divendres, 17 d’octubre del 2025

 Serrallonga es refereix principalment a Joan Sala i Ferrer (1594–1633), un legendari bandoler català conegut com a "Serrallonga" (que significa "serrà llarga" en català, possiblement al·ludint a la seva astúcia aguda o a un tret físic). Neix l'abril de 1594 a la masia de La Sala, prop de Tona, a Catalunya, i creix en una família nombrosa i tensa després de la mort prematura de la seva mare i el segon matrimoni del seu pare. Es casa amb Margarida Tallades el 1618 i s'instal·la a la masia aïllada de Serrallonga, a Les Guilleries, on crien cinc fills en un context de dificultats econòmiques del segle XVII i violències faccionals entre nyerros i cadells.

Esdeveniments clau de la seva vida i crims
  • Pas al bandolerisme (1622): Als 28 anys, després d'una traïció durant la recuperació d'un robatori i una disputa per una mula robada, Serrallonga mata un antic amic, Joan Bofarull, i fuig cap a les muntanyes. Forma una banda amb familiars, incloent-hi els seus germans de llet, i amants que s'uneixen a les ràtzades vestides d'home. El seu grup ataca els rics, repartint els botins equitativament, i s'alinea amb la facció dels nyerros.
  • Apogeu de la fama (1626–1630): El 1626, la seva banda controla gran part del territori nyerro. El rei Felip IV d'Espanya envia tropes, però els locals sovint el protegeixen, frustrant les persecucions. Escapa diverses vegades a França, realitzant robatoris audaços i venjances en zones com Viladrau i el Montseny. Les recompenses per la seva captura s'elevaven, i evadeix forces de desenes d'homes.
  • Declivi i captura (1631–1633): Els aliats són arrestats o assassinats, obligant-lo a amagar-se. El 1633, traït per antics membres de la banda, és capturat a la masia de L'Agusti, a Santa Coloma de Farners, després d'una feroç lluita, rebent una ferida al cap. Pres a Barcelona, implica col·laboradors (des de preveres fins a alcaldes) sota interrogatori.
Execució i llegatSerrallonga és executat amb garrot vil a Barcelona el 8 de gener de 1634, als 39 anys, marcant el final del gran bandolerisme català enmig d'una millora econòmica i repressió reial després de la Guerra dels Segadors (1640). Les seves propietats són cremades, però la seva muller les reconstrueix. Retratat com a noble però venjatiu —alt, moreno, armat amb escopetes de sídex—, esdevé un heroi popular símbol de resistència contra l'opressió.La seva llegenda perdura en la cultura catalana:
  • Mitjans: Una minisèrie de TV del 2008, Serrallonga, dramatitza la seva vida com una història de supervivència en temps brutals.
  • Turisme: La ruta de senderisme GR 178 a Girona segueix els seus camins a través de boscos i llocs històrics com la masia de La Sala i el santuari de Sant Segimon.
  • Folklore: Històries l'enllacen amb amagatalls, incloent-hi les ruïnes del Palau del Rei Martí a Bellesguard.
Altres referències
  • Futbolista: Juan Luqué de Serrallonga (1894–1967), porter i entrenador espanyol-mexicà.
  • Etimologia: Com a cognom o topònim a Catalunya, derivat del llatí serra longa ("cresta llarga").

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog