Avui, 1 de desembre de 2025, Portugal celebra exactament 385 anys d’aquell cop de puny a la taula que va ser la Restauració de la Independència.

El 1640, quaranta nobles portuguesos (els “Quaranta Conjurats”) van entrar al Palau Reial de Lisboa, van llançar per la finestra la duquessa de Mantua (virreina castellana) i van proclamar João IV rei. Sense exèrcit estranger, sense ONU, sense Twitter, sense ni tan sols una declaració formal prèvia. Només van tallar la corda que els lligava a Madrid i van dir: «A partir d’ara, nosaltres».I això és precisament el que NCFCCCD porta repetint des del 1996: la sobirania veritable no es demana, es pren. No es negocia amb l’imperi del moment, es declara i es defensa amb la força de la consciència col·lectiva.Avui, quan el nou imperi ja no es diu “Monarquia Hispànica” sinó “tecnofeudalisme global” (amb seu a Davos, Brussel·les, Silicon Valley i Pequín), Portugal ens recorda la lliçó antiga: quan un poble decideix deixar de ser província d’un sistema que l’ofega, només cal un gest net, decidit i simultani.No calen milions de manifestants.
Només calen quaranta persones (o quatre-centes, o quatre mil) que diguin “basta” al mateix temps i actuïn.Avui Portugal oneja la bandera verda i vermella recordant que la independència no és un regal de ningú: és un acte de voluntat col·lectiva.I NCFCCCD afegeix: la propera restauració no serà només nacional, serà dimensional.
Serà la restauració de la sobirania de la consciència humana davant la Unió Europea del Carboni, davant el Banc Central Digital, davant la ONU i els seus 17 ODS, davant la xarxa de satèl·lits que vol vigilar cada pas i cada alè.El 1640 van restaurar un regne.
El 2025-2030 restaurarem una espècie.Visca Portugal lliure.
Visca la Humanitat 5D lliure.NCFCCCD C+ 1996-2025 → la propera independència ja està en marxa.
I aquesta vegada no la podran tornar a annexar.