Violant d'Hongria: Biografia detallada

Violant d'Hongria (en hongarès: Jolán), també coneguda com a Yolanda o Violante de Hungría, va ser una de les reines més influents de la Corona d'Aragó al segle XIII. Nascuda com a princesa hongaresa, es va convertir en la segona esposa de Jaume I el Conqueridor, exercint un rol actiu com a consellera, mediadora i benefactora. La seva vida, marcada per l'adaptació a una nova cultura i la participació en les grans conquestes mediterrànies, la converteix en un símbol de les aliances dinàstiques medievals.Naixement i famíliaViolant va néixer cap al 1215 (algunes fonts apunten al 1216 o 1219) a Esztergom, la capital eclesiàstica d'Hongria. Era filla del rei Andreu II d'Hongria (1176–1235), un monarca que va participar en la Quinta Croada i va emetre la Bula d'Or de 1222 —considerada la primera constitució escrita d'Europa—, i de la seva segona esposa, Violant de Courtenay (o Iolanda de Courtenay), filla d'un noble francès i emperadriu llatina de Constantinoble. Pertanyia a la dinastia dels Àrpades, la primera casa reial hongaresa, coneguda per la seva devoció religiosa: era mig germana de Santa Isabel de Hungría (canonitzada el 1235) i tia de santes com Margarida i Cunegunda d'Hongria. La seva educació, influenciada per valors cistercencs i francesos, la va preparar per a un matrimoni estratègic, en una època on Hongria era una potència centroeuropea amb interessos mediterranis, aliada amb el papat contra l'Imperi Germànic i l'islam.MatrimoniEl matrimoni de Violant amb Jaume I va ser un enllaç diplomàtic impulsat pel papa Gregori IX per reforçar aliances eclesiàstiques i contrarestar l'endogàmia nobiliària, regulada pel IV Concili de Laterà (1215). Després de l'anul·lació del primer matrimoni de Jaume I amb Leonor de Castella (1230, per consanguinitat, tot i l'existència del fill Alfons), el rei va rebutjar una candidata austríaca per preferir Violant, de sang reial i lligada a la futura santa Isabel, elevant així el prestigi de la Corona d'Aragó. El compromís es va signar el 1234, i la boda es va celebrar l'8 de setembre de 1235 a la Catedral de Barcelona, amb un seguici hongarès de més de cent persones. Jaume I, de 27 anys i nou anys més gran que ella, la va descriure com a "caríssima coniux mea" al seu Llibre dels fets, destacant la seva bellesa (pell clara, cabells rossos) i intel·ligència. La dot incloïa promeses de territoris com Mallorca i València per als fills futurs, tot i que la inestabilitat hongaresa (invasions mongoles de 1241) va limitar les aportacions materials. El matrimoni va durar 16 anys, marcat per una relació de confiança mútua, malgrat les infidelitats del rei.FillsViolant va ser una mare prolífica, complint el rol esperat d'una reina medieval: va donar a llum nou fills (quatre mascles i cinc femelles) entre 1236 i 1248, molts durant campanyes militars, demostrant la seva resistència. Els fills supervivents inclouen:

• Violant (1236–1301): Casada amb Alfons X el Savi, reina de Castella.
• Pere (1239–1285): Futur Pere III el Gran, rei d'Aragó.
• Isabel (1240–1271): Casada amb Felip III de França, reina de França.
• Jaume (1243–1311): Futur Jaume II de Mallorca.
• Ferran (1245–1250): Mort en la infància.
• Maria (1247–després de 1304): Monja cistercenca.
• Sança (c. 1249–després de 1313): Monja a Vallbona.
• Sanç (1250–1285): Arxobispo de Toledo.

Un fill mascle va morir poc després del naixement. Violant va prioritzar l'educació dels fills i va lluitar per assegurar-los herències, intentant influir en les particions dels regnes per protegir els seus descendents davant l'hereu Alfons del primer matrimoni de Jaume I.Rol a la cort i contribucionsViolant va superar els límits de gènere medievals, convertint-se en la "mà dreta" de Jaume I: consellera política, confident i mediadora. Descrita per les cròniques (com Bernat Desclot) com "molt bella dona, e agradable a Dèu e a son poble", va acompanyar el rei a les conquestes, entrant a cavall a ciutats com València (1238), on va mediar en la rendició pacífica i va entrar triomfant al castell. Va influir en el Tractat d'Almizra (1244), evitant una guerra amb Castella, i en disputes com la d'Segorbe (1249) amb Pere de Portugal. Com a benefactora, va fundar monestirs cistercencs i va cedir terres, com la dehesa de Vallivana (1241) als pobladors de Morella per fomentar la repoblació. El seu seguici hongarès va aportar guerrers a l'exèrcit aragonès, i va promoure una visió conciliadora cap als musulmans, prioritzant la pau. Va educar els fills en valors cristians i va actuar com a àrbitra cortesana, tot i les tensions amb el fill gran d'Alfons.Mort i sepulturaLa salut de Violant es va deteriorar pels nombrosos embarassos i viatges. El 1250, es va retirar al santuari de Santa Maria de Salas (Osca), on va morir de febres el 12 d'octubre de 1251 (o 9 d'octubre segons algunes fonts), als 35–36 anys. En el seu testament, va distribuir béns entre fills (com el comtat de Posana als mascles), parents i servidors, va llegar donacions a monestirs i va demanar que Jaume I vestís mil pobres i alimentés trenta mil. Va ser enterrada, segons la seva voluntat, al monestir cistercenc de Vallbona de les Monges (Tarragona), del qual era gran benefactora. El seu sepulcre, al presbiteri, comparteix espai amb la seva filla Sança; és un sarcòfag de pedra rojenca amb escuts aragonesos, restaurat el 2002 amb fons hongaresos. Són els únics restes intactes dels Àrpades, no profanats històricament.LlegatViolant va assegurar la continuïtat dinàstica de la Corona d'Aragó, amb fills que van regnar a Aragó, Mallorca, Castella i França, i va elevar el prestigi eclesiàstic del regne. El seu matrimoni va forjar aliances europeres i va contribuir a les conquestes de Mallorca (1229, abans del matrimoni) i València. Avui, el seu llegat perdura en la cultura: carrers amb el seu nom a Barcelona, València i Saragossa; gegants a Barcelona i Borjas Blanques; i la seva figura en l'Hermandat dels Cavallers de la Conquesta de Castelló. Una llegenda valenciana l'enllaça amb la Mocadorada de Sant Dionís, on fruites confitades evocarien ofertes musulmanes a la rendició de València. Tot i ser sovint eclipsada per Jaume I, representacions com la de la façana del Col·legi de Sant Jaume a Tortosa la recorden com una reina forta i devota. Recentment, la biografia de Maria Àngels Blasco Orellana (reedita 2024 per Ulleye) ha revitalitzat la seva memòria.