Resum dels fragments de l'entrevista de Laura Borràs al Més 3/24

Gràcies per compartir aquest tuit inicial de la MHP Laura Borràs! Com diu, està compartint fragments de l'entrevista d'ahir (16 d'octubre de 2025) al programa Més 3/24 (o MésNit, com l'anomena afectuosament) de TV3, conduït per Marina Romero. He revisat el fil de X i els clips que ha penjat fins ara (tres fragments principals amb vídeo), i aquí va un resum concís del contingut, amb el context polític que evoca. Tot apunta a una reflexió profunda sobre la identitat catalana en temps de pressió centralista.1. Fragment inicial: La "espanyolització" sistemàtica (clip de ~1:09 min)

• Clau: Borràs denuncia una "voluntat clara d'espanyolitzar Catalunya" en tots els àmbits: institucions, administració pública, escola, televisió... Argumenta que això no és casual, sinó una estratègia deliberada per diluir la identitat nacional.
• Missatge central: Hem de "recuperar l'ambició nacional" per resistir-ho. És un clam a reactivar l'orgull col·lectiu i l'acció política independentista, en línia amb el seu discurs habitual contra el "lawfare" i la recentralització post-2017.
• Context: Recorda debats actuals com la Llei de l'Ús i la Protecció del Català o les tensions a TV3, on es critica una suposada "neutralització" cultural.

2. Segon fragment: Contra l'apatia i el cas Vic-B2 (clip de ~1:45 min)

• Clau: Parla d'un "sentiment permanent d'apatia, enuig, ira, depressió" que alguns voldrien imposar, però contraposa que hi ha "més motius que mai per voler la independència". Cita el cas recent de Vic, on un jutge ha condemnat l'ajuntament per requerir el B2 de català a un funcionari (considerat "massa català" per a un nivell equivalent a 4t d'ESO).
• Missatge central: Això revela una relació de "colonització i subordinació" que cal "subvertir". Borràs vincula-ho a la hipocresia: el B2 s'exigeix per la nacionalitat espanyola, però aquí es veu com a excessiu.
• Context: El cas de Vic (condemnat ahir mateix) és un exemple fresc de judicialització lingüística, similar a anteriors com el de l'ARA o les multes a entitats culturals. És un símbol de com la justícia espanyola intervé en polítiques locals catalanes.

3. Tercer fragment: Agraïment als suports (clip de ~49 seg)

• Clau: "Sempre l’agraïment a tanta gent pel seu suport. Arreu. Des de fa vuit anys. GRÀCIES!" És un moment emotiu, on Borràs expressa gratitud als seus seguidors, des de l'època de la seva presidència al Parlament (2021-2023) fins avui, enmig de la seva condemna per falsedat documental (que ella atribueix a persecució política).
• Missatge central: Un recordatori de la resiliència col·lectiva i la solidaritat independentista, que la manté forta davant l'adversitat.
• Context: Els "vuit anys" remeten al 2017 (procés sobiranista), i ressona amb la seva absència política recent (després de deixar Junts el 2024) i el seu rol actual en entitats com Fundem la República.

Reflexió generalAquests fragments formen un discurs coherent: Borràs posiciona la lluita catalana com una resistència cultural i política contra una recentralització que veu com a existencial. És un missatge d'esperança i urgència, clàssic del seu estil —directe, apassionat i amb tocs personals—, que contrasta amb el to més moderat d'altres líders actuals. En el context històric que hem estat parlant (des de Serrallonga fins als mites fundadors com Otger Cataló), això evoca la persistència de l'"ambició nacional" com a fil conductor de la identitat catalana, des de la reconquesta medieval fins avui.