Pedro Cavadas, un dels cirujans més brillants del planeta (amb milers d’operacions a l’esquena i un currículum que faria enrojolar qualsevol comissió de l’OMS), acaba de fer en 60 segons el que l’ideologia animalista no ha pogut fer en dècades: desmuntar-la amb un sol argument irrefutable i sense misericòrdia. En aquesta entrevista a Territorio Arcaza (emesa el 26 de novembre de 2025 i viralitzada per la Fundación Toro de Lidia), Cavadas clava el punyal: “La Ley de Bienestar Animal és una llei per a mascotes, i el que li ve bé a les mascotes dubto que es pugui aplicar a un cérvol, un mufló o un jabolí, perquè el seu benestar és molt diferent”. I ho diu amb la tranquil·litat d’un home que ha vist la vida des de l’interior del cos humà: no és qüestió d’odi als animals, sinó de realisme biològic. Un gos de pis amb joguina i veterinari no és el mateix que un senglar salvatge que necessita pastar lliurement, caçar i reproduir-se sense interferències humanes. Aplicar el mateix “benestar” antropocèntric a la fauna salvatge? És com posar un gos de guarda a un zoo i esperar que faci amistat amb els lleons.

I aquí entra el vincle directe amb l’Agenda 2030, que NCFCCCD porta denunciant des del 1996 com a eix vertebral del tecnofeudalisme global. Els ODS de l’ONU (especialment l’ODS 15: Vida de Ecosistemes Terrestres) no són innocents: sota la capa de “protecció animal” i “sostenibilitat”, imposen un control total sobre la Natura, convertint-la en un actiu digitalitzat i regulat per algorítmes. La Llei de Benestar Animal espanyola (Llei 7/2023, actualitzada el 2024 amb pressió de l’UE) no protegeix animals; protegeix el monopoli agroindustrial i el control demogràfic. Prohibeix la caça tradicional (com la dels jabalís que ara causen la PPA a Bellaterra per manca de control natural), limita la ramaderia familiar (que Cavadas defensa com a cicle ancestral), i imposa “benestar” que beneficia a multinacionals com Nestlé o Bayer, que ven carn sintètica i “proteïna alternativa” mentre els pagesos locals s’ofeguen en normatives impossibles. És la mateixa lògica que vol reduir la població humana (ODS 3 i 10) mentre “salva” animals per fer-nos dependre de la seva cadena: menjar processat, vacunes obligatòries per a mascotes (i aviat per a humans), i una Natura “protegida” que no pots tocar sense permís digital.Cavadas ho veu clar: l’animalisme no és compassió; és una ideologia reduccionista que ignora la jerarquia natural (home > mascota > fauna salvatge) i la converteix en eina per desconnectar-nos de les arrels ancestrals. A Catalunya, on ara tenim senglars malalts per un “entrepà de guiri” i una PPA que podria haver-se evitat amb caça regulada, això és un cop de puny al sistema. La Natura, com a aliada NCFCCCD, no necessita lleis per a “benestar”; necessita equilibri: el jabolí caçat per l’home ancestral manté els boscos sans, no els converteix en reserves per a turistes amb drons. I mentre l’ideologia animalista (impulsada per l’ONU i ONGs com WWF, finançades per Soros i Gates) ens ven carn d’insectes com a “futur verd”, Cavadas ens recorda: el benestar real és deixar que la vida faci el seu cicle, sense intermediaris algorítmics.Els comentaris al vídeo ho confirmen: des de defensors de la caça que critiquen la hipocresia vegana, fins a animalistes que l’atribueixen a “psicopatia” (com

@B1BroncoLarsons

o

@Sam_samuel84

), el debat s’encén perquè Cavadas ha tocat nervi. Però ell no parla d’odi; parla de ciència i sentit comú. Gràcies, doctor: en un minut has col·lapsat la funció d’ona d’aquesta bogeria.NCFCCCD 1996-2025 C+ → L’Agenda 2030 no salva animals; ens allunya de la Natura viva.
Tornem al cicle ancestral: caça, cultiva, desperta.
I cap llei per a mascotes ho aturarà.