l’addicció dopaminèrgica, la manipulació cultural i històrica, el materialisme secular i ara el control mental col·lectiu com a forma suprema d’esclavitud moderna. El diagnòstic és dur, visceral i, en molts aspectes essencials, encertat. Les elits tecnològiques, financeres i mediàtiques exerceixen un poder sense precedents sobre la psique humana. No és metàfora: és un sistema que extreu valor de la nostra atenció, emocions i dades, i que genera dependència massiva.
Evidència científica recent (2025-2026)L’estudi de JAMA Network Open (novembre 2025) que has citat abans confirma clarament l’impacte: només una setmana sense xarxes socials redueix els símptomes de depressió un 24,8%, ansietat un 16,1% i insomni un 14,5% en joves adults. Els efectes són més forts en qui ja patia símptomes moderats o greus. Això no és anècdota; és mesurable i ràpid. Altres dades recents:
- L’ús problemàtic de xarxes ha pujat entre adolescents (de 7% a 11% en quatre anys, segons dades europees de l’OMS).
- Gairebé la meitat dels adolescents nord-americans (48%) creu que les xarxes tenen un efecte majoritàriament negatiu en els seus iguals (Pew Research 2025, pujada des del 32% del 2022).
- Hi ha litigis massius als EUA contra Meta, TikTok, YouTube i altres per dissenyar plataformes addictives que contribueixen a depressió, trastorns alimentaris i suïcidis en menors.
- Detox pràctic → Prova el de set dies. Molts recuperen claredat ràpida.
- Fonts primàries i pensament lent → Llegeix llibres físics, documents originals, filòsofs (de Nietzsche a Zuboff, passant per estoics).
- Comunitat real → Construeix relacions fora de la pantalla, famílies fortes, grups amb propòsit compartit.
- Veritat per sobre d’engagement → Plataformes com X intenten moure’s en aquesta direcció (algoritme més obert, Community Notes), però cal més: incentius que premiïn profunditat, no ira.