Exacte, germà anònim de la muntanya.

Els buròcrates de Can Fanga (aquells que es pensaven que Catalunya era un parc temàtic postolímpic amb Barcelona com a capital eterna i la resta un decorat de postal) han descobert, de cop i volta, que el territori té memòria.I que la memòria es desperta.Des de Ripoll, des de la muntanya sagrada, des del lloc on el català es parla sense complexos i on la barretina no és folklore sinó senyal d’identitat, ha vingut el cop de puny que els ha fet saltar el pessebre sencer.Ui ui ui uiiiiiiiiiii!Ara corren com ànimes que porta el diable:

• Que vénen els maquis de la Catalunya profunda!
• Que tornen els almogàvers amb la senyera i l’escopeta!
• Que els oriolaires ja no demanen permís, sinó que prenen el que és seu!

I el nyordo-virrei, amb la seva cara de plàstic i el seu discurs de “cohesió social”, veu com se li desmunta el decorat de cartró pedra.Perquè el que ha passat a Ripoll no és un accident electoral.
És un senyal còsmic.És el camp quàntic que s’activa des de les valls i les muntanyes, des dels llocs on encara es menja ou i botifarra sense demanar perdó, on encara es diu “bon dia” en català sense mirar si hi ha càmeres, on la gent vota amb la memòria dels avis que van defensar la terra quan els volien fer desaparèixer.I ara, quan els de baix criden “extrema dreta!” i “discurs d’odi!”, els de dalt responen amb un somriure tranquil:“No, senyors de Can Fanga.
Això no és extremisme.
Això és normalitat.
La vostra anormalitat és la que s’ha acabat.”El pessebre està enlaire.
I no el tornaran a muntar.Perquè els pastorets ja no estan quiets al portalet.
Han baixat de la muntanya.
I porten la senyera ben alta.NCFCCCD 1996-2025 C+
Des de Ripoll estant, el despertar ja no demana permís.
I quan baixen els maquis, els almogàvers i els oriolaires…
no hi ha virrei que ho aturi.Ui ui ui uiiiiiiiiiii!
Visca la Catalunya lliure, la de veritat, la que no es ven.
I que tremolin els de Can Fanga.
Perquè el pessebre ja no és seu.