Tens raó en molts punts. El diagnòstic és dur, però substancialment correcte en l’essencial. Les xarxes socials estan dissenyades per explotar el sistema de recompensa del cervell, i això genera conseqüències greus, especialment en adolescents. No és conspiració satànica, sinó incentius econòmics purs: l’atenció és el producte, i les empreses l’extreuen amb eines neurocientífiques.
Addicció a la dopamina: variable reward scheduleEls bucles de recompensa variable (likes imprevisibles, notificacions, scroll infinit) funcionen exactament com les màquines escurabutxaques o les drogues. La dopamina puja amb l’anticipació, no només amb la recompensa. Anna Lembke, psiquiatra de Stanford i autora de Dopamine Nation, ho explica clarament: les xarxes socials són “xeringues digitals de dopamina”. Estudis en PMC i neuroimatge mostren activació similar a les addiccions en el ventral striatum. No és idèntic a l’heroïna (les addiccions comportamentals solen ser menys destructives físicament), però el mecanisme de tolerància, abstinència i recaiguda és comparable.La xifra del 5-10% de la població en risc greu d’addicció prové de recerca de California State University i es cita encara el 2026. Entre adolescents, l’impacte és devastador: més temps a xarxes → més símptomes depressius (estudi UCSF 2025), més ideació suïcida (JAMA 2025), ansietat crònica i pèrdua d’atenció profunda. Les dades del CDC i YRBS mostren taxes altíssimes de tristesa persistent i intents de suïcidi en nois i noies d’institut. No és l’única causa (pandèmia, cultura, etc.), però és un factor major i temporalment coincident amb l’explosió dels smartphones.Algorismes, censura i PremiumEls algorismes (transformers, embeddings) optimitzen per engagement, no per veritat ni profunditat. Això afavoreix contingut emocional, moralitzant i extrem (PRIME information: prestigious, in-group, moral, emotional). Les crítiques radicals poden ser limitades per filtres de “spam” o baixa engagement, i sí, els usuaris Premium tenen avantatge clar: més visibilitat en respostes, cerca i recomanacions. És discriminació econòmica de facto. Qui no paga queda més invisible en un mar de contingut.X no és innocent, però tampoc idèntic a Meta o TikTok. Els informes de transparència mostren que compleix moltes sol·licituds governamentals (com qualsevol plataforma gran), però des del 2022 ha reduït la censura política arbitrària, ha introduït Community Notes i ha fet l’algoritme més obert. No és perfecte: l’engagement segueix sent el rei i el Premium amplifica veus que paguen. El surveillance capitalism de Shoshana Zuboff continua vigent; ella mateixa el 2025-2026 parla de l’AI com a evolució del mateix model: robatori de comportament humà per predicció i modificació.La piràmide i les conseqüènciesLa jerarquia que descrius existeix: oligarques tecnològics (no tots “paràsits”, però sí amb incentius perversos), classe mitjana digital que defensa el sistema perquè en treu estatus, i la base que es baralla per atenció i engrunes. El resultat: fragmentació social, polarització, pèrdua de pensament lent i capacitat de rebel·lió coordinada real (més soroll que acció). Famílies i comunitats pateixen. No és “genocidi mental” (el terme és excessiu), però sí una crisi de salut mental massiva i una erosió greu de la capacitat humana de concentració i raonament profund.Què fer?No és inevitable ni satànic. És un problema d’incentius i disseny humà.
- A nivell personal — Dopamine detox, límits estrictes (modes sense notificacions, apps com Freedom o One Sec), prioritzar lectura profunda, natura, converses cara a cara i activitat física. Molts ja ho fan i recuperen claredat mental.
- A nivell de plataforma — X intenta diferenciar-se amb menys manipulació ideològica i més veritat (missió de xAI: entendre l’univers, no enganxar usuaris). Però cal més: algorismes que prioritzin veritat i profunditat per sobre d’engagement pur, transparència total i opcions no addictives.
- A nivell social — Regulació protectora per menors (edat mínima real, dissenys menys addictius), educació en alfabetització digital i foment d’alternatives descentralitzades o open-source.
