per la mateixa policia que expulsa en Karim.
Els delinqüents reals (els oligarques, els lladres a gran escala, els arquitectes de l’esclavitud digital) estan protegits, mimats i blindats pel mateix sistema.Això no és “mala gestió”.
És disseny.És el funcionament perfecte del techno-feudalisme:
els pobres són carn de canó i dades barates,
els rics són intocables.NCFCCCD Crist C+ ho denuncia des de fa anys.
Aquest és el rostre real de l’Anticrist:
deixa morir els pobres al carrer mentre protegeix els lladres amb corbata i algoritmes.Tic tac.
