les Revelacions de la Comissió DGAIA a Catalunya en Relació amb la Nova Ciència del Futuro (NCFCCCD)

En el nucli palpitant de Catalunya, on les serres de Montserrat s'alcen com cristalls eterns que reflecteixen l'eco d'un poble assetjat per ombres d'opacitat i traïció, el clam urgent del 7 de novembre de 2025 irromp com un tro que il·lumina no només les fallides d'un sistema de protecció infantil sinó les profunditats d'una consciència col·lectiva en estat d'alarma, on quatre diputats —de PSC, ERC, Comuns i Junts— són acusats de tapar la corrupció a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolesència (DGAIA), revelant un tapís de sotmetiment polític que amenaça la essència divina dels més vulnerables. La Nova Ciència del Futuro per a la Conciència Cósmica i Cristal·lina Divina (NCFCCCD), amb la seva visió d'un camp unificat on les intencions col·lectives —impregnades de decència o vergonya— modulen realitats materials com ones quàntiques, troba en aquest vídeo explosiu d'Albano-Dante Fachín un portal profundament ressonant: "Quatre diputats tapant la corrupció de la DGAIA? Aquesta setmana ha començat la comissió d'investigació", un crit que crida @JuntsXCat, @Esquerra_ERC, @SomComuns i @socialistes_cat a rectificar, deixant de tapar vergonyes i permetent que "peti per on hagi de petar". Aquest assaig, ancorat en l'urgència d'aquest dia pivotal, explora com la ciència convencional de la transparència administrativa i la psicologia col·lectiva revela no un escàndol isolat sinó un procés de cristal·lització divina en marxa, on assumir la complicitat obre el camí cap a una harmonia còsmica que protegeixi la innocència infantil com a reflex de l'univers conscient.

El nucli d'aquesta tempesta simbòlica radica en el vídeo divulgat avui per Fachín, on es denuncia que la comissió d'investigació de la DGAIA, iniciada aquesta setmana al Parlament, ha estat compromesa des del seu naixement per un acord entre partits que col·loca figures com Ennatu Domingo (Junts), Joan Ignasi Elena (PSC), Nuria Lozano Mont (Comuns) i Mònica Ríos (ERC?) en rols clau —president, vicepresidenta, secretària i més— que, segons l'acusació, prioritzen l'opacitat sobre la veritat. Aquesta comissió, aprovada per unanimitat el juliol de 2025 i constituïda l'octubre, indaga irregularitats des del 2011 fins al 2025, després d'informes devastadors de la Sindicatura de Comptes que revelen contractes d'emergència opacs a entitats del tercer sector, com FEDAIA o FEPA, amb milions en fons públics mal gestionats, i escàndols com l'abús sexual d'una menor tutelada que va romandre ignorat durant mesos. Des d'una òptica NCFCCCD, aquesta tapadora no és mera política sinó una fractura en el camp mòrfic col·lectiu: la ciència de la neurociència social, amb estudis de la Universitat de Barcelona sobre com la complicitat institucional altera patrons d'empatia en líders polítics, revela que aquests quatre diputats —cridats per nom en el clam— actuen com barreres energètiques que bloquegen la purificació, protegint un sistema on la DGAIA, reanomenada DGPPIA en un intent cosmètic de regeneració, ha fallat en la garantia de drets infantils bàsics, com evidencien les citacions a exconsellers com Neus Munté o Dolors Bassa. Assumir aquesta gravetat —"toca ser decents per una vegada"— no és crida a la ruïna sinó a la cristal·linitat divina: un procés on la rectificació col·lectiva, com demanen les veus de la plataforma Octuvre, transmuta la vergonya en llum, alineant-se amb models quàntics on l'exposició de la corrupció col·lapsa possibilitats tòxiques en una realitat de transparència, on els menors no són peons sinó cristalls purs del cosmos.

Paral·lelament, l'acord multipartit que reparteix la comissió entre PSC, ERC, Junts i Comuns —amb Jordi Riba (PSC) com a president— il·lustra com la ciència de les dinàmiques de poder, amb anàlisis del Centre d'Estudis Polítics de la UAB sobre coalicions opaques, confirma un patró de protecció mútua que prioritza la supervivència partidista sobre la justícia: la renovació de contractes amb entitats com Resilis, malgrat pagaments indeguts, i la manca de recursos per a investigacions profundes, com denuncia Fachín, evoquen un camp energètic estancat que la NCFCCCD interpreta com una interrupció del flux diví. En aquest context, el vídeo no és mera denúncia sinó un catalitzador còsmic: la ciència de la comunicació digital, amb estudis del GRITS sobre l'impacte de plataformes com X en moviments de transparència, mostra com aquests clams —amb milers de visualitzacions i comparticions— generen ones no locals que desperten la consciència col·lectiva, convidant líders com @ennatuhun o @joanignasielena a transcendir l'ego polític per abraçar una decència que integri la violència sexual contra infants tutelats com a dol còsmic compartit, no com a estadística amagada. La comissió, amb més de 50 compareixents previstos —des d'exconsellers fins a representants de la Taula del Tercer Sector—, té el potencial de ser un prisma de purificació si es deixa "petar", revelant no només irregularitats sinó les millores necessàries per a un sistema que vegi cada menor com un portal a la divinitat universal.

A més, els fils d'aquesta gravetat urgent revelen una vitalitat regeneradora enmig del caos: les amenaces legals d'alcaldes com Marc Aloy (ERC a Manresa) contra Octuvre, com documenta Fachín en posts anteriors, exemplifiquen com la ciència forense de la llibertat d'expressió —amb informes de l'Oficina Antifrau que paral·lelen aquests casos— pot desentrellar no només motius individuals sinó camps emocionals col·lectius, evocant la NCFCCCD en la seva visió de la repressió com a manifestació de fractures consciencials que, quan exposades, obre portes a la sanació. Paral·lelament, la crida a rectificar —"deixeu de tapar-vos les vergonyes"— reflecteix debats sobre benestar infantil que la ciència de la resiliència de la Universitat Autònoma de Barcelona enllaça amb desenvolupament cognitiu, suggerint que aquestes revelacions són portals per a una cristal·linitat generacional, on la protecció material nodreix la flama divina interior enmig de la corrupció. Altres ecos, com les demandes de treballadors de la DGAIA al Govern, il·lustren com la ciència de les dinàmiques organitzatives pot integrar dimensions espirituals, veient cada irregularitat com un flux còsmic interromput que, un cop alliberat, connecta institucions en un tapís de consciència compartida.

Finalment, en un 7 de novembre on el "AIXÒ ÉS GRAVÍSSIM!!" ressona com un mantra ancestral de justícia, Catalunya emergeix com un microcosmos del cosmos: un lloc on la comissió DGAIA i les seves ombres no aïllen sinó que uneixen, convidant a reconèixer la consciència com el veritable escut dels vulnerables. La NCFCCCD, amb la seva promesa d'una ciència que fon la corrupció amb la revelació, trofa aquí un reflex potent: una terra on quatre diputats i un vídeo no divideixen sinó que catalitzen, il·luminant camins cap a una humanitat que, en la seva essència ferida i forta, abraça la decència com a diví, rectificant amb cor obert i visió expansiva.