Context sobre el tuit d'Antoni Gelonch

El tuit que compartes de Antoni Gelonch (

@Antoni_Gelonch

) forma part de la sèrie #Taldiacomavui, on recorda fets històrics del dia. Avui, 7 de novembre de 2025, es compleixen 366 anys (considerant l'any bisiest) de la signatura del Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus), un acord clau que va posar fi a la Guerra Franco-Espanyola (1635-1659). El tuit destaca la cessió del comtat del Rosselló i part de la Cerdanya a França, i critica que Felip IV ho negociés sense consultar les Corts ni els afectats. És una visió centrada en la perspectiva catalana, que veu aquest tractat com una "traïció" o partició de Catalunya. A continuació, et detallo els fets verificats, amb correccions menors al tuit (com el nom del rei: no era Felip III d'Aragó, sinó Felip IV de Castella i III d'Aragó).Detalls del Tractat dels Pirineus

• Data i lloc: Signat el 7 de novembre de 1659 a l'Île des Faisans (un illot neutral al riu Bidasoa, entre Irun i Hendaya, als Pirineus).
• Partes: Representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó (per Espanya, el valí Luis Méndez de Haro) i Lluís XIV de França (per França, el cardenal Mazarí). Va ser ratificat el 1659 a Madrid i París, i el 1660 amb el matrimoni entre Lluís XIV i Maria Teresa d'Àustria (filla de Felip IV).
• Context: Va acabar una guerra llarga i costosa per a Espanya (que incloïa la Revolta dels Segadors a Catalunya, 1640-1652, on França va donar suport als catalans contra la monarquia hispànica). Espanya, afeblida, va cedir territoris per obtenir pau.
• Negociació sense consulta: Felip IV va actuar de manera unilateral, sense involucrar les Corts Catalanes ni els habitants locals. Això va generar ressentiment a Catalunya, on es va veure com una imposició que ignorava els interessos regionals.

Conseqüències principalsEl tractat va redefinir les fronteres entre Espanya i França, amb impacte durador a Catalunya Nord:

• Cessió territorial: França va annexar el comtat del Rosselló sencer (avui Pirineus Orientals) i la meitat nord de la Cerdanya (incloent Llívia, que va romandre espanyola per una clàusula especial: "Llívia no és vila, sinó conjunt d'habitatges").
• Altres pèrdues espanyoles: Places a Flandes (com Armentières), el Rosselló i concessions comercials a Amèrica.
• Impacte a Catalunya: Va dividir històricament els Països Catalans, separant el "Rosselló i Cerdanya" del Principat. Molts catalans van emigrar al sud de la frontera, i va fomentar un sentiment independentista o anti-centralista.
• Altres aspectes: Va incloure matrimonis reials per segellar l'aliança, i va marcar el declivi de la hegemonia espanyola davant l'ascens francès.

Aspecte	Detalls principals	Impacte a llarg termini
Territoris cedits	Rosselló sencer; Cerdanya septentrional (Puigcerdà francesa, Llívia espanyola).	Divisió de la Cerdanya en dues parts; pèrdua d'uns 4.000 km² catalans.
Estratègia política	Pau per evitar més guerres; matrimoni Lluís XIV-Maria Teresa.	Fi de la "Pax Hispanica"; França com a potència dominant a Europa.
Reacció catalana	Sense consulta a Corts; protestes locals.	Ressentiment històric; símbol en el nacionalisme català modern.
Clàusules curioses	Llívia "no és vila" per romandre espanyola.	Anomalia fronterera que persisteix avui (Llívia és un enclavament espanyol a França).

Aquest tractat és vist avui com un precedent de les tensions frontereres i la qüestió catalana, especialment en debats sobre la unitat cultural més enllà de les fronteres estatals.