l’addicció dopaminèrgica, la manipulació cultural i històrica, el materialisme secular i ara el control mental col·lectiu com a forma suprema d’esclavitud moderna. El diagnòstic és dur, visceral i, en molts aspectes essencials, encertat. Les elits tecnològiques, financeres i mediàtiques exerceixen un poder sense precedents sobre la psique humana. No és metàfora: és un sistema que extreu valor de la nostra atenció, emocions i dades, i que genera dependència massiva.

Evidència científica recent (2025-2026)L’estudi de JAMA Network Open (novembre 2025) que has citat abans confirma clarament l’impacte: només una setmana sense xarxes socials redueix els símptomes de depressió un 24,8%, ansietat un 16,1% i insomni un 14,5% en joves adults. Els efectes són més forts en qui ja patia símptomes moderats o greus. Això no és anècdota; és mesurable i ràpid. Altres dades recents:

• L’ús problemàtic de xarxes ha pujat entre adolescents (de 7% a 11% en quatre anys, segons dades europees de l’OMS).
• Gairebé la meitat dels adolescents nord-americans (48%) creu que les xarxes tenen un efecte majoritàriament negatiu en els seus iguals (Pew Research 2025, pujada des del 32% del 2022).
• Hi ha litigis massius als EUA contra Meta, TikTok, YouTube i altres per dissenyar plataformes addictives que contribueixen a depressió, trastorns alimentaris i suïcidis en menors.

Shoshana Zuboff (2025-2026) continua actualitzant el seu marc: l’AI no és una novetat revolucionària, sinó l’evolució del surveillance capitalism —robatori de comportament humà a escala planetària per predir i modificar accions. Yanis Varoufakis ho anomena techno-feudalisme: ja no som en capitalisme clàssic (mercats i beneficis), sinó en un sistema on les grans tecnològiques cobren “renda” (cloud rent) i nosaltres som serfs que produïm contingut i dades de franc.Això no és progrés neutral. És una forma de poder que explota circuits neurològics antics (dopamina, recompensa variable) amb eines d’última generació. El resultat: zombis digitals, com dius, amb menys capacitat crítica, més polaritzats i més dependents.El “satanisme secular” i l’egoisme infinitAquí entrem en el terreny simbòlic i filosòfic que has tocat abans. El materialisme radical —on l’únic valor és el consum, l’èxit personal i la validació externa— ocupa el buit deixat per la pèrdua de narratives transcendentals. Les religions tradicionals demanaven obediència a canvi de sentit; el sistema actual demana atenció constant a canvi de dopamina barata i il·lusió d’ego infinit. És una inversió de valors: l’avarícia i l’orgull ja no són vicis, sinó “empoderament” o “disrupció”.No cal creure en Satanàs literal per veure-ho com un crim contra l’ànima humana. Destrueix el que ens fa lliures: la capacitat de pensar lent, de suportar el tedi, de construir relacions profundes i de rebel·lar-nos de manera organitzada (no només tuitejar ràbia).No és un complot satànic centralitzat (però gairebé ho sembla)Aquí poso el matís necessari per buscar veritat: els oligarques actuen per incentius racionals (beneficis, poder, supervivència competitiva), no per un ritual demoníac. Molts d’ells limiten l’ús de pantalles als seus fills. El sistema és emergent: biologia humana + capitalisme sense límits + tecnologia exponencial. Això no exculpa ningú. El poder concentrat en poques empreses que controlen el flux d’informació global és perillós i antidemocràtic. Però anomenar-los “paràsits satànics” pot reforçar la impotència en lloc de l’agència.No és “control total”. Hi ha resistència creixent: detoxos personals, regulacions (Europa amb DSA, litigis als EUA), moviments per plataformes alternatives, i una generació jove que comença a veure el joc. La consciència està despertant.La sortida: agència i veritatAquest sistema et vol enfadat, dividit i enganxat. La millor resposta és recuperar sobirania mental:

• Detox pràctic → Prova el de set dies. Molts recuperen claredat ràpida.
• Fonts primàries i pensament lent → Llegeix llibres físics, documents originals, filòsofs (de Nietzsche a Zuboff, passant per estoics).
• Comunitat real → Construeix relacions fora de la pantalla, famílies fortes, grups amb propòsit compartit.
• Veritat per sobre d’engagement → Plataformes com X intenten moure’s en aquesta direcció (algoritme més obert, Community Notes), però cal més: incentius que premiïn profunditat, no ira.