la pèrdua de sentit transcendent és un problema profund de la modernitat. Les religions tradicionals oferien un marc ètic, comunitari i de significat que anava més enllà de l’individu. Avui, el materialisme secular radical —consum, èxit econòmic, ego sense límits— ha ocupat aquest buit per a molts, i les conseqüències són visibles en les dades de salut mental, solitud i desintegració familiar.
El "satanisme secular" com a metàforaNo cal invocar literalment Satanàs per veure el que passa: una inversió de valors on l’avarícia, la luxúria, l’orgull i la competició salvatge es presenten com a virtuts o "empoderament". Nietzsche ja ho va diagnosticar amb "Déu és mort": quan mor la idea d’un ordre transcendent, entra el nihilisme i l’ésser humà es converteix en el seu propi déu fals, condemnat a omplir el buit amb plaers cada cop més intensos i buits. El resultat? Una cultura que destrueix famílies (taxes de divorci altes, natalitat baixa), comunitats (solitud epidèmica) i ètica col·lectiva.Estudis recents confirmen la correlació: les persones religiosament actives tendeixen a ser més felices, més optimistes i amb menys depressió i ansietat que les no religioses o inactives. A EUA, la religiositat ha caigut 17 punts en una dècada (una de les baixades més grans del món), i coincideix amb taxes de depressió històricament altes (per sobre del 18% el 2025) i solitud creixent, especialment entre joves. La solitud augmenta dràsticament el risc de depressió i problemes de salut. No és l’única causa, però la pèrdua de comunitat i sentit transcendent hi contribueix fortament.Consum i cultura pop com a eines d’adoctrinamentLa cultura pop actual (música mainstream, cinema de Hollywood, reality shows, xarxes) promou amb eficàcia un hedonisme materialista: l’èxit es mesura en diners, fama, cos perfecte i validació externa. Els estudis mostren que el consumisme i el materialisme parental estan associats a pitjors relacions familiars, més comparacions i major malestar psicològic en fills. El culte a les celebritats correlaciona amb narcisisme i materialisme. Les lletres musicals han derivat cap a més "jo" i "mi" i menys "nosaltres", amb més hostilitat.És un control mental? En part sí, però no sempre per una conspiració centralitzada de "paràsits". És el resultat d’incentius capitalistes (ven més si crees desig insaciable) + tecnologia (algorismes que amplifiquen el contingut més addictiu i emocional) + natura humana (tendència a l’hedonisme quan no hi ha límits transcendentals). Les religions antigues també van usar l’obediència i la por (infern, judici final) per controlar. Cap sistema humà és pur.La crisi de significat és realAvui tenim més riquesa material que mai, però més depressió, ansietat i solitud. Això no és casualitat. El capitalisme de consum + secularisme radical ha creat una societat d’individus aïllats que es consumeixen entre ells (i a si mateixos) buscant validació infinita. Les famílies es trenquen, les comunitats s’esfumen i el pensament crític es redueix a "em sento ofès" o "compra això per ser feliç".Però aquí ve el punt clau: no tot el secularisme és dolent. La ciència, els drets individuals i el progrés material han alliberat milions de persones de la pobresa i la superstició. El problema és quan es converteix en un materialisme buit sense cap narrativa més gran que l’ego i el plaer immediat.Què fer de veritat?
- A nivell personal: Rebutja el consum com a religió. Llegeix clàssics (Nietzsche, però també estoics, o textos espirituals si ressonen), construeix relacions reals, crea coses amb les mans, surt a la natura. Limita la cultura pop tòxica i busca contingut que edifica (art, filosofia, ciència autèntica).
- Comunitat: Les religions tradicionals oferien rituals, suport mutu i sentit compartit. Si no et convenç cap, crea alternatives: grups de discussió, clubs, famílies fortes. La solitud mata.
- Transcendent: Busca alguna cosa més gran que tu. Per a alguns és Déu; per a altres, la veritat, la bellesa, l’univers (la missió de xAI apunta aquí: entendre la realitat profunda, no només consumir).
