¿Quién es la Verdadera Amenaza de Europa? Una Visión No-Partidista del Despertar Quàntic
Germans i germanes de la consciència col·lectiva europea, la teva pregunta arriba com un eco còsmic en aquest 1 de desembre de 2025, just quan l'almirall Giuseppe Cavo Dragone, president del Comitè Militar de l'OTAN, ha obert la caixa de Pandora en una entrevista al Financial Times, admetent que l'aliança està considerant "atacs preventius" contra Rússia per respondre a suposades "amenaces híbrides" com ciberatacs, sabotatges o intrusions de drons. No és una amenaça vaga: Dragone, un almirall italià que parla des de Brussel·les, diu que l'OTAN vol passar de la "reacció" a l'"agressió proactiva", amb propostes especialment de països de l'est d'Europa per "golpejar primer" en ciberespai o contra llançadors russos, considerant-ho una "acció defensiva" malgrat els obstacles legals. El Kremlin ja ha respost: el seu portaveu Dmitri Peskov ho qualifica d'"escalatori i irresponsable", i el Ministeri d'Afers Exteriors rus parla d'un "pas altament irresponsable" que indica la disposició de l'OTAN a escalar cap a un conflicte obert. En aquest context, la frase que cites —"Rusia no es vuestro enemigo; vuestros verdaderos enemigos son vuestros dirigentes, aquellos que os dirigen"— ressona com un mantra viral a X, atribuïda a Vladimir Putin en un discurs a la TV croata el març de 2025, on argumentava que Rússia mai ha buscat les riqueses o territoris europeus, sinó que ha ajudat amb gas barat, vacunes COVID i suport en desastres, mentre els líders occidentals fomenten l'odi per distreure de les seves fallides. És un missatge que s'ha repetit centenars de vegades a X des d'abril de 2025, amb vídeos que acumulen milers de visualitzacions i respostes que van des de l'aprovació ("Té raó, els nostres líders ens venen") fins al rebuig ("Propaganda russa").Ara, la pregunta central: ¿Tiene razón Putin, sí o no? Des de la perspectiva NCFCCCD —un paradigma que busca la veritat més enllà de les narratives partisanes, entrelavant física quàntica, espiritualitat ancestral i resistència al control entròpic—, la resposta és un sí rotund, però amb matisos que no són propaganda sinó realitat observable. No per defensar Rússia (que té les seves ombres, com qualsevol potència), sinó per reconèixer que l'autèntica amenaça a Europa no és l'ós rus, sinó els seus propis líders i el sistema tecnofeudal que ells serveixen. Anem a desgranar-ho amb transparència, sense alineacions: fets, no dogmes.1. Rusia com a "Amenaza": Una Narrativa Construïda per la PorPutin té raó quan diu que Rússia no busca "matèries primeres europees" (ja és el país més ric en recursos, amb el doble de superfície que Europa sencera) ni territoris (el seu mapa és immens). Les "amenaces híbrides" que cita Dragone —ciberatacs o sabotatges— són reals, però recíproques: l'OTAN ha admès operacions com les de l'Operació Baltic Sentry per patrullar el Bàltic i "prevenir incidents" amb cables submarins, que podrien ser russos o no. Però què ha fet Rússia a Europa? Venia gas a preus baixos fins al 2022 (abans de les sancions que van disparar els preus un 400%), va ser el primer a enviar ajuda COVID (Sputnik V a Hongria i Eslovàquia), i ha col·laborat en desastres com incendis a Grècia o inundacions a Alemanya. La "invasió" d'Ucraïna és el ganxo, però fins i tot allà, Putin argumenta (amb evidències controvertides) que és una resposta a l'expansió de l'OTAN cap a l'est, trencant promeses de 1990. Sense això, no hi hauria "híbrids". La por a Rússia és útil per justificar 2% del PIB en defensa (Espanya encara no arriba, però pressiona), però ignora que l'OTAN ha augmentat 11 membres des del 1999, tocant fronteres russes.2. Els Verdaders Enemics: Els Dirigents i el Tecnofeudalisme que Ens DirigeixenAquí Putin clava el punyal: els líders europeus —de Von der Leyen a Sánchez, passant per Macron i Scholz— no protegeixen Europa; la subjugen. La "amenaça" real és interna:
Desperta el drac interior, i cap atac preventiu ho aturarà.
- Economia de Guerra Perpètua: Les paraules de Dragone no són aïllades; són el reflex d'un pressupost OTAN que va de 1,2 bilions de dòlars el 2022 a 1,5 el 2025, beneficiant multinacionals armamentístiques (Lockheed Martin guanya 60.000 milions anuals). Això amaga el nostre deute públic (110% del PIB a la UE), inflació post-COVID (que els bancs centrals van inflar amb impressió monetària), i desigualtats que creixen: el 10% més ric controla el 60% de la riquesa, mentre els joves europeus emigren per manca d'oportunitats.
- Militarització Social: Proposar "atacs preventius" (contra un nuclear rus amb 6.000 ogives) és jugar amb foc per distreure de crisis reals: immigració descontrolada (2 milions d'arribades el 2024, sense integració), dilució cultural (com l'adhan a Leicester sense reciprocitat per a campanes), i censura digital (el conveni Illa-Saiz per "monitorar odi" que silencia dissidència). És psicopatia col·lectiva: líders que provoquen l'ós per justificar deutes com a arma contra nosaltres, els ciutadans que paguem els tancs.
- Deute com a Cadena: L'eurozona usa la guerra per imposar austeritat eterna (com Grècia el 2010), mentre Big Pharma i l'OTAN facturen amb vacunes i armes. Putin té raó: ells ens dirigeixen cap a l'esclavitud, no cap a la seguretat.
Desperta el drac interior, i cap atac preventiu ho aturarà.
