la família de Joan Sala i Ferrer (Serrallonga)

Joan Sala i Ferrer, conegut com Serrallonga, va néixer en una família pagesa de tradició nyerra (facció local en les lluites faccionals del segle XVII) al mas La Sala de Viladrau (Osona). La seva infància va estar marcada per la pèrdua prematura de la mare i el segon matrimoni del pare, que va crear tensions familiars i va afegir germanastres al si de la llar. A continuació, es detallen els membres principals de la seva família, basats en fonts històriques com el llibre de notes del seu fill mossèn Antoni i documents parroquials.Pares

• Pare: Joan Sala. Era un pagès nyerro del mas La Sala, implicat en les disputes locals entre nyerros i cadells. Es va casar primer amb Joana Ferrer el 29 de juny de 1572. Després de quedar viudo, es va tornar a casar el 1598 amb Margarida (del mas Riera de Tona), en un doble matrimoni familiar. Va morir abans del 1633, possiblement de vellesa o malaltia.
• Mare: Joana Ferrer. Natural de la casa Ferrer de la parròquia de Sant Pere de Viladrau. Va morir jove, el 18 de gener de 1598, quan Joan tenia només quatre anys, deixant-lo orfe de mare i creant un ambient familiar tènue.

Germans i germanastres

• Germà gran: Antoni Sala i Ferrer. Fill del primer matrimoni, va néixer abans que Joan (vers 1590). Va participar en el doble matrimoni familiar del 1598, casant-se amb Elisabet (germana de la madrastra Margarida, del mas Riera de Tona). Va romandre al mas La Sala i no es va unir al bandolerisme, tot i ser germà de Joan.
• Germanastres (del segon matrimoni del pare): Després del matrimoni del pare amb Margarida el 1598, van néixer tres fills mascles, tots implicats en el bandolerisme juntament amb Joan:
  • Pere Sala: El més gran dels germanastres, va formar part de la quadrilla de Serrallonga i va ser capturat i executat abans que ell.
  • Joan Sala, dit "lo Tendre": Conegut pel seu caràcter més suau, però també bandoler; va sobreviure a la captura de Serrallonga.
  • Segimon Sala: El més petit, va unir-se a les ràtzades familiars i va ser un dels més fidels a Joan.

Aquests germanastres van compartir l'activitat delictiva amb Serrallonga, controlant territoris nyerros a Les Guilleries i el Montseny.Esposa i fills

• Esposa: Margarida Tallades. Pubilla del mas Serrallonga de Querós (a Les Guilleries, prop de Sant Hilari Sacalm). Es van conèixer quan Joan treballava com a jornaler a can Tarrés de Sant Hilari. Es van casar el 1618 a l'església de Sant Martí de Querós, i es van instal·lar al mas Serrallonga, on van criar la família en condicions precàries a causa de les deutes i les faccions locals. Margarida va ser una figura clau: va defensar el mas durant les absències de Joan i va reconstruir la propietat després de la seva execució (les autoritats van cremar el mas com a càstig). Va sobreviure al seu marit fins ben entrat el segle XVII.
• Fills: Van tenir cinc fills legítims, nascuts entre 1619 i 1630 aproximadament. Varen créixer al mas Serrallonga enmig de la fama (i perill) del pare. Els noms i detalls coneguts són:
  • Elisabet Sala i Tallades (filla gran, nascuda vers 1619): Va romandre al mas i es va casar localment; poc més se'n sap.
  • Antoni Sala i Tallades (fill, nascut vers 1621): El més documentat; esdevingué mossèn (sacerdot) i va escriure un llibre de notes sobre la vida del seu pare, que és una font principal per reconstruir la història real de Serrallonga. Va defensar la memòria familiar i va heretar el mas.
  • Mariana Sala i Tallades (filla, nascuda vers 1623): Va seguir la vida pagesa al mas; es va casar i va tenir descendència que va mantenir la propietat fins al segle XIX.
  • Josep Baltasar Sala i Tallades (fill, nascut vers 1626): Va col·laborar ocasionalment amb el pare en petites tasques, però va evitar el bandolerisme; va viure una vida discreta com a pagès.
  • Isidre Sala i Tallades (fill petit, nascut vers 1630): El més jove, va créixer després de la captura del pare; va heretar part del mas i va continuar la llinatge familiar.

Altres relacions familiars

• Amante: Joana Massissa. No era parenta directa, sinó una companya sentimental coneguda com "la Massissa". Va unir-se a la quadrilla de Serrallonga vestida d'home i va fugir amb ell a França el 1630-1633. La llegenda parla d'un possible fill il·legítim anomenat "el Xiquet" o "l'Hereuet", però no hi ha proves documentals i fonts com el llibre d'Antoni no l'esmenten.
• Descendència posterior: Els fills, especialment Antoni i Mariana, van mantenir el mas Serrallonga fins al segle XIX, quan va passar a mans d'altres famílies. Avui, el llinatge es conserva en la tradició oral i en rutes històriques.

La família de Serrallonga il·lustra les dinàmiques rurals del segle XVII: aliances matrimonials per reforçar propietats, tensions faccionals i la supervivència en temps de misèria. Tot i el bandolerisme, els fills van optar per una vida més estable, contribuint a la transició de mite a història documentada.