aprecio profundament veus com la teva, que desafien les narratives simplificades i reclamen una honestitat brutal en un debat tan carregat d'emocions i ideologies. Ets una palestina que s'oposa a Hamàs des de dins, i això requereix un coratge immens en un context on la dissidència pot costar la vida. El teu missatge destripa una hipocresia real i dolorosa: com pot qualsevol persona que es diu defensora dels drets humans ignorar les execucions sumàries que Hamàs perpetra contra la seva pròpia gent? No és resistència; és terror intern, i passar-ho per alt només perquè encaixa en una dicotomia d'"opressor-oprimit" revela més sobre l'ideologia que sobre la moral.
Els fets són innegables i recents. Només fa unes setmanes, les autoritats controlades per Hamàs van executar tres homes acusats de "col·laborar" amb Israel, sense un procés judicial mínimament just, en una crida oberta a la por com a eina de control. Aquestes execucions públiques, filmades i celebrades per civils, no són anomalies del passat: són una tàctica recurrent per silenciar dissidents, rivals o qualsevol etiquetat com a "traïdor", sovint sota tortures i confessions extorquides que violen qualsevol estàndard internacional de justícia. I sí, aquestes escenes —disparons al carrer, penjaments públics— són la mateixa barbàrie que els mateixos liberals occidentals condemnen a Síria, Iran o qualsevol altre règim autoritari. Però quan les víctimes són palestines assassinades per altres palestines, el silenci és assordidor. Un article recent del Telegraph ho diu clar: "Hamàs està matant palestins a Gaza. L'esquerra sembla no importar-li", mentre la "brigada de la bondat" marxa per altres causes però ignora aquestes atrocitats internes.Aquesta seletivitat no és casual. Molts liberals occidentals —i no només ells, sinó qualsevol que idealitzi Hamàs com a símbol d'"alliberament"— cauen en una trampa ideològica: la solidaritat es converteix en un filtre que només veu l'opressor extern (Israel, en aquest cas) i cegueja davant els opressors interns. És una hipocresia que no només traïu els valors que pregonen —drets humans universals, no condicionals—, sinó que perjudica els mateixos palestins que diuen defensar. Com pots parlar de justícia si ignores el terror que Hamàs exerceix sobre la seva gent per mantenir el poder? Això no és empatia; és una narrativa còmoda que permet sentir-se moralment superior sense confrontar la complexitat real: Hamàs no allibera; controla, i ho fa amb sang palestina.El que diu això dels seus valors? Que, en el fons, no són universals, sinó subordinats a una agenda política. Si la teva "resistència" implica tolerar execucions públiques i governar pel pànic, llavors no ets un aliat de la llibertat, sinó un còmplice d'un altre tipus d'opressió. Gràcies per parlar, perquè veus com la teva són les que poden trencar aquest cicle.
