Em centro en fonts històriques fiables i actuals per donar-te una visió clara i documentada. Tot plegat, aquest tractat segueix sent una ferida oberta, com veuràs.
La negociació secreta entre Felip IV i Lluís XIVLes negociacions van començar formalment el 1656 a Madrid, però el nucli secret es va cocinar a París i a l'illa dels Faisans (Bidasoa) entre 1659 i 1660, en plena Guerra Franco-Espanyola (1635-1659). Felip IV i Lluís XIV, germans polítics (via Anna d'Àustria, germana de Felip i regent de França), van delegar en els seus ministres: el cardenal Mazarin (per França) i Luis Méndez de Haro (per Espanya). Però el secret real va anar més enllà: un tractat preliminar secret es va signar el 4 de juny de 1659 a París, negociat per l'oficial espanyol Pimentel (en nom de Haro) i el francès Serroni. Aquest acord va cedir a França parts de Flandes i el Franc Comtat, però mantenia l'statu quo als territoris catalans conquerits: només el Rosselló quedava francès, mentre el Conflent, Capcir, Urgell i vall del Segre tornaven a Espanya. L'objectiu? Facilitar el matrimoni entre Lluís XIV i la infanta Maria Teresa d'Àustria, filla de Felip IV, per segellar la pau familiar.A l'illa dels Faisans, les converses van durar tres mesos (juliol-octubre 1659), amb tensions: Haro rebutjava canvis al text parisenc, però Mazarin pressionava. Figures com el comte de Fuensaldaña (espanyol, clau en els acords posteriors) i Pèire de Marca (governador francès a la Cerdanya, amb ambicions militars per connectar el Rosselló amb el Llenguadoc i Lleida) van moure fils en secret. Per evitar conflictes legals amb les Constitucions de Catalunya (que exigien aprovació de les Corts per cessions territorials), van incloure una clàusula secreta i falsa: Felip IV va jurar que els catalans havien estat consultats i havien consolit la cessió, una mentida descarada per abolir les lleis i privilegis catalans al nord sense cridar l'atenció. La divisió de la Cerdanya es va resoldre en un altre acord secret el 31 de maig de 1660, també a l'illa, on Fuensaldaña va imposar la divisió en dues parts iguals (33 pobles al nord per França, incloses valls com la del Querol), conservant Llívia com a enclavament espanyol (ja que es va classificar com "vila", no "poble", evitant la cessió). Tot sense informar ni consultar els locals: prioritat als interessos militars i dinàstics. En resum, va ser un "poker de reis" on Catalunya era la fitxa de canvi, amagada fins a les Corts de Barcelona de 1660.El text exacte del tractatEl tractat té 109 articles (algunes fonts diuen 124, incloent annexos), dividits en territorials, matrimonials i comercials. No hi ha una versió "oficial" digital gratuïta sencera en català, però hi ha edicions acadèmiques com la traducció de l'Institut d'Estudis Catalans (2010). El text original és en llatí i castellà/francès, però aquí va el resum clau en català, amb l'Article 42 (el cor de la mutilació catalana), extret de fonts primàries:
Article 42: «Ha sigut convingut i acordat que el Sr. Rei Cristià [Lluís XIV] quedarà en possessió i gaudirà efectivament de tot el comtat i vegueria del Rosselló, i del comtat i vegueria del Conflent, i al Sr. Rei Catòlic [Felip IV] ha de quedar el comtat de Cerdanya i tot el Principat de Catalunya (...); ben entès que si s'hi trobaren alguns llocs de l'esmentat comtat i vegueria de Conflent solament, i no del Rosselló, que estigueren dins de les esmentades muntanyes del Pirineu, de la part d'Espanya, quedarà a sa Majestat Catòlica; com també si s'hi trobaren alguns llocs i vegueria de Cerdanya solament, i no de Catalunya, que estigueren dins de les esmentades muntanyes, de la part de França, quedaran a sa Majestat Cristiana».
Això cedeix a França el Rosselló (incloent Vallespir), Conflent i Capcir, i deixa oberta la divisió de la Cerdanya (resolta posteriorment: 33 pobles al nord, amb Llívia exclosa com "vila"). L'Article 43 afegeix protecció a les institucions catalanes al nord (lleis, llengua, etc.), però Lluís XIV les va dissoldre l'any següent. Altres clàusules clau: Article 1 (Pirineus com a frontera natural), Article 54 (matrimoni Lluís-Maria Teresa, amb renúncia als drets espanyols per 500.000 escuts, mai pagats, que va encendre la Guerra de Successió).Com influeix avui en debats sobre la Catalunya NordEncara ressona fort, especialment avui 7 de novembre (Diada de Catalunya Nord), amb commemoracions que reclamen unitat i resistència cultural. El 2025, amb el Congrés de Cultura Catalana, la Catalunya Nord reivindica un rol central per contrarestar l'"aniquilació cultural" francesa, amb lemes com "Esborrem el Tractat dels Pirineus" o "Catalunya Nord és Catalunya". Hi ha debats sobre reunificació simbòlica o pràctica: no tant territorial (impossible sense guerra), sinó cultural i política dins dels Països Catalans. Per exemple, entitats com l'ANC organitzen actes a Perpinyà i Céret per "desafiar la frontera il·legítima", amb crits de "Ni França ni Espanya, Països Catalans!" A X, avui mateix, posts com el de @albertdmcat
("366 anys d'amputació, sem catalans del nord i sud") o @FemCatNord
("Resistim contra l'Estat podrit") mostren una resistència viva, amb més de 40 retuits en hores. Altres debats: per què Espanya no reclama el Rosselló? Alguns historiadors diuen que és per venjança post-1714 (Decrets de Nova Planta), veient-ho com a càstig etern a Catalunya. I en el context independentista, s'usa per qüestionar fronteres imposades, com en el referèndum del 2017 on Perpinyà va dir "Vive la France!" però amb matisos culturals.