divendres, 17 d’octubre del 2025

 El Model de Finançament Autonòmic: Detalls Actuals i Proposta Singular per a Catalunya

El model de finançament autonòmic a Espanya regula com es reparteixen els recursos entre l'Estat central i les comunitats autònomes (CCAA) per garantir serveis essencials com salut, educació o infraestructures. Catalunya, com la majoria de territoris (excepte el règim foral del País Basc i Navarra), opera sota el règim comú, establert per la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) de 1980 i reformada el 2009. Aquest sistema ha estat criticat per generar un déficit fiscal crònic a Catalunya (al voltant de l'8-9% del PIB anual), i el debat actual se centra en una reforma cap a un model singular negociat bilateralment. A continuació, detallo l'estructura actual, la proposta catalana i l'estat de les negociacions a octubre de 2025.El Model Actual (Règim Comú, 2009)El sistema es basa principalment en despeses estimades per cobrir necessitats de serveis públics, amb una combinació de tributs cedits i fons estatals. Els ingressos de les CCAA representen uns 50-60% dels seus pressupostos totals, i la recaptació és majoritàriament gestionada per l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT).
  • Components principals:
    • Tributs cedits: Percentatges d'impostos com IRPF (50%), IVA (50%), Impost de Societats (50%) i Impostos Especials (58%). La Generalitat recull només el 9-18% dels ingressos tributaris totals; la resta va a l'Estat.
    • Fons de finançament:
      • Fons de Garantía de Serveis Públics Fonamentals (per equitat horitzontal, ~40% dels recursos).
      • Fons de Suficiència Global (per cobrir competències).
      • Fons de Competitivitat (per regions riques com Catalunya).
    • Altres: Aportacions mensuals provisionals (bestretes, 98% dels fons), liquidades amb 2 anys de retard; i transferències per inversions estatals.
  • Problemes principals: Falta d'autonomia (capacitat normativa limitada), opacitat en càlculs, desequilibri vertical (creixement d'ingressos autonòmics inferior al estatal: 40% vs. 89% entre 2012-2022) i horitzontal (Catalunya cau posicions en recursos per habitant). Això genera el "saqueig fiscal" per als crítics.
Component
% d'Ingressos Autonòmics
Gestió
Exemple per Catalunya (2023 aprox.)
Tributs Cedits
64%
Parcial (AEAT majoritària)
15.000 M€ (IRPF + IVA)
Fons de Garantía
25%
Estatal
8.000 M€ (equitat)
Altres Fons
11%
Estatal
3.000 M€ (competitivitat)
Total
100%
-
~26.000 M€ (excl. deute)
La Proposta de Model Singular per a CatalunyaLa proposta oficial de la Generalitat (presentada el 2023 i actualitzada en 2025) transita cap a un sistema basat en ingressos reals, inspirat en models forals i internacionals (com el de Canadà o Suïssa). L'objectiu és assumir la recaptació total dels impostos generats a Catalunya, transferint una quota a l'Estat per serveis compartits i solidaritat. Això eliminaria el dèficit fiscal donant el 100% del rendiment local a la Generalitat, amb més transparència i autonomia via l'Agència Tributària de Catalunya (ATC).
  • Components principals (segons la proposta de novembre 2023):
    • Recaptació i gestió de tributs: Plena competència sobre tots els impostos locals (IRPF, IVA, Societats, Especials, etc.), excepte tràfic exterior. L'ATC assumiria la normativa, inspecció i liquidació, amb transferència gradual de personal i eines de l'AEAT. Respecta l'harmonització UE (ex.: IVA).
    • Quota a l'Estat: Dues parts:
      1. Compensació per serveis estatals (defensa, justícia, exterior): Calculada com despesa estatal beneficiant Catalunya menys ingressos locals.
      2. Fons de Reequilibri Territorial: Aportació per solidaritat, negociada bilateralment amb criteris objectius (capacitat fiscal per habitant, necessitats). Respecta l'ordinalitat (no perdre posicions relatives).
    • Fons addicionals: Finançament específic per competències singulars (ex.: immigració, llengua) assumit per l'Estat.
  • Reducció del dèficit fiscal: Canvia d'un sistema "despeses" (amb infrafinançament) a "ingressos", eliminant retards i arbitrarietats. Per 2021, estimació: recaptació total 52.723 M€ (vs. 25.616 M€ actuals), +26.365 M€ bruts; nets addicionals per a salut (+5.000 M€), educació (+3-6.000 M€) i infraestructures, reduint el dèficit de 22.000 M€ anuals.
  • Diferències clau amb l'actual:
    Aspecte
    Model Actual (Comú)
    Model Proposat (Singular)
    Base
    Despeses estimades
    Ingressos reals
    Autonomia
    Parcial (18% gestió)
    Plena (100% recaptació)
    Solidaritat
    Multilateral (fons globals)
    Bilateral (quota negociada)
    Transparència
    Baixa (bestretes retardades)
    Alta (risc directe)
    Dèficit
    Crònic (8-9% PIB)
    Eliminat (autofinançament)
Aquest model requereix reformes a la LOFCA i lleis de 2009/2010, amb majoria al Congrés.Estat Actual a Octubre de 2025Les negociacions van avançar el 14 de juliol de 2025 en la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, aprovant bases generals d'un model basat en ingressos, amb una "cistella de tributs" i percentatges fixos de participació (pendents de definir), transferències permanents a l'Estat i aportació a solidaritat sense compromís explícit d'ordinalitat. Es separa la gestió (ATC) del funcionament, però sense dates: l'ATC no recaptarà IRPF el 2026 per mancances tècniques. El 22 de juliol, es va crear un Comissionat per al desplegament de la Hisenda Catalana; l'27 d'agost, un decret va reforçar l'ATC.A setembre, Pedro Sánchez va proposar un "nou model acordat entre tots" al CPFF, però sense detalls. Al Parlament de Catalunya, el 9 d'octubre, PSC, ERC i Comuns van aprovar propostes sobre finançament singular en el debat de política general, tot i fracassos en altres àmbits. Tanmateix, ERC condiciona els pressupostos 2026 a un acord concret, advertint que sense avanços no donarà suport ni a Catalunya ni a Espanya. No hi ha llei aprovada ni xifres finals; el Congrés ha de debatre la reforma abans de finals d'any, però l'impàs persisteix per tensions amb altres CCAA (ex.: Andalusia). La consellera Alícia Romero veu el 2025 com "any clau", però crítics com Junts ho qualifiquen de "burla" per manca de reducció efectiva del dèficit.En resum, el model singular promet més justícia fiscal, però depèn de pactes polítics. Per dades oficials, consulta la proposta de la Generalitat o el Ministeri d'Hisenda.

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog