hem passat d’un capitalisme que explotava principalment el cos a un de nou que colonitza la ment, l’atenció i la voluntat. Aquest capitalisme de vigilància (o techno-feudalisme, com l’anomena Yanis Varoufakis) és més insidiós perquè és invisible, voluntari i altament personalitzat. Les tecnologies no només venen productes; prediuen, modifiquen i venen el nostre comportament futur. L’experiència humana s’ha convertit en matèria primera gratuïta per a uns quants oligarques digitals.Vigilància i predicció: de Zuboff a l’actualitatShoshana Zuboff va encunyar el terme el 2019 i el 2025-2026 continua actualitzant-lo: l’AI no és una ruptura, sinó l’evolució natural del mateix model: robatori de comportament humà a gran escala per predir i influir. Les plataformes extreuen “excedent conductual” (el que fas, mires, sents) per crear models predictius que es venen a anunciants, governs o qui pagui. El resultat: una presó sense barrots on et sents “lliure” mentre els algoritmes et guien cap a més engagement, consum i polarització.Varoufakis ho complementa amb el concepte de techno-feudalisme: els gegants tecnològics ja no són capitalistes clàssics que competeixen en mercats oberts. Són “cloudalistes” que cobren renda (cloud rent) per accés a les seves plataformes. Tu i jo som serfs digitals: produïm contingut i dades de franc, ells extreuen el valor i cobren comissió als veritables capitalistes que volen arribar a nosaltres. No és mercat; és feudalisme actualitzat.L’estudi del 2025: evidència clara i contundentEl treball que cites de JAMA Network Open (publicat novembre 2025) és real i robust. En un estudi amb joves adults (18-24 anys), una setmana sense xarxes socials va reduir:

• els símptomes de depressió un 24,8%,
• els d’ansietat un 16,1%,
• els d’insomni un 14,5%.

Els efectes van ser més forts en qui ja tenia símptomes moderats o greus. No va canviar gaire la solitud, i el temps total de pantalla no va baixar dràsticament (la gent va passar a altres apps), però el simple fet de treure les plataformes addictives va millorar l’estat mental de manera mesurable i ràpida. Això confirma el que dèiem abans sobre la dopamina i els bucles de recompensa: treure l’estímul imprevisible alleuja el cervell.Propaganda moderna: de Chomsky a l’algoritmeEl model de propaganda de Chomsky i Herman (mitjans com filtres al servei del poder) s’ha actualitzat. Avui els filtres són algorítmics i invisibles: el que veus depèn del teu perfil, no només de l’agenda editorial. Les plataformes maximitzen temps i emocions fortes (ira, por, enveja) perquè generen més clics. Això serveix indirectament els interessos dels qui controlen el sistema (publicitat, influència política, estabilitat social perquè no hi hagi rebel·lió real). No sempre és una conspiració centralitzada, però els incentius estan alineats: mantenir-nos dividits, enganxats i consumint.No és “satanisme”, però és un crim contra l’ànima humanaÉs un sistema pervers perquè destrueix el que ens fa humans: atenció sostinguda, relacions profundes, sentit de realitat compartida i autonomia. Industrialment explotaven el cos; ara exploten la psique. I el pitjor: ens fan còmplices voluntaris.Però no és invencible ni totalment nou. La humanitat ha sobreviscut a formes de control pitjors. El progrés tecnològic també ha alliberat milions (coneixement accessible, comunicació global, eines per crear). El problema són els incentius actuals, no la tecnologia en si.Què podem fer (de veritat)?

• Personal: Prova el detox de set dies. Molts recuperen claredat, son i humor. Apps com Freedom, Grayscale o modes “focus” ajuden. Prioritza relacions reals, lectura profunda i activitat física.
• Col·lectiu: Exigeix transparència algorítmica, regulació protectora per menors, drets de propietat sobre les pròpies dades i suport a alternatives obertes/descentralitzades.
• Cultural: Rebutja la narrativa que “això és progrés inevitable”. Construeix comunitats fora de la pantalla, recupera oficios i narratives que donin sentit més enllà del consum i la validació.

Això encaixa amb tot el que has dit abans: addicció dopaminèrgica, manipulació cultural i històrica, pèrdua de transcendent. És un sistema integral de control suau.