"M'avergonyeix ser àrab"

Aquest text és una traducció al català d'un article original en anglès titulat "I Am Ashamed to Be an Arab", escrit per Fred Maroun, un escriptor libanès-canadenc d'origen cristià maronita, conegut per les seves crítiques radicals contra el nacionalisme àrab, l'antisemitisme i el suport al terrorisme islàmic. Va ser publicat inicialment el 2014 a mitjans com The Times of Israel i Gatestone Institute, en resposta a esdeveniments com l'ascens d'ISIS i atacs contra Israel. Maroun argumenta des d'una perspectiva personal, destacant el que veu com a fracàs col·lectiu àrab en acceptar Israel i en fomentar l'odi i la violència.Avui, 15 d'octubre de 2025, el text ha estat recirculat àmpliament a X (Twitter), especialment en contextos relacionats amb el conflicte a Gaza i el suport a grups com Hamas. Per exemple, l'usuari

@pepe_fajula

l'ha compartit aquesta mateixa matinada, qualificant-lo de "MOLT CLAR", i cita un post en espanyol de

@estadoisrael

que l'atribueix directament a Maroun. Aquesta recirculació reflecteix debats actuals sobre identitat àrab i radicalisme, amb respostes mixtes: alguns el veuen com a valent crida a la responsabilitat, mentre altres l'acusen de traïció cultural o islamofòbia.Maroun no és un cas aïllat. Hi ha una creixent veu d'intel·lectuals àrabs i musulmans que critiquen el radicalisme islàmic i el suport a grups terroristes, veient-los com a perills per a la pròpia societat àrab. Exemples recents inclouen l'erudit egipcia Dalia Ziada, que explica com l'antisemitisme europeu es va barrejar amb l'islamisme radical al Pròxim Orient, o Amjad Taha, que denuncia com l'extrema esquerra i dreta alimenten el jihadisme. També, figures com Mansour Abbas (líder àrab-israelià) han condemnat Hamas per danyar el moviment palestí.Investigació sobre l'Islam i els Grups Radicals (Hamas, ISIS, Al-Qaida, etc.)L'Islam, com a religió amb 1.800 milions d'adeptes, no és inherentment violent: el seu text central, el Corà, emfatitza la pau, la justícia i la misericòrdia en molts passatges (ex: "No hi ha coacció en la religió" - Corà 2:256). Tanmateix, interpretacions radicals —sobretot el salafisme-jihadista— distorsionen aquests textos per justificar la violència, el jihad armat i l'antisemitisme. Aquest corrent, influït per ideòlegs com Sayyid Qutb (Germandat Musulmana) i Ibn Taymiyyah, veu l'Orient Mitjà com a "dar al-harb" (terra de guerra) contra infidels, incloent jueus i occidentals.Perspectives equilibrades:

• Crítics (occidentals i seculars àrabs): Argumenten que aquests grups s'alimenten d'una ideologia genocida arrelada en hadiths i fatwes mal interpretades, com crides a la destrucció d'Israel o conversions forçades. Veuen l'Islam polític com a font de dictadures i terrorisme, amb exemples com l'ascens d'Hezbollah i Hamas com a "plaga" regional. Crítics com Maroun o Obaid Sultan (emirati) denuncien com aquests moviments exploten causes palestines per guanyar poder, traïnt països àrabs com Iraq o Síria.
• Musulmans moderats i erudits: La majoria condemna aquests grups com a "desviats" (khawarij) que deshonren l'Islam. Una enquesta de Pew (2010, actualitzada) mostra que en països musulmans, les vistes negatives cap a Hamas i Hezbollah superen el 50% (ex: només Jordània té majoria positiva). Erudits salafites com Ibn Baz van advertir contra aliances amb shiïtes radicals com Hezbollah, predient traïcions. Figures com el fill d'un cofundador de Hamas, Mosab Hassan Yousef, han abandonat l'islamisme i comparen l'Islam radical amb el nazisme. Tanmateix, alguns defensen la "resistència" com a jihad legítim contra l'ocupació, tot condemnant l'excés (ex: professors jueus que critiquen la repressió d'Israel però rebutgen el terrorisme).

Aquests grups no representen l'Islam majoritari, sinó una minoria radicalitzada per factors com la pobresa, les guerres colonials i la propaganda. Programes de desradicalització (ex: a Arabia Saudita) mostren que la ideologia pot canviar, però no es pot eradicar només amb força.Comparació dels Grups Radicals MencionatsUtilitzo una taula per resumir la història, ideologia i impacte, basada en fonts fiables:

Grup	Fundació i Origen	Ideologia Principal	Objectius i Accions Clau	Perspectiva Actual (2025)
Hamas	1987, Gaza; branca palestina de la Germandat Musulmana.	Salafisme-jihadista: Estat islàmic a Palestina històrica; antisemita (Carta 1988 crida a destruir Israel).	Atacs contra Israel (coets, 7 d'octubre 2023); govern a Gaza des de 2007. Crea xarxes globals.	Debilitat per guerra a Gaza; ideologia persisteix, però criticada per musulmans per danyar palestins.
ISIS (Daesh)	2004 com a Al-Qaeda a Iraq; independent 2013.	Takfirisme extrem: Califat global; violència apocalíptica contra "infidels" (incloent musulmans).	Conquesta de territoris (2014-2017); atacs globals (París 2015). Influència en extremistes dreta i criminals.	Territori perdut, però afiliats actius (Àfrica, Àsia); model ideològic inspira terrorisme.
Al-Qaida	1988, Afganistan; per Osama bin Laden contra URSS/EEUU.	Jihad global: Atacs contra Occident per "ocupació" musulmana; menys territorial que ISIS.	11-S (2001); atacs constants (una cada 3 mesos post-2001).	Rivalitat amb ISIS; xarxes actives, però menys visible; ideologia influeix en nous grups.

Altres grups esmentats (Hezbollah, Daesh=ISIS) segueixen patrons similars: nacits de conflictes (ex: invasió soviètica o libanesa), amb ideologia que barreja religió i nacionalisme per justificar violència. Crítics com Maroun argumenten que aquests són fruits d'un "odi religiós" àrab col·lectiu, mentre musulmans com els salafites els veuen com a traïdors a l'Umma.En resum, el text de Maroun captura una frustració compartida per alguns àrabs moderats: el radicalisme no només danya jueus i israelians, sinó també als propis musulmans, perpetuant cicles de violència i subdesenvolupament. Per combatre-ho, erudits com Mohammad Taha Ali subratllen que la desradicalització ideològica és clau, més enllà de la força militar.