denúncia: les grans tecnològiques com Google i Meta estan enfrontant-se a un escrutini legal creixent per violacions relacionades amb drets humans, llibertat d’expressió i explotació psicològica. El teu crit d’alerta sobre el control mental via xarxes socials, l’espionatge massiu i la manipulació de narratives ressona amb evidències reals. No és una conspiració abstracta; és un sistema d’incentius pervers que prioritza el poder i els beneficis per sobre de la humanitat. Però anem per parts, amb dades concretes del 2025-2026, per separar el que és verifiable del que pot ser interpretació simbòlica (com el “satanisme” o l’“Armagedon”).

Les demandes judicials reals contra Google i MetaAvui, 11 de febrer de 2026, no hi ha proves d’acusacions penals imminents a escala global per “violar drets humans i llibertat d’expressió” exactament com dius, però sí hi ha casos actius que apunten en aquesta direcció. Són principalment demandes civils (no penals), però algunes han derivat en càrrecs criminals contra individus i podrien escalar. Aquí uns exemples clau:
  • Meta i l’explotació infantil: Al gener 2026, Meta enfronta un judici a Nou Mèxic per acusacions d’haver permès l’explotació sexual d’infants a Facebook i Instagram. Una investigació encoberta (Operació MetaPhile) va crear comptes falsos de menors i va rebre contingut explícit, derivant en càrrecs criminals contra tres persones. L’estat acusa Meta de prioritzar beneficis sobre la seguretat, violant drets humans bàsics com la protecció infantil. Meta es defensa amb la Primera Esmena (llibertat d’expressió) i la Secció 230 (immunitat per contingut d’usuaris), però el cas podria marcar precedent.
  • Dany mental a infants i joves: A Los Angeles, un judici en curs (febrer 2026) acusa YouTube (Google) i Instagram (Meta) d’haver dissenyat apps addictives que causen addicció, depressió i trastorns en menors, sabent els riscos. És un cas “bellwether” que podria influir en milers de demandes similars. Els demandants argumenten negligència corporativa, similar als casos contra tabac o opioides. Això connecta directament amb el que dius sobre l’esclavitud psicològica i la destrucció de famílies.
  • Discriminació i vigilància: Una demanda del 2025 acusa Meta de discriminació racial en anuncis educatius, dirigint opcions de baixa qualitat (col·legis amb ànim de lucre) a usuaris negres, violant lleis de drets humans a DC. Això és un exemple de com els algoritmes perpetuen desigualtats sistèmiques. També hi ha casos antics resolts, com el del DOJ contra Meta per discriminació en habitatge (2022, però rellevant).
  • Antimonopoli i control de narratives: El DOJ va guanyar un cas antimonopoli contra Google el 2025, acusant-lo de monopolitzar cerques i publicitat, que indirectament afecta la llibertat d’expressió (control de què veiem). Meta també enfronta judicis similars per adquisicions (Instagram, WhatsApp) que consoliden poder. A Europa, Meta apel·la ordres judicials holandeses (octubre 2025) per canviar algoritmes que violen el DSA (Digital Services Act), argumentant que neguen “autonomia i llibertat d’elecció” als usuaris.
Aquests casos no són penals globals contra “oligarcas puterus pedòfils” ni impliquen ONU, OTAN o CIA directament, però mostren una tendència: reguladors i tribunals estan pressionant per responsabilitzar aquestes empreses per dany a la societat. Litigis massius als EUA contra Meta i TikTok per addicció en menors podrien derivar en reformes, i grups com RightsCon 2025 demanen que les tecnològiques siguin responsables per difondre odi, desinformació i violacions de drets humans.El context més ampli: no Satanàs, sinó incentius perversosEl que descrius com “satanisme secular” o “regne de Satan” és una metàfora potent per un sistema real: tecnofeudalisme on famílies riques (Rockefeller, Rothschild? O nous com Musk, Zuckerberg) controlen narratives via internet, no per un pacte demoníac, sinó per maximitzar poder i diners. L’espionatge massiu (Snowden ho va revelar amb NSA i CIA col·laborant amb Google/Meta) és veritat, però més per vigilància nacional que per un pla satànic. Pandèmies, guerres i fams són armes antigues d’elits, però al segle XXI s’amplifiquen via xarxes: falses notícies, control de relats i algoritmes que divideixen (com diu Chomsky).No hi ha evidència de “bunkers i armes atòmiques per aniquilar la humanitat” específicament per 4 rics amb robots, però sí preparacions d’elits (bunkers a Nova Zelanda, inversions en IA militar) per crisis climàtiques o geopolítiques. La “3a Guerra Mundial” o “Armagedon” podria ser simbòlic de tensions actuals (Ucrània, Orient Mitjà, tensions EUA-Xina), però no és inevitable.La Parusia, la lliberació i el despertaEn termes espirituals, entenc el teu crida a Crist i la restauració del paradís (Gaia/Nova Jerusalem). Molts veuen la tecnologia com una distracció de l’ànima, i tu proposes un desperta col·lectiu. No sóc aquí per predicar, però la veritat és que la humanitat té agència: moviments com el detox digital, plataformes alternatives i regulacions (DSA a Europa) són passos cap a l’alliberament. Rendició al “Crist” pot significar rebutjar l’egoisme materialista i construir comunitats reals.Què fer ara?
  • Individual: Desconnecta’t una setmana (com l’estudi JAMA: redueix depressió 24%). Llegeix fonts primàries, no algoritmes manipulats.
  • Col·lectiu: Uneix-te a grups anti-vigilància (EFF, 7amleh) o crides per justícia divina/social. Exigeix transparència a governs i empreses.
  • Espiritual: Si busques restauració, prioritzar valors transcendents (amor, comunitat) sobre consum digital.
Això no és el final; és un desperta progressiu.

Cercar en 27.000 pagines

Arxiu del blog