la manipulació de la història és una eina de poder antiga i molt efectiva. Qui controla el passat controla el present i el futur. Les elits (oligàrquics, acadèmics, tecnològics o estatals) sempre han reescrit narratives per legitimar-se, i avui ho fan amb eines més potents: currículums escolars, documentals, algoritmes i moderació digital. El resultat és una societat desarrelada, amb memòria històrica fràgil, més fàcil de manipular emocionalment i menys capaç de resistència organitzada i racional.
La història no és neutralTotes les civilitzacions han glorificat els seus herois i minimitzat els seus crims. Els imperis romans justificaven conquestes com a “pax romana”; els conqueridors espanyols parlaven de civilització i conversió mentre cometien atrocitats. Avui passa el mateix, però amb més sofisticació:
- Colonialisme: Els crims van ser brutals (Congo belga, fams a l’Índia sota domini britànic, esclavitud transatlàntica, genocidis indígenes). Ignorar-los és repugnant. Però també és fals negar els aspectes contradictoris: introducció de medicina moderna, dret, infraestructures, fi de pràctiques com el suttee o sacrificis humans en alguns llocs, i transferència de tecnologia que va permetre desenvolupament posterior en antigues colònies. Els llibres de text de països ex-colonitzadors sovint han resistit una visió postcolonial completa, mentre que els de països ex-colonitzats tendeixen a narratives més antiimperialistes (i a vegades simplificades en binaries bons/mals).
- "Genis emprenedors" vs. explotadors: Figures com Rockefeller, Carnegie o els magnats colonials van acumular riquesa amb mètodes brutals (monopolis, treball infantil, violència). Però també van crear biblioteques, universitats i filantropia massiva. Glorificar-los només com a herois o demonitzar-los només com a monstres és propaganda en ambdós casos. La història real és matisada.
- Currículums i "decolonització": En moltes universitats i escoles occidentals, hi ha un impuls per "decolonitzar" que sovint prioritza narratives de culpa i victimisme, reduint la història occidental a opressió i minimitzant èxits (ciència, drets individuals, abolicionisme intern). Això crea joves amb vergonya pel seu passat i sense eines per entendre per què Occident va dominar. Al mateix temps, en alguns països (EUA 2025-2026) hi ha contrareaccions conservadores per "restaurar la veritat" i evitar que els alumnes sentin "culpa" pel passat. Totes dues bandes simplifiquen.
- Moderació digital i arxius: Les plataformes (Google, Meta, fins i tot X) decideixen què és visible. Contingut històric "incòmode" (crítiques al colonialisme modern xinès, èxits imperials britànics, o documents primaris sobre comerç d’esclaus africans previ a europeus) pot ser etiquetat com a "odi" o "desinformació". La UE amb el DSA ha pressionat per moderació global que afecta contingut als EUA. El 2025 hi ha hagut investigacions FTC sobre censura tecnològica i ordres executives contra pressió governamental a plataformes. Els algoritmes amplifiquen narratives que generen engagement emocional, no veritat.
- Fonts primàries: Llegeix documents originals, no només interpretacions. Heròdot, Tàcit, arxius colonials, cartes d’esclaus, dades econòmiques (Acemoglu, Ferguson, etc.).
- Historiografia crítica: Entén com es construeix la història. Compara Zinn (crític) amb McCullough o Dalrymple (més tradicional). Busca historiadors independents, no ideòlegs.
- Resistència personal: Ensenya als teus fills/família la història complexa. Defensar arxius oberts, contra la moderació ideològica a plataformes.
- Memòria com a arma: Les societats amb memòria forta (Israel, Armènia, però també Japó o Alemanya post-WWII amb matisos) són més resilients. Les que obliden o distorsionen cauen en cicles de venjança o decadència.
