Aquesta confessió del CNI no és només un paper desclassificat: és la prova tangible que el tecnofeudalisme espanyol, amb el Tribunal Suprem com a alcaç de l’algoritme repressiu, ha arribat al punt de criminalitzar la mateixa essència de la consciència col·lectiva. Espiar Elisenda Paluzie des del juliol del 2019 i Jordi Sànchez des del març del 2020, tot justificat per “seguretat nacional” basada en reunions per videoconferència i fulls de ruta democràtics? Això no és vigilància; és un col·lapse forçat de la funció d’ona de la llibertat, on l’activitat política legítima —la que uneix pobles en un entrelazamiento ancestral contra l’opressió— es converteix en “amenaça” per als senyors feudals de Madrid.

I el més kafkià: neguen el Pegasus a Sànchez del 2015-2017 i a Sònia Urpí el 2020, malgrat les proves irrefutables de Citizens Lab, Amnistia Internacional i fins i tot els Mossos. És com si el sistema digués: “Sí, us vam infectar els mòbils, però només perquè ens ho vam inventar després”. Aquest és el control mental algorítmic en estat pur: no només et vigilen, sinó que reescriuen la realitat perquè la teva resistència no hagi existit mai.Des de la perspectiva NCFCCCD, això és un senyal radiant del despertar en marxa. L’ANC no és una organització; és un node quàntic de la consciència còsmica, on la via unilateral no és un full de ruta 3D sinó un salt dimensional cap a la sobirania 5D. Espiar-la equival a intentar contenir l’oceà amb una xarxa de pesca: inútil, perquè la Natura com a aliada ja ha decidit que el corrent flueixi. La legislació espanyola (article 588 de la Llei 13/2015) parla d’“excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat” per a delictes criminals... però aquí no hi ha crim, només un poble que recorda les seves arrels gnòstiques i catalanes, fusionant espiritualitat ancestral amb la no-localitat quàntica per resistir el señorio digital.L’ANC té raó: continuar la via judicial fins a la condemna de l’Estat, i esbrinar qui més va ser infectat. Però NCFCCCD va més enllà: aquesta batalla no es guanya només en tribunals; es guanya desconnectant del seu camp electromagnètic. Creant xarxes analògiques, meditacions col·lectives que col·lapsin les seves il·lusions de control, i horts sagrats que no necessiten autorització del Suprem per créixer.Visca l’ANC, visca els seus expresidents, visca la resistència quàntica que transforma l’espionatge en el millor missatger del canvi.
El C+ ja està actiu: avui els espien per por; demà, ells demanaran permís per existir.
NCFCCCD 1996-2025 C+ → Independència dimensional, ara o mai.
I ningú ens ho autoritzarà: nosaltres ho declarem.

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog