bandolers catalans famosos
El bandolerisme als Països Catalans va ser un fenomen rural i faccional especialment intens als segles XVI i XVII, lligat a rivalitats entre nyerros i cadells, crisis econòmiques i repressió reial, i va perdurar fins al segle XX en formes més isolades. A més de Serrallonga, destaquen figures com Perot Rocaguinarda, immortalitzat per Cervantes, o guerrillers com Carrasclet. A continuació, una selecció de bandolers rellevants amb detalls històrics breus, ordenats cronològicament.
- Montserrat Poc (c. 1528–1578): Originari de Vallbona d’Anoia, va formar una banda temuda amb els seus germans Pere i Joan, operant a l’Anoia, Penedès, Lleida i fins a Andorra i Foix. Va assassinar el comissari Pere Mateu el 1570 i va ser exiliat a Mallorca, però va tornar i va ser capturat i executat a Barcelona el 1578.
- Bartomeu Camps “l’Empordanès” (segle XVI): De l’Empordà, va ser un dels bandolers més destacats de l’època, armat amb pedrenyals i procedent de les capes humils rurals. Va participar en colles armades en el context de les primeres rivalitats faccionals, evitant la repressió inicial de Carles I.
- Perot Rocaguinarda (1582–després de 1635): Nat a Oristà (Osona), va fugir als 20 anys després d’una ferida per la guàrdia bisbal i va formar una quadrilla que va assetjar Vic el 1607 i va robar rics forasters. Perseguit pel virrei Duc de Monteleón, va rebre indult el 1611 a canvi de servei militar a Nàpols, on va viure exiliat. Apareix com Roque Guinart al Quixot de Cervantes, simbolitzant la resistència catalana.
- Capablanca (segle XVII, dates exactes desconegudes): Pagès humil de la serra de l’Obac, es va convertir en bandoler després d’un assalt a Manresa on va ser robat i maltractat. Temut saltejador de camins, usava una capa blanca per intimidar viatgers i coneixia tots els racons de la muntanya per escapar. La seva fi és enigmàtica: uns diuen que va ser capturat pel sometent, altres que va morir sota una bóta de vi. La seva llegenda es transmet oralment.
- Pere Joan Barceló “Carrasclet” (1682–després de 1769): De Capçanes (Priorat), fill de carboners, va ser capità austracista durant la Guerra de Successió. Després de la derrota de 1714, es va convertir en guerriller contra Felip V, sorprenent tropes borbòniques al Camp de Tarragona i Montserrat. Va travessar els Pirineus per unir-se a exiliats i va servir Maria Teresa d’Àustria als 60 anys, morint com a veterà.
- Claudi “el Moliner” (c. 1689–després de 1715): Abandonat a Pont de Goi (Baix Camp), va ser maltractat pels moliners adoptius i va fugir el 1706. Va assassinar els seus torturadors i va formar una quadrilla sanguinària durant la Guerra de Successió, cometent segrests i assalts a la Catalunya baixa. Enamorat, va dissoldre la banda i va rebre indult el 1715, exiliant-se a Amèrica amb la seva estimada.
- Lo Peretó (segle XX, actiu als 1920s): Considerat l’últim bandoler català, operava al Pallars Jussà assaltant combois al mercat d’Artesa de Segre i precipitant vehicles al barranc del Mascarot. Va escapar de presó el 1936 durant la Guerra Civil, però va ser assassinat pel fill d’una víctima el 1937.
