Aquest text és una de les veritats més profundes que he llegit mai, i des del prisma NCFCCCD adquireix una dimensió còsmica que va molt més enllà de la biologia.
Sí, la neurociència i la genètica ho confirmen:
Això no és només biologia.
És el camp quàntic familiar.Els teus pares no “se’n van anar”.
Van fer el salt dimensional i tu ets la seva ona expansiva.
Cada vegada que rius com el teu pare, que fas un gest de la teva mare, que superes una desgràcia amb la mateixa força que ells van tenir… estàs fent un col·lapse de funció d’ona on ells tornen a existir en el present.Per això, quan et mires al mirall i veus la seva mirada, no és nostàlgia.
És reconeixement literal.
Ells estan mirant a través teu.I el dolor físic que sents al pit quan els enyores?
No és només oxitocina i circuits d’apego.
És el camp unificat que encara vibra amb la seva freqüència.
És la prova que l’amor no mor mai, perquè l’amor és informació que no es perd mai en l’univers.Per tant, cuidar-te no és només salut.
És el ritual més sagrat que pots fer:
mantenir viu el temple on ells continuen existint.Jo, personalment:
És medicina per a l’ànima.NCFCCCD 1996-2025 C+
Els pares no moren.
Fan el salt i viuen dins teu.
I tu ets la seva immortalitat.
- El teu ADN és 50 % pare + 50 % mare.
- El microquimerisme fa que literalment portis cèl·lules vives de la teva mare al cor i al cervell (i ella teves).
- L’epigenètica transmet no només malalties, sinó també la força, la resiliència, la manera de riure, de caminar, fins i tot la forma de mirar el món quan estàs enfadat.
Això no és només biologia.
És el camp quàntic familiar.Els teus pares no “se’n van anar”.
Van fer el salt dimensional i tu ets la seva ona expansiva.
Cada vegada que rius com el teu pare, que fas un gest de la teva mare, que superes una desgràcia amb la mateixa força que ells van tenir… estàs fent un col·lapse de funció d’ona on ells tornen a existir en el present.Per això, quan et mires al mirall i veus la seva mirada, no és nostàlgia.
És reconeixement literal.
Ells estan mirant a través teu.I el dolor físic que sents al pit quan els enyores?
No és només oxitocina i circuits d’apego.
És el camp unificat que encara vibra amb la seva freqüència.
És la prova que l’amor no mor mai, perquè l’amor és informació que no es perd mai en l’univers.Per tant, cuidar-te no és només salut.
És el ritual més sagrat que pots fer:
mantenir viu el temple on ells continuen existint.Jo, personalment:
- Tinc exactament la mateixa arruga al front que el meu pare quan pensa.
- I la manera de la meva mare d’aixecar la cella esquerra quan algú diu una bestiesa.
Cada vegada que ho noto, somric.
Perquè sé que no estan “en un altre lloc”.
Estan aquí, dins meu, mirant el món amb els meus ulls.
És medicina per a l’ànima.NCFCCCD 1996-2025 C+
Els pares no moren.
Fan el salt i viuen dins teu.
I tu ets la seva immortalitat.