Llegendes d'Otger Cataló
Otger Cataló (o Catalon), conegut com el "Pare de la Pàtria", és un personatge mític de la tradició catalana, considerat el fundador llegendari de Catalunya i líder de la reconquesta contra els sarraïns al segle VIII. A diferència de figures històriques com Guifré el Pelós, Otger és purament fabulós, amb les seves històries documentades per primera vegada al segle XV en obres com Histories e conquestes dels Reys de Aragó e Comtes de Barcelona de Pere Tomic (1438). Les llegendes es van popularitzar durant la Renaixença catalana (segle XIX) gràcies a autors com Víctor Balaguer i Jacint Verdaguer, convertint-lo en un símbol d'identitat nacional i resistència. No hi ha vincles directes amb Guifré en les narratives principals, tot i que ambdues figures comparteixen el mite de la reconquesta i l'origen de símbols catalans. A continuació, es detallen les llegendes principals, amb el seu context mític.L'Origen i la Supervivència als PirineusLa llegenda situa l'inici d'Otger als Pirineus catalans, durant l'escomesa sarraïna del 711–718 que arriba fins a les valls altes. Tots els guerrers cristians moren en combat, excepte Otger, un jove noble amagat a les muntanyes. Ferit greument, es refugia sota una tenda feta amb pell de cabra, on rep cures miraculoses: el seu gos llebrer li llepa les ferides per curar-les, es nodreix de fruites silvestres i llet d'una ovella salvatge, i es dedica a preparar les armes, polint l'escut i afilant la daga. Aquest episodi simbolitza la resiliència catalana i la connexió amb la natura pirinenenca, on Otger es recupera en solitud, esperant el moment de la venjança. És un motiu típic del folklore medieval, similar a altres herois que es refaen en l'ermita per renéixer com a líders.La Crida als Nou Barons de la Fama i la ReconquestaRecuperat, Otger fa ressonar la seva banya de caça per convocar els cristians supervivents. El gos llebrer, lleial com un símbol diví, interpreta la crida i corre per valls i cingles per trobar el primer home viu, guiant-lo fins al seu amo. Otger li encarrega que transmeti el missatge als senyors de la terra: aixecar-se contra els sarraïns i reconquerir la pàtria. Així, es reuneixen els Nou Barons de la Fama (o Nou Cavallers de la Terra), nobles pirinenencs que representen les valls catalanes: Galceran de Cervelló, Bernat Roger d'Erill, Gispert de Ribelles, Dapifer de Montcada, Galceran de Cervera, Galceran de Pinós, Bernat d'Anglesola, Guerau d'Alamany i Hug de Mataplana. Al santuari de Montgrony, davant l'altar de la Mare de Déu Negra (un símbol protector), Otger els conjura a lluitar fins a la mort. Juramenten amb les seves espases sobre l'altar, prometent recuperar Barcelona i tot el territori. Parten en columnes cap a diferents fronts: uns conquereixen Roses, altres Vic o Girona, assolint victòries rotundes contra els musulmans. Aquesta narració explica la fundació mítica de Catalunya com una aliança de valles unides sota un líder carismàtic, i el nom "Catalunya" derivaria del cognom d'Otger, "Cataló" (terra dels catalans). És una epopeia col·lectiva que exalta l'esperit comunitari i la fe cristiana.L'Origen de la Senyera i el Símbol del Gos LlebrerUna variant de la llegenda lliga Otger directament amb l'origen de la bandera catalana. En la batalla final per Roses (any 735, segons la cronologia mítica), Otger resulta ferit mortalment però triomfa, expulsant els sarraïns. Abans de morir, ordena als seus companys que el seu escut porti com a ornat el símbol del gos llebrer, en honor a la lleialtat incondicional de l'animal que el va salvar. Aquest gos, descrit com a gris i noble, esdevé l'escut heràldic dels catalans, precursor de les quatre barres de la Senyera. Tot i que aquesta història és posterior (segle XVI, similar a la de Guifré), simbolitza la fidelitat i la puresa de la nació emergent. En algunes versions, el gos llebrer es relaciona amb l'or vermell de les barres, evocant la sang dels herois.La Mort i l'Heroisme FinalLa mort d'Otger es produeix a Roses, on cau com a màrtir victoriós, ferit per una llança sarraïna però assegurant la reconquesta. Les seves últimes paraules són un clam a perpetuar la lluita: "Feu que el gos sigui el vostre símbol, perquè mai oblideu la lleialtat a la terra". És enterrat simbòlicament a Montgrony, on el seu esperit protegeix els catalans. Aquesta fi heroica reforça el mite com a sacrifici fundador, paral·lel a altres llegendes medievals com la del Rei Artús.Altres Variants i Elements Mític
- El Rol del Gos Llebrer: En algunes narracions rurals, el gos no només cura Otger sinó que també lluita al seu costat, matant enemics i convertint-se en un animal totèmic de la Catalunya pirinenenca. És un motiu de lleialtat animal comú al folklore europeu.
- Connexió amb la Mare de Déu de Montgrony: El jurament davant la Verge Negra afegeix un element marià, on la Mare de Déu beneeix les armes, fent de la reconquesta una croada divina.
- Variants Regionals: A les valls de Ripollès i Cerdanya, es canten romanços populars que amplien les aventures, com batalles a Cardona o la creació de viles noves pels barons.
