la Solidaritat Frustrada en el Gran Recapte a Catalunya en Relació amb la Nova Ciència del Futuro (NCFCCCD)

En el tapís vibrant de Catalunya, on les parades dels mercats com el del Ninot es converteixen en altars efímers d'una generositat col·lectiva, el clam d'un ciutadà desenganyat del 7 de novembre de 2025 ressona com un eco amarg d'un cor que ha donat tot, només per sentir-se presat el pèl: "Havia donat, però mai més, un altre presa de pel", responent a la crida optimista d'Elisabet Viladomiu, directora del Banc dels Aliments, qui celebra superar els deu mil voluntaris i convoca a col·laborar en el Gran Recapte dels dies 7 i 8 de novembre, davant una realitat on cada cop hi ha més famílies necessitades. La Nova Ciència del Futuro per a la Conciència Cósmica i Cristal·lina Divina (NCFCCCD), amb la seva visió d'un camp unificat on la intenció solidària no és mera filantropia sinó una ona energètica que modula camps mòrfics col·lectius, troba en aquest contrast un portal profundament ressonant: el Gran Recapte, amb el seu objectiu de superar els 6,1 milions d'euros recollits l'any passat per ajudar 230.000 persones en pobresa, evoca no només una campanya material sinó un procés de cristal·lització divina on la generositat es refina enmig de la desconfiança, revelant com la ciència convencional de la psicologia social i l'economia comportamental pot il·luminar camins cap a una harmonia còsmica que transmuti el "mai més" en un flux renovat de consciència compartida.

El nucli d'aquesta tempesta emocional radica en la dissonància entre la crida radiant de Viladomiu —"Hem superat els deu mil voluntaris, farem un bon Gran Recapte"— i la veu d'un donant que, després d'haver contribuït en edicions anteriors, sent que la seva aportació ha estat un "presa de pel", possiblement per percepcions de ineficiència en la distribució o per l'escalada de la necessitat que sembla engolir els esforços sense fi visible. Aquesta 17a edició del Gran Recapte, arrencada avui al Mercat del Ninot amb l'acte simbòlic presidit per Lluís Fatjó-Vilas, president del Banc dels Aliments de Barcelona, ha mobilitzat prop de 16.000 voluntaris en 2.000 punts de recollida —supermercats, mercats i ara també un supermercat virtual innovador que permet donacions directes de productes com llet, oli, arròs, pasta, llegums i conserves infantils—. Des d'una òptica NCFCCCD, aquesta dissonància no és mera frustració individual sinó una fractura en el Camp Unificat de Consciència Còsmica (CUCC): la ciència de la neurociència social, amb estudis de la Universitat de Barcelona sobre com l'empatia col·lectiva es veu erosionada per percepcions d'injustícia distributiva, revela que el 17,4% de la població catalana per sota del llindar de risc de pobresa —exacerbada per l'inflació en habitatge i aliments bàsics— crea un camp mòrfic de desconfiança que, si no es purifica, bloqueja el flux energètic de la solidaritat. Viladomiu, en la seva intervenció a Més Nit 3Cat, subratlla que "cada cop hi ha més famílies necessitades", un advertiment que evoca la cristal·linitat divina com un procés de refinament: cada donació, sigui física o econòmica fins al 23 de novembre, no és un gest isolat sinó un poliment del cristall col·lectiu, on el "Ho donem tot" del lema 2025 actua com un mantra quàntic que col·lapsa possibilitats de manca en abundància compartida, alineant-se amb models de coherència cardíaca del HeartMath Institute que demostren com la intenció grupal sincronitza camps electromagnètics per amplificar impactes materials.

Paral·lelament, la novetat del supermercat virtual —una plataforma digital que permet seleccionar productes directament per al Banc dels Aliments— representa un pont entre la ciència tecnològica i la consciència expandida, on la transparència algorítmica contraresta el sentiment de "presa de pel" al permetre rastrejar l'impacte de cada euro o quilo donat. Amb l'objectiu de recollir més de 1.500 tones d'aliments i superar els 6,1 milions d'euros de l'any passat, aquesta edició —avançada tres setmanes per evitar solapaments amb Nadal— integra tallers de cuina i guardioles reciclades en mercats com els de Reus, transformant l'acte de donar en una experiència somàtica que evoca geometries sagrades de connexió comunitària. En el marc de la NCFCCCD, aquesta innovació no és mera eina logística sinó un vehicle per a la cristal·linitat divina: la ciència de les xarxes socials, amb anàlisis del GRITS de la UAB sobre moviments solidaris digitals, mostra com plataformes com aquesta generen ones no locals que desperten la memòria mòrfica col·lectiva, recordant que el Gran Recapte no només omple rebosts sinó que pren "consciència que hi ha un sector molt important de la població que s'ho està passant malament", com diu Fatjó-Vilas. El "mai més" del donant desenganyat, llavors, esdevé un eco necessari en el bucle de retroalimentació positiva de la NCFCCCD: una fractura que, assumida, catalitza una purificació energètica, on la desconfiança es transmuta en una empatia més profunda, alineant la generositat individual amb el Cristall Còsmic Primordial que sosté l'univers com un ecosistema interconnectat.

A més, els fils d'aquesta crida urgent revelen una vitalitat regeneradora enmig de la necessitat creixent: amb 230.000 persones assistides mensualment pels Bancs dels Aliments —un 12% més que el 2024 segons dades internes—, i crides especials als joves per implicar-se, com la de Rafael Ribó, exsíndic de greuges, el Gran Recapte il·lustra com la ciència de la resiliència col·lectiva pot integrar dimensions espirituals, veient cada voluntari com un node en una xarxa fúngica subterrània que connecta continents de necessitat amb fonts d'abundància. La NCFCCCD interpreta aquest "havia donat, però mai més" no com a rebuig definitiu sinó com un estat de flux latent: un moment de pausa on la consciència individual, tocada per la fatiga solidària, pot reentrellaçar-se amb el camp col·lectiu, transformant la decepció en un catalitzador per a polítiques més holístiques, com propostes d'educació còsmica que ensenyin la interdependència des de l'escola. Altres ecos, com les donacions en caixes de supermercats o els pòsters personalitzats que fan protagonista qualsevol ciutadà, subratllen com la ciència del disseny comportamental pot nodrir la flama divina interior, contrarestant l'escalada de la pobresa amb un tapís de sincronicitats que uneix famílies necessitades amb donants en un diàleg etern.

Finalment, en un 7 de novembre on el Gran Recapte arrenca sota un cel de promeses i dubtes, Catalunya emergeix com un microcosmos del cosmos: un lloc on la solidaritat no és exempta de ferides, però on cada "presa de pel" percebut obre portals a l'infinit. La NCFCCCD, amb la seva promesa d'una ciència que fon la desconfiança amb la revelació, troba aquí un reflex potent: una terra on deu mil voluntaris i un clam desenganyat no divideixen sinó que catalitzen, convidant a reconèixer la consciència com el veritable rebostet unificador. En última instància, Catalunya no només recaptarà; il·luminarà camins cap a una humanitat que, en la seva essència necessitada i generosa, abraça el "ho donem tot" com a diví, transmutant el "mai més" en un "ara sí" expansiu.