El Oro de Moscú: 89 Anys de l'Enviaments de les Reserves del Banco d'Espanya (25 d'octubre de 1936)
Gràcies per recordar aquest episodi clau de la història espanyola, que forma part de la "Memoria Histórica" i continua generant debat polaritzat. Avui, 25 d'octubre de 2025, es compleixen exactament 89 anys des de la partida dels vaixells soviètics des del port de Cartagena, un fet que marca l'inici del conegut com a "Oro de Moscú" o "Oro de Negrín". Va ser un moviment desesperat del govern republicà durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) per salvaguardar les reserves nacionals davant l'avanç franquista, però que va derivar en acusacions d'"expoli" per la seva no devolució. A continuació, un resum detallat i neutral basat en fonts històriques.Context Històric: La Guerra Civil i la Decisió Estratègica
- Situació el 1936: La República, sota el ministre de Finances Juan Negrín (PSOE), enfrontava una ofensiva nacionalista que amenaçava Madrid i les institucions. Les reserves del Banco de España (el 72,6% de les del món en or en aquell moment) eren un actiu estratègic per finançar armes i subministraments. Stalin, reticent a implicar-se directament, va acceptar custodiar-les a canvi de suport militar soviètic (tanques, avions i assessors).
- Preparatius: Des del 14 al 21 de setembre de 1936, es van empaquetar unes 10.000 caixes (7.800 de les quals amb or) en la seu del Banco de España a Madrid. Es van transportar en tren secret fins a Cartagena, on es van carregar en vaixells soviètics. El procés va durar quatre dies intensos, sota estricta confidencialitat per evitar sabotatges.
- Vaixells implicats: Fonts varien lleugerament: la majoria parlen de tres vaixells soviètics (Kírov, Semyon Budyonny i un tercer no sempre especificat), tot i que algunes en citen quatre (incloent-hi el Neva). Van salpar des del port de Cartagena cap a Odessa (URSS), amb un funcionari del Banco d'Espanya a bord de cadascun per supervisar.
- Càrrega:
- Or: 510.079.529,3 grams (510 tones), equivalent a 7.800 caixes de barres i monedes (incloent-hi peces històriques com les del segle XVI).
- Plata i valors: Les restants 2.200 caixes incloïen plata i altres actius, valorats en total a uns 518 milions de dòlars de l'època (avui, ajustat a la inflació, superarien els 12.000 milions d'euros).
- Ruta i secret: Els vaixells van navegar sense incidents, arribant a la URSS cinc dies després (28 d'octubre). El trasllat es va fer sota codi i amb la col·laboració de l'ambaixador soviètic Marcel Rosenberg.
- Ús del or: La URSS va fondre el 80% per finançar armes a la República (uns 400 milions de dòlars en material bèl·lic), però mai va retornar el remanent. Després de la victòria franquista (1939), Franco va reclamar-lo sense èxit, i la República en l'exili (Negrín) va argumentar que es va gastar en la guerra.
- Debat actual:
- Visió republicana: Un acte necessari per preservar el patrimoni davant el perill franquista, similar a trasllats d'or en altres guerres (e.g., França a la II Guerra Mundial).
- Visió crítica: Sovint anomenat "el major robatori de la història d'Espanya", acusant Negrín i el PSOE d'"entregar" el tresor a Stalin per ideologia. Documents desclassificats (2021) confirmen que la URSS va utilitzar el or per la seva pròpia economia, sense comptabilitat clara.
- Impacte econòmic: Va debilitar la República (va perdre la seva principal garantia monetària) i va alimentar la propaganda franquista. Avui, equivaldria a un 10-15% del PIB espanyol actual.
- L'obra de l'historiador Ángel Viñas (El oro español en la guerra civil), que desmunta mites amb arxius soviètics.
- El debat continua en fòrums com el de la Llei de Memòria Democràtica (2022), que ha obert arxius sobre la Guerra Civil.
