Què és la Teoria de la Finestra d'Overton?

La Teoria de la Finestra d'Overton (o Overton Window en anglès) és un model polític que descriu l'espai d'idees o polítiques que, en un moment determinat, són considerades acceptables per l'opinió pública majoritària. Va ser desenvolupada pel pensador estatunidenc Joseph Overton a la dècada de 1990, mentre treballava al Mackinac Center for Public Policy, un think tank llibertari de Michigan. L'idea central és que els polítics no poden defensar qualsevol idea; només aquelles que queden dins d'aquesta "finestra" poden ser viables electoralment, ja que reflecteixen el que la societat està disposada a tolerar o abraçar.En essència, la finestra representa un espectre dinàmic d'acceptació pública:

• Impensable (o unthinkable): Idees totalment rebutjades, que semblen absurdes o perilloses.
• Radical: Acceptables per una minoria extremista, però no per la majoria.
• Acceptable: Dins del debat públic, però controvertides.
• Assenyada (o sensible): Veure's com a raonables i lògiques.
• Popular: Ampliament recolzades per la societat.
• Política oficial (o policy): Ja implementades o defensades per líders.

Aquest espectre no és estàtic: es mou amb el temps, influït per esdeveniments, mitjans de comunicació, activistes o líders que "desplaçen la finestra" fent que idees marginals es converteixin en normatives. Per exemple, Overton comparava això amb una escala musical: només les notes dins de la finestra són "tocables" sense perdre credibilitat.Orígens i desenvolupamentOverton va crear el model per explicar com les idees llibertàries (com la desregulació econòmica) podien passar de ser "radical" a "popular". Després de la seva mort prematura el 2003, el concepte va guanyar popularitat gràcies a col·legues com Joseph Lehman, i avui s'utilitza àmpliament en ciències polítiques per analitzar canvis socials. Com diu la Viquipèdia catalana, els graus d'acceptació depenen de l'"opinió pública" d'una societat donada, i el model ajuda a entendre com transformar idees "impensables" en polítiques viables.Exemples pràctics

• Matrimoni igualitari: A finals del segle XX, a molts països era "impensable" o "radical". Activistes i mitjans van desplaçar la finestra fins que, cap al 2010-2020, es va convertir en "popular" i política oficial a llocs com Espanya (2005) o els EUA (2015). Això il·lustra com la persistència cultural mou l'espectre.
• Canvi climàtic: Fa 30 anys, negar el calentament global era "assenyat" per alguns; avui, negar-lo és "radical" o "impensable" en molts cercles, gràcies a dades científiques i campanyes.
• Exemple recent (2025): Amb la IA i la privacitat, idees com la regulació estricta de les xarxes socials eren "acceptables" però no "popular" fa uns anys; ara, amb escàndols de dades, es mouen cap a "política oficial" en llocs com la UE.

Aplicacions i crítiquesAquesta teoria és una eina poderosa per a estrateges polítics: per "obrir la finestra", cal introduir idees extremes per fer que les moderades semblin raonables (una tàctica coneguda com "anchoring"). També s'aplica més enllà de la política, com en màrqueting o canvis culturals. Tot i això, rep crítiques per simplificar dinàmiques complexes: ignora factors com el poder econòmic o les desigualtats, i pot justificar manipulacions (com en propaganda, on es diu que es "manipulen les masses" desplaçant la finestra artificialment).És fascinant com connecta amb la Teoria de les Finestres Trencades que vam parlar abans: totes dues parlen de com els "senyals petits" (idees marginals o desordres urbans) poden escalar o transformar entorns sencers.