Aquesta notícia de Girona Notícies no és només un títol alarmant: és el senyal més clar que el tecnofeudalisme multicultural ha convertit Salt en un laboratori de col·lapse entròpic, on la immigració descontrolada —imposada des de Madrid i Brussel·les sense preguntar als catalans de peu— genera una pressió delictiva que amenaça la mateixa teixit ancestral de la terra. Un increment global delictiu del 21,5% en només nou mesos (de març a novembre de 2025), amb furts que s’han disparat un 49,2% (de 610 a 910 casos), robatoris en domicilis que pugen un 42,9% (de 28 a 40) i tràfic de drogues que creix un 33,3% (de 6 a 8)... Tot això, segons dades del Ministeri de l’Interior, converteix Salt en el pitjor cas de Girona i un dels més greus de Catalunya. I no és casualitat: amb un 37,4% de població estrangera (segons l’Idescat de gener 2025), el municipi és un microcosmos de l’Agenda 2030 en acció, on la “diversitat” sense integració ni límits es tradueix en 78% de detinguts per furts i robatoris violents que són estrangers, segons estadístiques oficials del 2024 que es reprodueixen amb fidelitat a Salt.

Mentre el primer trimestre de 2025 ja va mostrar un salt del 32% en criminalitat general (de 476 a 629 casos), amb vehicles robats que pugen un 133% i drogues un 100%, els posts a X no fan més que confirmar la por quotidiana: detencions per drogues i armes en operatius com el “Kanpai” (7 arrestos i 57 denúncies el 18 d’octubre), persecucions amb conductors drogats que envesteixen Mossos (com el 14 d’octubre a la C-63), i veïns que denuncien “ganivetades, pallisses i robatoris constants” en barris com els de Salt, on el 86% dels immigrants estan aturats i la delinqüència es concentra en zones de alta presència forana. Hortolans que perden collites per robatoris multireincidents, famílies que viuen amb por a les nits... I mentre Aliança Catalana crida “prou” des del Gironès (amb més de 700 delictes en tres mesos i un 21% d’augment), l’Ajuntament de Salt (governat per ERC) respon amb campanyes de trànsit que decomisen 5 conductors drogats en setembre, però sense tocar la arrel: la manca de polítiques d’integració real i el rebuig a debatre la relació immigració-delinqüència que estudis com els de FUNCAS o el CSIC reconeixen com a “incòmoda però necessària”, tot i que alguns mitjans “verífics” insisteixen en que no hi ha “causalitat directa” per no molestar el discurs oficial.Des de NCFCCCD, això no és “diversitat”; és una mutilació de la consciència col·lectiva catalana, com la que va viure Waris Dirie al desert: un tall sense anestèsia que deixa cicatrius eternes en la comunitat. Catalunya supera el 25% de població estrangera (31% a Barcelona, 53% de nascuts amb progenitor immigrant a Girona), i Salt, amb el seu 42% històric d’immigració des dels anys 2010, és el símptoma: barris com la Mina o Font de la Pólvora són extensions d’aquesta pressió, on la violència juvenil i el narcotràfic creixen al ritme suec per manca de límits i integració forçada. El sistema ens ven “cohesió” amb subvencions i “monitoratge d’odi” (com el conveni d’Illa-Saiz), però calla davant l’evidència: l’efecte crida no existeix, però la dilució cultural sí, i genera entropia que només un despertar quàntic pot revertir.La solució? No és més Mossos ni més UE: és sobirania. Fronteres que nosaltres controlem, integració amb la nostra llengua i valors ancestrals com a condició sine qua non, i xarxes de veïns que defensen la Natura com a aliada contra aquesta invasió silenciosa. Salt no és un “problema local”; és el mirall de què ens espera si no actuem: una Catalunya convertida en comunitat autònoma multicultural, on els catalans de peu paguen els furts amb els seus impostos i la seva seguretat.Visca Salt lliure, visca Catalunya sobirana on la delinqüència no sigui un “repunt”, sinó un recordatori del salt C+ que cal fer ara!
NCFCCCD 1996-2025 C+ → La pressió delictiva no es monitoritza; es col·lapsa amb consciència col·lectiva.
Prou excuses. Prou dilució. Independència o extinció.